Allò que s'amaga rere una mentalitat socialista. El Totalitarisme?

En les eleccions municipals passades, el PSC va guanyar a Sabadell amb un domini aclaparador. És cert. No s'ha de negar pas l'evidència. Però, també és important comentar el fet que aquest mateix partit va perdre la majoria absoluta que posseïa a Sabadell, amb una pujada clara de CiU.

No escric aquest article per tal d'establir un anàlisis exhaustiu del resultat esdevingut de les eleccions municipals passades, sinó que vull esmentar un fet que va succeir a posteriori de les eleccions, i que trobo del tot esgarrifós i inacceptable.

El fet agreujant de la meva esgarrifança va ocórrer en el ple de constitució del Govern municipal de Sabadell.

Vaig decidir assistir-hi donat el considerable augment que va realitzar CiU a Sabadell, mostrant així l'ambició del nou projecte i la gent sabadellenca involucrada que hi ha al darrere i que el recolza de forma totalitària. Però, com que no duia a sobre cap tipus d'acreditació per entrar al ple no ho vaig poder visualitzar a primera vista, i com molta de la ciutadania em vaig col.locar a l'entrada de l'Ajuntament, on s'hi van instal.lar dues pantalles panoràmiques que diferien en directe el que succeïa a dins del ple.

Tot assistent a l'acte sabia el que en sortiria resultant del ple constitutiu; que el Manuel Bustos continuaria sent l'alcalde de Sabadell i que el PSC revalidaria el seu mandat al consistori municipal, però ara per desgràcia seva sense majoria absoluta.

Quan ja s'havia constituit el nou Govern de Sabadell, tots els grups municipals amb representació van sortir del ple i van dirigir-se a les escales per tal de fer-se la fotografia protocolaria, i de retruc saludar als assistents concentrats a l'entrada. S'ha de dir que la majoria de públic assistent era socialista. I això es va veure reflectit quan va sonar Els Segadors a la sala, que la majoria no se'l sabia, semblant com si s'estigués realitzant el mític minut de silenci.

Les masses socialistes es van encendre en aplaudiments quan el populíssim alcalde Manuel Bustos seguit de tot el seu grup municipal que representa van alçar els braços en senyal de victòria, i llavors es van començar a sentir crits de: 'ista, ista, ista, Sabadell socialista'. Aquesta cantarella provenia de tot arreu, i com no podia ser menys com a bon socialista es cridava en llengüa castellana.

En comptes de que l'alcalde digués prou als crits, ja que en el fons d'aquesta cantarella s'hi endinsava un sectarisme exagerant, l'alcalde i els seus deixebles no van parar de saludar coneguts seus i simpatitzants i militants del seu partit que desprèn tanta catalanitat. Tanta que no es pot ni tan sols mesurar.

És que analizant detingudament el crit, aquest té un pensament únic, una reivindicació totalitària, com si a Sabadell tot ciutadà tingués com a pensament el socialista, amb una imperació de la ideologia socialista de forma totalitària. Per això, jo em formulo la següent qüestió: els que no tenim un pensament socialista com ells reclamen fervorosament no hi tenim cabuda a Sabadell, tot i provenir de família sabadellenca de tota la vida?

Llavors són aquests els mateixos que titllen de xenòfobs i racistes a tots aquells (no és el meu cas) que criden repetidament allò de: 'Catalunya Catalana'. Deduint sobre aquesta qualificació otorgada, també es pot dir que ells són xenòfobs i racistes, i ademés els hi afegeixo sectaris, donada la freqüència d'ús i rellevància que està adquirint la paraula últimament, però que pocs partits (cas del PSC i PP que no ho saben, entre altres) saben definir correctament el concepte.

Visca la ciutat de Sabadell multi-ideològica!!

Visca la pluralitat!!

Oriol Ristol i Espinosa
Cap Local JNC de Sabadell

Qui són i què volen aquesta gent?

La recent nomenada cap de llista de la circumscripció de Barcelona per a les eleccions generals del mes de març del PSOE, Carme Chacón, se li està realitzant una campanya de publicitat i d’imatge personal realment esfereïdora. Se la veu a tots els llocs, més ben dit, a tots els programes de TV3 i altres mitjans de comunicació catalans i espanyols.

Però jo mantinc un dubte. Aquesta no és la persona que ha estat nomenada recentment (de forma relativa) com a Ministra d’Habitatge i que actualment exerceix com a tal? Llavors, si la veig i la sento dia sí i dia també en els mitjans de comunicació, això vol dir que no fa ni brot en el ministeri del qual ella n'és titular.

Per tant, només puc extreure una conclusió. Aquest nou ministeri creat ha estat una invenció per tal d'assolir finalitats merament electoralistes de cara a les pròximes eleccions generals, ja que la titular d’aquest ministeri que exerceix com a ministra no està desenvolupant les tasques que requereix el seu càrrec, més preocupada per la seva tasca imposada des d’Espanya d'obtenir uns bons resultats a Catalunya (fet que li serà molt complicat) que no pas del que hauria de ser el seu treball diari que és el d’exercir de Ministra d’Habitatge.

El sector socialista en destaca d’ella el seu treball, la seva vàlua, eficiència, capacitats individuals, rigor, etc... Mireu que porto temps analitzant el seu discurs i la seva persona, i jo no percebo cap ni una d’aquestes qualitats personals. És més, l’única cosa que extrec del seu discurs és la mentida constant i reiterada i la falta de rigor en les seves declaracions en què ens té acostumats als catalans.

Imagineu si aquesta persona és curta de mires que segons ella la causa principal de la pujada de l’habitatge i l’especulació urbanística és la Llei del Sòl que es va aprovar a l’any 1998. Aquesta llei va ser promulgada per el Govern del PP (el qual no és sant de la meva devoció com tots sabeu) i, segons ella, amb el consentiment i l’aprovació de CiU. Si una llei que ha liberalitzat el sòl amb la finalitat de contrarrestar l’augment del preu de la vivenda és la causa principal de tota la trama especulativa immobiliària, la convido a que agafi les maletes i que se’n vagi a pastar fang! Aquestes declaracions demostren el rigor i la vàlua que presenta aquesta senyora (per anomenar-la d’alguna manera) davant la societat catalana. Una vàlua nul.la.

Posant un altre exemple del seu exemplar rigor dialèctic. Com tots sabreu, en la votació dels Pressupostos Generals per al 2008 al Senat, CiU va presentar un veto a aquests pressupostos amb l’argumentació lògica que aquests no s’adeqüen a allò que dictamina l’Estatut de Catalunya en quan a la inversió i el finançament que Catalunya ha de rebre per part de l’Estat espanyol, ja que el que s’estipula en el pressupost per l’any vinent és molt inferior al que hauria de rebre si es baséssin textualment en l’Estatut. A aquest veto s’hi van sumar forces de tant variades sensibilitats ideològiques com ho són el PP, ERC, Eusko Alkartasuna i Coalició Canària, obtenint amb el recolzament d’aquestes quatre formacions polítiques el bloqueig parcial dels pressupostos. I el que se li acudeix declarar a aquesta immaculada persona dita Carme Chacón i vinguda del cel és que CiU i PP, com sempre fan, és mirar cap una altra banda d’on miren els catalans i no vetllar pels seus interessos, i el que és més fort és que segons ella bloquejar aquests pressupostos és una clara demostració de com CiU no es preocupa pels barris. L’única resposta que se m’acut dir a aquesta demagoga és que està sonada i que delira! Menteix continuament, no para de mentir, i segueix mentint. Jo, fins i tot, crec que li fascina mentir de forma descarada i descomunal.

I l’última de grossa dita per aquesta ignomínia persona per Catalunya és que la inversió que rebrà Catalunya en el pressupost presentat per l’any vinent és major que la inversió que Catalunya va rebre durant els quatre anys del Pacte del Majestic. Sí, dona, sí! Jo et diria més. La inversió que rebrà Catalunya l’any vinent serà major que tot el capital que ha circulat per Catalunya durant la seva existència! A veure qui la diu més grossa i més exagerada.

I ara aquesta vol fomentar la figura del català optimista envers el català emprenyat. I que més vol home!

Si ZP i Chacón guanyen, perd Catalunya i destrueixen els barris!

Oriol Ristol i Espinosa

Cap Local JNC de Sabadell

Quina crosta nacionalista?

Perplex em vaig quedar, i segurament vosaltres també, quan l’altre dia vaig llegir les notícies als principals diaris catalans i vaig trobar les declaracions d’en Joan Ferran (PSOE) amb un gran titular que posava: “Cal arrencar la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya Ràdio”.

Quan Maragall va decidir plegar de la política, tothom va poder observar que el partit començava un autèntic canvi. Maragall conseguia arrencar un % de vots catalanistes d’esquerres i apostava per un federalisme que ha desaparegut per complet. Actualment podem veure en què s’ha convertit el partit: un partit sense pensament propi, tant que Bono ha decidit tornar dient: “Vuelvo porqué ha cambiado el presidente de la Generalitat”. Un partit on surten persones com Ferran acusant TV3 de la televisió pública més antigovernamental que pot existir. Un PSC espanyolista.

La veritat és que porto uns anys en què veig preocupat com TV3, el que ha de ser la nostra cadena i la nostra finestra al món, perd cada dia una mica més d’aquell nacionalisme i neutralitat per la qual tants premis es va emportar. Ara costa arrencar una referència de Catalunya com a país. Es pot trobar encara algú que ho diu com l’home del temps, però és si més no extrany haver d’esperar a l’home del temps per poder sentir el que alguns volem.

Vull fer referència a un tros del bloc d’en Joan Ferran, el qual diu: els meus adversaris més mal intencionats afirmen que pretenc encetar una cacera de bruixes i supeditar als treballadors de la Ràdio i Televisió Pública a les directrius governamentals. Fals. Precisament el que he fet és advocar per una pràctica periodística lliure de condicionants de dos tipus: un, els del passat fets a base de controls polítics de tota mena, començant pels conceptuals o els d’afinitat doctrinal; dos, preveure els altres que en el futur podrien arribar. Al llarg dels darrers anys no m’he cansat de reclamar uns mitjans públics en català, nacionals però (aquí plora la criatura!) no nacionalistes.

Senyor Ferran, advocar per una pràctica periodística lliure de condicionants polítics mentre se l’acusa d’antigovernamental desde una cambra del Parlament, simplement et refereixes a que vols acabar amb la violència tenint una pistola a la mà.

Àlex Callao i Gómez
Militant JNC de Sabadell

700.000 ciutadans assisteixen a la manifestació per reivindicar el dret a decidir i en contra el caos ferroviari

A les 16.00 hores del dissabte 1 de desembre ja s’estaven donant cita a la Plaça Catalunya de la ciutat de Barcelona les primeres personalitats del panorama polític català assistent a la manifestació i la societat civil que hi acudia per tal de mostrar el seu rebuig per la situació ferroviària que pateix el nostre país, Catalunya, reclamant d’aquesta manera el traspàs de les Rodalies RENFE, ara per ara gestionades per l’Estat Espanyol, però amb la voluntat de que siguin administrades per la Generalitat de Catalunya.

La plataforma que ha organitzat la manifestació, Plataforma pel Dret de Decidir, i mitjans de comunicació de premsa escrita de Catalunya ja pronosticaven una forta presència de la societat civil catalana, però el que ningú es temia és que els ciutadans catalans, vinguts desde tots els territoris de Catalunya, responguéssin de tal manera com ahir va succeir. Segons fonts de l’organització, es va calcular una xifra total d’assistència de 700.000 persones, mentres que les fonts policials apuntaven a una presència de 200.000 persones, evidenciant que la versió policial es queda curta, ja que ahir es varen aplegar molts més ciutadans dels que pronostiquen les dades policials.

Per damunt de tot, cal destacar l’èxit espaterrant i la massivitat que va tenir la manifestació, fins al punt que els membres de l’organització i la mateixa plataforma organitzadora es van veure desbordats envers la forta assiduïtat de manifestants que anaven venint constantment en el pas del temps.

El fet de tanta massivitat concentrada a la manifestació desprèn una conclusió del tot indubtable: el desencant en què gran part de la societat catalana diposita en relació a tot allò que té control directe per l’administració pública espanyola i en la mala gestió i excessiva supeditació que el Govern de Catalunya té sobre les ordres dictades i provinents d’Espanya.

La societat civil catalana ha respòs i, per tant, havent complert la seva funció de queixa i reclamació, cal veure com els governants catalans contrapresten i responen les clares pretensions comunicades per la ciutadania de Catalunya, vetllant respectivament els interessos dels d’aquí i no obeir les ordres dels d’allà. S’hauran d’analitzar detingudament tots els gestos, insinuacions i decisions que emetin els tres partits polítics que governen conjuntament. Cadascún amb una ideologia diferenciada i amb una posició al respecte del dret a decidir que divergeix en la majoria dels aspectes.

Com era d’esperar, la JNC de Sabadell ha assistit a la manifestació en massa, escenificant una més que notable presència dels nostres militants.

Anècdotes i fets destacables:

- La representació més abundant de diputats i personalitats polítiques ha estat la que ha presentat CDC, afegint-s’hi la majoria dels diputats pertanyents a UDC, que s’han unit a la pancarta que introduïa CDC.

- Sense comptar la representació política que ha arreplegat cada partit, la delegació de militants i simpatitzants que ha presentat un major nombre, amb una gran diferència respecte l’anterior, ha estat la de CDC conjuntament amb la JNC.

- Destacar la forta presència de banderes de la JNC i la minoritària o quasi inexistent de les JERC o les JEV-JIC.

- Segons fonts del diari AVUI, la pancarta més grossa que va desfilar durant la manifestació va ser la que va portar la JNC.

- Presència de dos expresidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i dos expresidents del Parlament de Catalunya, Joan Rigol i Heribert Barrera.

- Totalment destacable el gest de generositat que les personalitats polítiques han realitzat, quedant-se en el tercer bloc de la manifestació, i més endarrere i tot, i deixant pas a la pancarta principal representants de la societat civil, periodistes, intel.lectuals, representants culturals, escriptors, actors, etc....

- Tal i com van notificar dies anteriors, cal destacar la negativa del PSC a no adherir-se a la manifestació, com tampoc ho han fet la representació sindical de Catalunya, CC.OO. i UGT, de forma incomprensible.

- Davant la no-adhesió del PSC a la reivindicació d’ahir, dos dirigents històrics d’aquest partit, Pasqual Maragall i Jaume Sobrequès, no van fer cas a la decisió que va prendre el PSC i van decidir manifestar-se, ocupant fins i tot posicions avançades .

- Unió de Pagesos sí que aplega una notable representació.

Aquests tòtils són els governants que Catalunya reclama i necessita?

Estic veritablement eclipsat envers la gran intel.ligència i saviesa que desprenen els tres màxims mandataris del Govern de Catalunya. Encara que no ho sembli, perquè no se'ls hi veu el pèl i ningú sap on paren, aquests tres éssers que haurien de portar les rendes del govern són el José Montilla (President), el Josep-Lluís Carod-Rovira (Vicepresident) i el Joan Saura (Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació).

Aquesta setmana ha tingut lloc durant el ple del Parlament de Catalunya la votació de la llei de creació de l'Institut Català Internacional per la Pau.

Tal i com us podeu imaginar, la intenció de crear aquest institut s'ha esdevingut per les ànsies del partit d'en Saura d'expandir la pau al món. Ningú qüestiona ni contradiu aquest ideal, més faltaria. Quin ésser humà amb dos dits de front no voldria pas que en tots els països del món hi hagués pau, tranquil.litat i llibertat absoluta? Tots voldriem aquest referent!

No obstant, el que vinc a qüestionar és la feina que durà a terme aquesta entitat pública, ja que si la finalitat és enxufar tots els amiguets definits pròpiament (que no vol dir que ho siguin) com a ecologistes i pacifistes i integrats dins les bases d'IC-V i EUiA, llavors la prosperitat funcional d'aquest organisme no val la pena. A part, el treball que té plantejat realitzar toparà clarament amb la tasca i la funció social que desenvolupen organismes europeus i mundials de tan prestigi i reconeixement que vetllen exclusivament per la imperació de la pau i la supressió de les guerres existents. Per tant, no podrà realitzar la feina com ella voldria, ja que aquest òrgan públic toparà tant amb competències dirigides per Espanya com amb les que sosté Europa i altres organismes d'àmbit mundial. I treient conclusions, l'únic que farà serà engrandir encara més el malgastament del diner públic (despesa pública), és a dir, desaprofitar una part dels diners que els catalans paguem a les nostres administracions en forma d'impostos varis i altres conceptes.

Tot i l'anàlisis i l'opinió personal que extrec després d'haver averigüat el plantejament i la futura implantació territorial daquest institut públic, el que em venia a referir com a punt principal de l'article és la incompetència i inoperància que tenen els tres màxims responsables de funcionar el Govern de la Generalitat.

En el moment de votar la llei de creació de l'institut en el ple del Parlament de Catalunya, el Sr. Joan Saura, incomprensiblement, vota en contra aquesta llei, i seguidament el Sr. José Montilla i el Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira voten també en contra, endinsant-se amb aquesta actuació en la imatge del jove que està copiant un examen sense enterar-se del que copïa i de qui li està copiant.

Per a algunes persones aquest gest va ser solament una mera equivocació de botó, en canvi, jo no extrec les mateixes observacions. Per a mi, aquest gest és conseqüència de la incapacitat que tenen aquestes tres persones per tal d'exercir una de les seves responsabilitats. Aquesta responsabilitat és la de no fer el penes, però no saben ni tant sols desenvolupar òptimament aquesta funció tant bàsica. És que analitzeu veraçment la situació; simplement es tracta d'apretar una de les tres tecles: si, no, abstenció.

Un que no s'entera ni de la missa de la meitat i clica el botó no, i els altres dos que s'acabaven de despertar de la bacaïna que s'estaven fotent en aquell instant, i com que no s'havien del que es tractava van decidir copiar-se el que estava marcant el del costat.

En definitiva, tot plegat un desastre i una situació inverosímil, vergonyosa, penosa i indignant. Impropi del que ha de ser el Govern de Catalunya.

Com volem prosperar tenint uns polítics tant nefastos com aquests tres personatges, i el que és més sorprenent és que aquests tres estan governant i són els tres màxims responsables de la institució catalana. Així no es pot seguir.

I encara quan succeix tot aquest despilfarro, els tres començen a riure i, fins i tot, el Josep-Lluís es gira per partir-se de riure amb els il.lustríssims i valuosíssims diputats del PSC Joan Ferran i Carme Figueras, que li riuen totes les gràcies per veure què se li poden retribuïr.

Me'n avergonyeixo estimada Catalunya per tot el que t'està succeïnt i per l'imatge que aquests personatges t'estan donant de portes en fora, quan sincerament no t'ho mereixes.

Oriol Ristol i Espinosa

Cap Local JNC de Sabadell

Ferran Martín, escollit nou Conseller Nacional per el Vallès Occidental-Sabadell

La JNC del Vallès Occidental-Sabadell va escollir ahir (26/11/2007) a Ferran Martín, militant de Sabadell, com a nou Conseller Nacional, aprofitant la vacant deixada per el Jordi Sala, militant de Sant Cugat del Vallès.

La votació va ser a mà alçada i va tenir un resultat de 16 vots a favor i 0 en contra, demostrant així la gran unitat, compenetració i entesa a l'hora de votar l'única candidatura presentada.

L’assamblea, de caràcter extraordinària, va ser presidida per Jordi Duarri com a cap comarcal i Oriol Martín com a unitat territorial, i va comptar amb l’assistència d’una vintena de militants, entre ells, Marga Payola, vicesecretària de l’organització.

Ferran Martín és un actiu militant del col.lectiu de Sabadell que porta més de cinc anys de militància a sobre. Actualment, exerceix la funció de Responsable de Militància i Acció Nacionalitzadora al Vallès Occidental-Sabadell.

En el seu discurs de candidatura va expressar les ganes de poder donar veu a la comarca en els consells nacionals, i poder així “no només defensar el col·lectiu de Sabadell, sinó ajudar als consellers comarcals a que la comarca tingui més veu i importància dins el consell nacional”.

En acabar, va insistir en la importància d’assistir a la manifestació d'aquest dissabte 1 de desembre i en demostrar que la JNC “treballem pel país i per les persones”.

Va finalitzar el seu discurs donant les gràcies pel suport que sempre ha rebut del seu col·lectiu i recordant que, tot i ser nomenat conseller, no pensa deixar de banda la seva feina dins la comarca: “serà una responsabilitat compartida amb la meva feina comarcal”.

En acabar les votacions i un cop fet el recompte, Oriol Martín com a unitat territorial va donar les gràcies per la bona feina feta per la comarca i en Jordi Duarri, per la seva banda, va referir-se a la bona manera de fer que hi ha al Vallès Occidental-Sabadell.

Veritablement l'estat espanyol està immers en etapa democràtica?

La JNC de Sabadell us reprodueix, a continuació, a tots els lectors del bloc la situació que van patir en la seva pròpia pell militants de la JNC de Tarragona durant la seva visita al Senat, situat com tots sabem a Madrid.

La història que s'explicarà sembla irreal i costosa de creure i assimilar, però certament, millor dit desgraciadament, va succeir tal i com el bloc de l'Oriol Vázquez, cap comarcal de la JNC del Tarragonès, ho recull.

És difícil de comprendre com en una suposada democràcia encara continuïn passant fets d'aquesta magnitud. I és que analitzant l'envergadura d'aquest esdeveniment, des de les nostres posicions ens preguntem si de veritat en certes institucions espanyoles hi ha democràcia. Observant aquesta vivència la resposta és clara i concisa: no!

Per tal d'entendre la dificultat d'assimilació per a qualsevol demòcrata el succés, nosaltres reproduïm íntegrament la notícia extreta del bloc de l'Oriol Vázquez, present en el moment de que s'ocasionéssin els esperpèntics fets:

Ahir varem poder sentir el nacionalisme espanyol més a prop que mai.

Un grup de militants de la JNC de Tarragona vam anar a fer una visita al Senat de Madrid, tal i com en Lluís Badia, senador de CiU, ens havia proposat fer uns dies abans.

Tal i com vam arribar, ens van convidar a pujar a les tribunes per a poder seguir la sessió que en aquells moments es duia a terme, on hi havia senadors fent preguntes de control al govern, i on els ministres responien a les mateixes.

Després d’haver estat una estona a les tribunes, vam poder fer una petita visita per l’edifici, del qual vam veure diferents sales on es fan les comissions, la Biblioteca, i algun que altre despatx. També vam entrar en una sala, en la qual es va discutir l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i finalitzades les explicacions d’en Lluís sobre quin era el funcionament del Senat, vam procedir a fer unes fotos. Una d’aquestes, és la que podeu veure aquí amb tot el grup, a la sala on dic que es va tramitar l’Estatut, i amb una estelada al terra.

El fet de que a la sala no hi hagués ningú, no féssim cap mena de soroll, ni el fet de que haguéssim tret l’estelada amb cap altre propòsit que per a fer una simple fotografia sense cridar l’atenció de ningú ja que en aquell moment ens trobàvem sols, sembla que no va fer molta gràcia al cap de seguretat del Senat que ho deuria veure per les càmeres de seguretat, ja que quan ens dirigíem cap a la sortida de l’edifici, una estona després, va ser el mateix cap de seguretat qui parlant amb el Lluís, deia que trucaria a la policia per haver fet la foto amb aquella bandera. La majoria de nosaltres, inclòs el Lluís, vam creure que era una broma, però al baixar aquelles escales i situar-nos davant de la porta de sortida se’ns va barrar el pas, se’ns va requisar l’estelada i totes les càmeres de fotos que contenien aquella fotografia.

Tot seguit en Lluís va preguntar al cap de seguretat que on estava el problema d’haver-se fotografiat en una sala del Senat amb una bandera, i la resposta va ser que: “Con una bandera catalana aquí nadie se hace fotos”. Vergonyós el fet de que no s’adonéssin que era una estelada, i que ens estéssin fent el que ens van fer pensant-se que era una simple senyera. Al cap de pocs minuts, el cap de seguretat del Senat va comunicar-li al Lluís que fins que el president del Senat no tingués coneixement dels fets i autoritzés la nostra sortida, havíem de quedar-nos allà. Tot seguit, en Lluís va dir-li al cap de seguretat que, o ens deixava sortir d’immediat, o muntava una roda de premsa per explicar els fets, la qual cosa sembla que va incomodar al cap de seguretat, el qual ens va tornar totes les càmeres i l’estelada, pensant-se que era una simple senyera.

Sembla mentida que pensant-se que era una simple senyera ens haguéssin muntat aquell show, ja que estic segur de que la bandera arriba a ser d’Andalusia, i aquí no passa res.

L’altre qüestió és: que hagués passat si el president del Senat hagués estat del Partit Popular? Haguéssim acabat a l’Audiència Nacional? Qui sap...

La JNC del Vallès Occidental-Sabadell ha realitzat una Jornada de Formació amb èxit contrastat

El passat dissabte 17 de novembre la JNC de la comarca del Vallès Occidental-Sabadell es va agrupar per dur a terme una jornada de formació comarcal, degut a la constant incorporació de militants que l’organització ha sofert a la comarca vallesana durant aquest darrer any.

La trobada va tenir lloc a Castellar del Vallès, recompensant d’aquesta manera la gran feina que l’organització local està realitzant, i també per animar i recolzar Convergència i Unió de Castellar del Vallès després d’haver perdut les eleccions municipals passades de forma inesperada.

La jornada es va iniciar a les 10.30 hores i va comptar amb la presència de 18 militants provinents de diverses poblacions que conformen la comarca (Sabadell, Castellar, Barberà, Palau de Plegamans, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda i Sant Cugat ).

El primer torn de paraules va ser a càrrec de l’actual regidora de CiU a Castellar del Vallès i ex-alcaldessa de la població, Montse Gatell. De la seva intervenció en destaquem l’encoratjament que ens va transmetre a els assistents a la sala per a seguir treballant per el bon funcionament i expansió de l’organització, per el municipi i per el país, Catalunya.

En la mateixa taula parlamentària hi havia el Jordi Taló, cap local de la JNC de Castellar, i el Marc Pallarès, responsable d’activisme i militància de la comarca. Els dos van intervenir per explicar com transcurriria la jornada, i exposant els motius pels quals es va decidir emprendre.

Després de la inicial explicació donada, es va començar a transcorre la jornada de formació, presidida i desenvolupada pels responsables de l’Àrea de Militància i Participació de la JNC, Àlex Gallo i Eugènia Vilamitjana.

Primerament els dos ponents van entregar a cada militant present un recull de fulls de paper on s’incloïa la història i els orígens de la JNC, què és i quina ideologia té l’organització en tots els aspectes, com actúa i està implantada territorialment, com s’estructura, i quina ha de ser la funció de cada militant tant a nivell local com a comarcal i nacional.

El primer pas va ser una exposició oral per part de cada nou militant incorporat durant el darrer any i escaig. D’aquesta manera el que es pretenia era esdevenir una jornada més entretinguda, divertida i participativa, però com a element principal conèixer a tots els militants de la comarca, exposant individualment les inquietuds i les causes que van provocar l’ingrés a la JNC, i el que desitja i espera rebre cada militant de la seva integració.

Superada exitosament la primera part de les presentacions, llavors els dos ponents van prendre la paraula tot explicant i seguint pas a pas els diferents apartats inclosos dins el temari.

Com a anècdota curiosa i divertida va ser la formulació d’un mapa de posicionament, en que cada militant havia de situar entre els quatre eixos els diferents partits polítics que tenen representació en el Parlament, i també l’estipulació gràfica-ubicativa de la JNC i d’un mateix. Els eixos eren diferenciats entre catalanisme i espanyolisme, i entre dreta i esquerra. Com a conclusió general se’n pot extreure la gran avinentesa ideològica que tenim tots plegats, i el compartiment d’una gran entesa en relació a l’ubicació de la JNC i d’un mateix en el mapa gràfic.

El temari finalitzava amb la solució escrita de preguntes tipus-test que cada militant havia de respondre. Aquí va ser on es va poder comprovar qui havia estat atent i qui no. D’aquesta manera es va poder constatar que tots els presents van estar atents, ja que no varen fallar cap pregunta.

Donada per acabada la jornada de formació, la cloenda va ser a càrrec del Vicesecretari general d’Acció Política de la JNC, Gerard Figueres. Rebut amb forts aplaudiments pels assistents, demostrant-li el nostre agraïment per tal d’estar present a l’esdeveniment, ell va començar el seu parlament parlant de la funció que exerceix la comarca del Vallès Occidental en el sí de l’organització a nivell nacional. També va explicar la situació en la que es troba Catalunya enfront la reiterada incompetència i inoperància espanyola, ben exemplificada amb el caos ferroviari que viu Catalunya en l’actualitat. Per això, la JNC com a referent político-juvenil català ha de liderar les reivindicacions provinents del moviment juvenil, convocant a tots els assistents la seva participació a la manifestació que es celebrarà el dia 1 de desembre a Barcelona per tal de mostrar la disconformitat que tenim els catalans envers la forma de gestió espanyola.

Finalitzada la jornada de formació, els participants van realitzar un dinar de germanó a una masia propera a Castellar del Vallès per tal d’entablir converses amistoses fora de l’àmbit estrictament organitzatiu.

P.D.: Com a cap local de la JNC de Sabadell em permeto la gosadia de felicitar i agrair a tots els militants de Sabadell que van desplaçar-se fins a Castellar del Vallès, deixant en un lloc ben alt la nostra formació local dins l’àmbit comarcal. I més sent un dia tant difícil com és dissabte i una hora tant costosa com és a les 10 del matí.

La refundació del catalanisme: una veritable etapa emprenedora

El Secretari General de CDC, Artur Mas, pronunciarà una conferència el proper dimarts 20 de novembre al Palau de Congressos de Catalunya (Av. Diagonal, 661-671) per tractar l'aposta de Convergència Democràtica de Catalunya per refundar el catalanisme i, al mateix temps, ser la Cas Gran del Catalanisme. La conferència porta com a títol "El catalanisme, energia i esperança per a un país millor".

Els màxims dirigents del partit porten des del 6 d'octubre assistint a les diferents seccions locals de CDC de tota l'àmplia extensió de Catalunya per tal d'explicar a la seva gent, als seus afiliats, en què consisteix verdaderament el projecte.

Aquí a Sabadell va intervenir el secretari executiu de CDC, Francesc Homs i Molist, el qual ha estat un dels ponents del nou estatut i un dels màxims ideòlegs de la Casa Gran del Catalanisme, el passat 23 d'octubre.

La majoria dels presents a la xerrada en vam sortir molt engrescats. Aquest és un projecte innovador, ambiciós, arriscat, però molt oportú.

L'aposta de refundar el catalanisme s'adeqüa perfectament a la realitat social, ja que el discurs del catalanisme polític ideat al segle XX ha trobat el seu punt final; per molt bo que fós en la seva època de creació, ara mateix ja no té cabuda en la societat catalana. Per això s'ha decidit reformular el discurs i la metodologia del catalanisme.

Ara que ja s'ha explicat el projecte a tota la militància de CDC, ve la part més difícil d'actuació, que és explicar-lo i difondre'l de forma entenedora a tota la societat catalana desmotivada i renyida amb l'activitat política duta a terme en aquests últims anys. I, per això, creiem que des de les modestes posicions que ocupem les seccions locals tant de CDC com de la JNC hem de saber explicar al nostre entorn social en què consisteix i es basa el projecte, quines són les seves veritables finalitats i objectius, és a dir, quins reptes i oportunitats volem dotar la Catalunya del segle XXI.

Les propostes del nou catalanisme presentat per CDC seran concretes, amb la finalitat de regenerar i engrescar la vida pública merament catalana.

Ara és l'hora de la veritat! L'Artur Mas i l'equip ideòleg que han dissenyat el projecte se la juguen molt en la nova tasca que justament acaben d'encetar. Per això, des de la JNC de Sabadell recolzarem en les nostres majors possibilitats el nou projecte, perquè creiem que és el millor projecte que se li pot atorgar al nostre país, Catalunya, amb un discurs molt més sobiranista.

A partir del 20 de novembre, Convergència Democràtica de Catalunya inicia una nova etapa. Una veritable etapa emprenedora i sobiranista.

Exitosa celebració en la refundació del col.lectiu de Sant Quirze del Vallès

El passat divendres 9 de novembre la comarca del Vallès Occidental-Sabadell vam estar d'enhorabona tot celebrant la refundació del col.lectiu de la JNC de Sant Quirze del Vallès.

Així mateix, ja disposem d'un nou col.lectiu en ple funcionament que treballarà per maximitzar el seu desplegament i la seva presència en la població de Sant Quirze, en el desenvolupament ordinari de la JNC en la comarca vallesana, i en el màxim recolzament possible a la gestió de l'alcaldessa Montserrat Mundi i el seu equip al capdavant de la població.

La persona que encapçalarà el projecte, la cap local, serà una persona amb una gran vàlua i projecció dins l'àmbit de la política. Ella és la Meritxell Barbeta, i està cursant la carrera universitària de Ciències Polítiques a la UAB. En les passades eleccions municipals ja va ser membre de la llista de CiU per a Sant Quirze.

L'acte es va celebrar a la Sala Nova de la Patronal ja passades les 20.30 h., i es varen agrupar al voltant de 50 persones, entre gent de CiU de Sant Quirze, persones encuriosides amb la celebració, i joves de la JNC vinguts de tota la comarca (Sabadell, Castellar, Sant Cugat, Santa Perpètua de Mogoda, Barberà i Palau de Plegamans).

El primer en prendre la paraula va ser el nostre cap comarcal, Jordi Duarri, el qual va explicar detalladament els canvis que estan succeïnt a la JNC de la nostre comarca deguda la forta expansió que estem patint.

Posteriorment va ser la nova cap local de Sant Quirze, Meritxell Barbeta, la que va continuar el parlament, donant a conèixer quines havien estat les raons i inquietuds que van commoure la nova refundació del col.lectiu, on va transmetre unes immenses ganes de treballar.

Després va ser el nostre actual Secretari General de la JNC, Jordi Cuminal, qui va agraïr a tota la comarca la feina que estavem duent a terme, transmetent-nos el seu benestar amb la projecció que està tinguen la JNC al Vallès Occidental, convertint-se en una de les comarques més dinàmiques i actives. Un veritable punt de referència.

L'acte parlamentari el va clausurar l'alcaldessa de Sant Quirze, Montserrat Mundi, la que va deixar entreveure la seva gran avinentesa amb la Meritxell , i la disposició per part de CiU d'ajudar en les seves màximes aspiracions possibles el desplegament del projecte de la JNC a la població. Les seves paraules varen ser molt ben rebudes pels assistents de la JNC a l'acte.

Finalitzats els parlaments, tots els assistents varem poder gaudir d'un exquisit sopar a peu dret i d'un bon cava català.

A part de la presència del Jordi Cuminal, Secretari General de la JNC, també varem poder comptar amb la presència de la Gerent de la JNC, Laura Costa, i els membres del CEN Oriol Martín, Marga Payola i Eugènia Vilamitjana.

Fita històrica per a l'esport català

Farà pocs instants, al voltant de les 00.30 h. de dissabte 3 de novembre, la selecció de Catalunya d'hoquei patins s'ha classificat per a la final de la Copa Amèrica, després d'haver guanyat amb molt d'esforç i gran habilitat a la pròrroga del partit de la semifinal contra Xile mitjançant un gol d'or transformat per el jugador català Jordi Molet.

D'aquesta manera, la selecció catalana assoleix una fita totalment històrica. Jugar la final d'una copa tant important i prestigiosa dins l'àmbit de l'esport d'hoquei patins com ho és la Copa Amèrica dóna molta credibilitat i reconeixement al conjunt del nostre país, ja que en aquesta copa hi juguen seleccions tant reconegudes com Xile, Brasil i Argentina, les quals tenen una forta implantació en aquest esport.

Catalunya ha de deixar de ser el motor dels dos tipus d'hoqueis a Espanya, tant el de patins com el d'herba. En l'hoquei patins ja hem assolit gran part del que molts desitjavem, i és disputar una copa oficial de cert nivell. Ara falta avançar en l'hoquei herba, el qual té una forta implantació en el Vallès Occidental i, per això, l'hem de saber potenciar i aconseguir una fita equiparable a la d'hoquei patins: disputar una copa o lliga oficial de cert nivell.

És incomprensible i indignant observar com en aquests dos esports la gran majoria dels esportistes que juguen amb la selecció espanyola són catalans, parlen amb català entre ells i han declarat obertament que els hi agradaria molt més defensar els colors de Catalunya que no pas els d'Espanya, ja que no és el seu país estimat.

Per això, la JNC de Sabadell recolza públicament a tots els esportistes que estan jugant amb la selecció catalana d'hoquei patins la Copa Amèrica, i també anima a tots aquells jugadors que els interessaria jugar-hi però que per por a possibles respresalies no ho fa.

Enrecordeu-vos que demà diumenge a partir de les 00.00 h. Catalunya jugarà la final de la Copa Amèrica contra Brasil o Argentina, depenent de qui surti vençedor en el seu encontre.

Ànim a la selecció!

Catalunya en estat de caos permanent

Fa molts mesos que Catalunya pateix les conseqüències de l’intent de construcció del TGV que el PSOE (impulsat pel PP en la seva anterior etapa governamental) preveu establir al seu pas per Catalunya en forma de retards innumerables en la xarxa ferroviària pública de rodalies RENFE.

Després de varis intents per part dels partits polítics catalans, exceptuant el PSC, de reclamar la dimissió justificada de la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, aquesta ha declarat que no dimitirà i menys per aquest assumpte.

Tot sembla com si fós un tema cansat i esgotat, ja que es porta molt de temps parlant d’aquesta qüestió. Aquest és el pensament que pot reproduir qualsevol ciutadà que no utilitza habitualment la línia metropolitana de RENFE.

Aquest servei públic, i remarquem el concepte de públic, setmana rere setmana està superant la seva ineficiència operativa i empresarial. Cada cop acumula i presenta majors retards i averies en els seus trajectes, fet que fa emprenyar i amb raó als seus usuaris. Però el detonant ha estat aquesta darrere setmana, la qual es pot considerar de catastròfica. Molts dels trajectes de l’àrea metropolitana han estat suspesos degut a problemes tècnics a causa de la seva proximitat o intersecció amb la línia que es pretén habilitar del TGV. D’aquests trajectes que han estat suspesos i que per si sols ja són conflictius normalment són els de Gavà-Barcelona, Sitges-Barcelona, Vilanova i la Geltrú-Barcelona i Sant Vicenç de Calders-Barcelona. En aquests enllaços s’hi han produït reiterades aglumeracions que han fet indignar de valent els clients.

Amb la finalitat de solucionar el problema, RENFE amb la col.laboració d’administracions locals mitjançant acords previs han habilitat autobusos que transporten els passatgers d’una direcció cap a una altra. Aquest plantejament ha resultat ser força negatiu, ja que la duració del trajecte amb autobús ha estat infinitament superior que el transcorregut amb tren. Per tal de solucionar aquest intent de redireccionar el problema horari, el Servei Català de Trànsit ha pres la decisió, totalment inoportuna, d’habilitar un carril exclusiu per el pas dels autobusos transportadors d’usuaris de RENFE a la carretera C-31 de Gavà a Barcelona, la qual disposa de dos carrils i que, per tant, amb aquesta decisió només es deixava un carril disponible per el pas dels automòbils.

Segons fonts dels conductors d’automòbils, han pronosticat que aproximadament passava un autobús cada minut per aquell carril habilitat, fet que el feia molt desaprofitable, i més encara veient la immensa congestió que s’estava acumulant en el carril automobilístic. Aquest caos ha arribat a tal extrem de desesperació que molts dels conductors han envaït conscientment el carril bús habilitat, enduent-se per endavant els cons que estaven situats entremig per a diferenciar els dos carrils.

Per tots aquests motius expressats, la JNC de Sabadell reclama la dimissió immediata de la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i del Director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya.

Creiem que seria lamentable i intolerable veure com aquesta injustícia que afecta a tants i tants ciutadans catalans no acabés amb cap dimissió. Aquest sí que és un veritable problema que s’enfronta el país, un veritable problema social (paraula que us encanta incidir-hi).

No amagueu el cap sota l’ala, els catalans en som conscients de tot, i això repercutirà i molt en la percepció que tenim de vosaltres, ja de per si prou deteriorada.

Prou inoperància del servei públic espanyol a Catalunya! Prou callar i amagar-se per part de l’actual govern català, el tripartit!

Volem una major reivindicació efectuada per les actuals autoritats que representen Catalunya. En definitiva, un major compromís social i nacional.

Primer defensar per després traicionar? On s'és vist això!

El passat dimarts 16 d’octubre, tres partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats, CiU, ERC i IU-ICV, van presentar una moció conjunta en què recollia la proposta de la Comissió de la Dignitat. Aquesta moció va ser votada a favor per els mateixos tres partits polítics que la van presentar, i votada en contra per els dos partits majoritaris a Espanya, el PSOE i el PP. Per tant, aquesta moció no va rebre el suport suficient a la Cort Espanyola per tal de ser presa en consideració per posteriorment dur-la a la pràctica, i això que era equivalent a la moció aprovada pel Parlament de Catalunya, el 29 de març de 2007, amb els vots favorables de CiU, ERC, ICV i PSC.

I la pregunta que un ésser es formula quan sent aquesta informació és si l’últim partit esmentat, el PSC, que va votar al Parlament de Catalunya a favor de la moció que demana l’immediat retorn dels papers de Salamanca expoliats durant l’època franquista i de pertinença pròpia de molts catalans i entitats de Catalunya, no té representació al Congrés dels Diputats.

Doncs bé, jo us respondré aquesta qüestió tant difícil d’esbrinar. Aquest partit, el PSC, sí que té representació al Congrés dels Diputats, ja que és merament una delegació territorial del PSOE implantada a Catalunya i, per tant, aquests dos juntament amb totes les altres delegacions territorials que el PSOE diposita a Espanya comparteixen representació política conjunta a la Cambra Espanyola. I ara, si no us sap greu, feu un retrocés i rellegiu aquells dos partits polítics que han votat en contra de la moció a la Cort Espanyola, i llavors és quan us sobtarà llegir que són el PSOE (partit en el que s’inclou el PSC) i el PP.

La darrera qüestió que us formulareu serà perquè un partit que vota favorablement a una moció que reclama el retorn dels coneguts papers de Salamanca al Parlament de Catalunya, la vota contràriament al Congrés dels Diputats, amb les mateixes condicions i sense que es modifiqui cap propòsit inclòs. Del món on provinc, aquest canvi de parer se’n diu ser un calçasses. Aquest adjectiu se’l titlla a aquella persona que obeeix ordres del seu superior, obviant les seves pròpies conviccions. Dient-ho col.loquialment, un calçasses és aquell que es baixa descaradament els pantalons.

És que han muntat una verdadera farsa. Han enganyat a tota Catalunya, i això és el que hem sap més greu. Segurament algunes persones els varen votar perquè pensaven (òbviament, jo no) que amb ells estant al govern aquests papers podrien per fi ser retornats a Catalunya, pel simple fet de que el PSOE va patir de primera mà la dictadura franquista, i mireu com han respòs. La gent està descontenta, defraudada, insatisfeta, desil.lusionada.

Ara em ve a la memòria les declaracions de la dirigent del PSC, Manuela de Madre, parlant en nom del partit, abans de que es celebrés la votació de la moció al Congrés dels Diputats, en què transmetia al nou estrenat Ministre de Cultura la voluntat del PSC de que es retornin íntegrament els papers de Salamanca. I en el moment de celebrar-se la votació, els representants del PSC, compartint grup amb el PSOE, van i voten en contra la moció. Quins collons que tenen! Això sí que se’n diu defensar el que és nostre! Això sí que se’n diu defensar els interessos dels catalans! Això sí que no se’n diu supeditar-se a les directrius del superior, d’aquell que et dóna de menjar cada dia!

Però tot això no acaba aquí, sinó que després que CiU demani explicacions al PSC per aquest evident canvi d’opinió totalment incomprensible, encara surt aquella la Carme Figueras i diu que han votat en contra perquè el termini d’entrega del restant 90% dels papers és massa curt i no es podria efectuar, ja que encara s’han de realitzar els reconeixements de pertinença oportuns dels documents. I és que encara no l’ha efectuat aquest reconeixement el Govern d’Espanya, després de que l’única i última entrega efectuada del 10% dels documents s’hagi fet el passat mes d’octubre de l’any 2006, farà aproximadament un any?

És indignant per a Catalunya tenir un partit polític d’aquesta magnitud que ens està governant i que, per tant, ens està representant institucionalment a tots els catalans! És indignant que un partit polític declarat tant obertament independentista, com és el cas d’ERC, continuï estant governant amb aquests impronunciables!

I encara aquests del PSC tenen la barra de confirmar la seva assistència a l’acte organitzat per la Comissió de la Dignitat per aquest proper diumenge 21 d’octubre. D’això se’n diu tenir pebrots!

Oriol Ristol i Espinosa

Cap Local JNC de Sabadell

Enllaç a l’excel.lent article escrit per el diputat de CiU, Jordi Vilajoana, al diari digital e-notícies:
http://www.e-noticies.com/eleccions/prou-volem-tots-els-papers-29988.html

La JNC de Sabadell rebutja la celebració del Dia de la Hispanitat

El passat dijous dia 11 d’octubre per el vespre, el nostre col.lectiu de Sabadell va dur a terme la campanya que la JNC ha dissenyat en forma de reivindicació enfront el Dia de la Hispanitat (12 d’octubre), anteriorment denominat com a Día de la Raza, fet que denota el transfons ideològic d’aquesta celebració.

Aquesta campanya reivindicativa ha consistit en unes pancartes de fons blau i lletres blanques, en les que s’hi podia visualitzar “11 de setembre Sí. 12 d’octubre No”.

La JNC de Sabadell s’ha mostrat molt receptiva per posar en pràctica aquesta iniciativa i, per això, ha estat de les poblacions que s’ha mogut més per tal d’adquirir les pancartes a temps.

Es va decidir col.locar les dues pancartes que se’ns ha otorgat a dos dels ponts que soterren la Gran Via de Sabadell. Una ha estat col.locada al pont localitzat a l’altura de la Rambla - Avinguda Barberà, i l’altra al pont radicat sota la Ctra. de Barcelona, cadascuna d’elles diferentment visualitzada des dels dos sentits.

Amb aquesta acció, la JNC de Sabadell vol mostrar la seva disconformitat envers la celebració d’aquesta “diada nacional”, ja que per a nosaltres la verdadera diada nacional és la que els catalans celebrem el dia 11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya.

Tanmateix, volem expressar el nostre rebuig en quan el significat derivat d’aquesta celebració, ja que aquesta diada comemora i honora el genocidi que els espanyols enviats a les terres llatinoamericanes van desenvolupar en relació a la conquesta de territoris llatins per tal d’imposar el seu domini i les seves normes, tot promovent la colonització d’aquests països.

Aquesta història que s’estipula a continuació és la que volen fer creure a la societat civil espanyola, no pas la real:

Después de 72 días de navegación, el 12 de octubre de 1492 el marinero Rodrigo de Triana divisó Tierra. Este acontecimiento cambió la concepción que se tenía del planeta y provocó algo que ni siquiera Colón había imaginado: la unión de dos mundos.

El encuentro permitió que América recibiera un gran legado cultural, de adelantos y de expresiones artísticas no sólo occidentales sino también orientales, y que Europa percibiera la riqueza cultural, los avances, el ingenio y el arte del Nuevo Mundo.

En el siglo XIX, al celebrarse el cuarto centenario del descubrimiento, un real decreto firmado en el monasterio de la Rábida el 12 de octubre de 1892 (bajo la regencia de doña María Cristina de Habsburgo) expresaba el claro propósito de instituir como fiesta nacional el aniversario del día en que las carabelas de Colón llegaron a las Indias. Pero el establecimiento definitivo se daría más tarde.

Bien entrado el siglo XX, el gobierno argentino promulgó (a cargo del presidente Hipólito Yrigoyen en su primera presidencia) el decreto del 4 de octubre de 1917. Este decreto instituyó el 12 de octubre como "Día de la Raza" y declaró ese día como "Fiesta Nacional". Logró además la adhesión de casi todas las naciones americanas, incluyendo Estados Unidos.

El Día de la Raza fue instituido para unir aquellos pueblos o países que tienen en común la lengua, el origen o la religión.

La JNC porta el ‘Catalonia is not Spain’ a la Fira de Frankfurt

Una desena de militants de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) han desplegat aquesta tarda la pancarta del “Catalonia is not Spain” a l’entrada del recinte on se celebra la Fira del Llibre de Frankfurt. D’aquesta manera, la JNC pretén aprofitar aquest gran esdeveniment cultural per donar a conèixer les reivindicacions de Catalunya a l’exterior.

Cal recordar que la JNC ja ha desplegat aquesta pancarta en moltes ocasions, sobretot aprofitant esdeveniments esportius amb ressò internacional, com són els partits del Barça a la Lliga de Campions o els que l’enfronten amb el Madrid.

El secretari general de la JNC, Jordi Cuminal, destaca que “Catalunya no només és la literatura catalana, sinó que és una nació que actualment forma part d’un estat que cada dia li reconeix menys la seva especificitat, el seu autogovern i els seus drets com a poble”.

Cuminal explica que la Joventut Nacionalista de Catalunya continuarà aprofitant tots els esdeveniments amb ressò a nivell europeu i mundial per posar de manifest i divulgar a nivell internacional el conflicte entre Catalunya i Espanya.

Al llarg de l’estiu, la JNC ha dut una campanya de repartiment de material amb el lema del “Catalonia is not Spain” per tal de sensibilitzar els turistes que arribaven a Catalunya i explicar-los la realitat nacional del país.

A què juguen aquests de la JSE?

La nova campanya que està divulgant la JSE (Juventudes Socialistas de España) és totalment conflictiva, sectària i violenta. Vol enfrontar dos tipus de societats, perquè així s'extengui el que ells els hi agrada més que es parli, la dicotomia dreta-esquerra. Ells no volen solucionar els problemes reals de la societat, ni tampoc volen presentar propostes i possibles solucions al respecte, ells el que volen és retornar al passat i reviure segles històrics, on el pa de cada dia era la revolta i l'esclat continu del moviment obrer.

Amb els problemes que tenim els joves en aquesta societat tan injusta, i les joventuts del partit polític més votat en les darreres eleccions generals es dedica a elaborar una grabació absolutament discriminatòria i absurda, i tot amb la complicitat del seu mestre, el PSOE, ja que sense el seu permís els seus deixebles no poden aixecar ni un dit. Tant que sempre la JSE s'ha queixat sobre la figura i el paper del rei i la monarquia borbònica a Espanya, ara aquestes queixes on han anat a parar? Ja no són antimonàrquics, em pregunto? O més ben dit ha estat el fet de que el seu gran mestre ha dit que s'han de respectar els símbols institucionals i, per això, aquests han callat com una gata maula? A la vida s'ha de ser valent, si estàs d'acord amb el que tú creus que és una injustícia l'has de criticar sempre, i amb total fermesa. Has de defensar els teus ideals, mai els has de traicionar, i això és el que vosaltres heu fet, traïr el que sempre heu cregut, o potser m'equivovo i hauria de dir el que sempre heu volgut aparentar i fer creure a l'exterior.

Sóc una persona molt crítica amb el PP, ja que els seus ideals i els meus són molt equidistants i poques coses tenim en comú, per no dir cap. Però, tot i això, no m'he quedat sorprès amb la divulgació de la seva campanya "Somos España", ja que ells tenen aquest ideal patriòtic de una España grande y libre. Nomès cal retrocedir temps endarrere i veure quin va ser l'avantpassat del PP, la Alianza Popular, i els ideals que tenien els seus fundadors i alts càrrecs i de quin món provenien, del sector franquista, encara que la majoria d'ells del sector més crític i tecnòcrata. I aquesta afirmació és inqüestionable, ja que sino digueu-me on han anat a parar totes aquelles persones que en els anys de la dictadura franquista eren clars defensors d'aquesta imposició? Ja us ho dic jo, al PP!

Per això, us diré dues coses ben clares, tant a la JSE (en especial a la JSC) com a NNGG: deixeu-vos de tantes collonades partidistes i conflictives de que si tú ets pijo i estàs al PP, o que si tú ets un hippy progre que està al PSOE. Això no és manera de fer política juvenil constructiva, això a casa meva se'n diuen collonades! I per aquesta raó i per culpa vostra en el món de la política cap partit respecta amb la dedicació oportuna el pensament i l'opinió dels seus joves, i no m'extranya pas al visualitzar les últimes accions de tots dos. Ara que sou joves lluiteu per fer complir els vostres ideals, per dur-los a la pràctica, i deixeu de banda l'aspecte dels vostres integrants!

Oriol Ristol i Espinosa

Cap Local JNC de Sabadell

La Catalunya dels immigrants

A propòsit d'un reportatge emès el dia 1 d'Octubre d'aquest present mes a TV3, em va venir al cap la idea d'escriure l'article que us presento.
El petit documental durava aproximadament vint minuts i el tema que tractava és el fenòmen de com veuen els immigrants la independència de Catalunya. Com a exemples, proposaven a tres joves de nacionalitats ben diferents – un senegalès, un marroquí i un mexicà, fill d'exiliats catalans – que tenien en comú el sentiment patriòtic vers Catalunya, amb el que això comporta a nivell social, cultural i polític (com a dada, dos dels tres joves eren militants d'algun partit independentista).
Un filòsof, present en una intervenció en el mateix reportatge afirmava que “als catalans ens cau la bava quan sentim a una persona de fora parlar el Català”. És cert, i ens n'hauríem de sentir orgullosos.

El fet és que sorprèn. Us imagineu que la gran majoria d'immigrants seguissin l'exemple d'aquests tres joves? El futur de Catalunya estaria assegurat per una pila d'anys. Però, per molt que ens pesi, aquesta no és la realitat en la que estem immersos avui dia al nostre país.
Si aquesta realitat no canvia és que alguna cosa estem fent malament, i el nostre futur com a poble perilla.
Si observem, però, les dues realitats – la dels immigrants i la nostra – no estem tant distanciats. Aquesta pobra gent que es veu obligada a marxar del seu país d'orígen per trobar el benestar que li neguen, no tenen la mateixa realitat que nosaltres? En aquesta qüestió rau la solució del problema.

El meu desig és que poguem convergir idees, sentiments, creences d'un projecte de vida comú. Ensenyar-los quina és la realitat nacional, social i cultural catalana, fer un intercanvi d'impressions per poder unir totes les nostres mancances i solucionar-les amb la opció més correcte per les dues parts.

Ja ho va dir l'expresident Jordi Pujol en una de les moltes seves frases emblemàtiques: “Català és aquell que viu i treballa a Catalunya”. I, per això, hem d'aconseguir que se sensebilitzin amb el nostre sentiment català. Perquè el seu futur és el nostre futur; i el nostre futur és el seu futur. El FUTUR el fem entre TOTS!

Oriol Giménez Gómez

Militant JNC de Sabadell

Ens trobem immersos a una dictadura o a una reproducció d'informació periodística interessada?

És admissible acceptar com a injúria greu la crema de fotografies de la corona reial borbònica? És comprensible que dos joves que van prendre foc a simples fotografies en les que es visualitzava el rostre del rei i la reina de la monarquia borbònica durant la seva estada a Girona siguin condemnats a un any i tres mesos de presó?

La meva resposta és rotunda: no és admissible ni comprensible!

Però molta d’aquesta culpa crec que recau en els mitjans de comunicació espanyols i també en els catalans, que se’n fan un ressò exagerat. És lògic que tingui repercussió social aquesta crema de fotografies, tant pels catalans com pels espanyols, ja que uns volen mostrar la seva insatisfacció envers aquestes institucions i els altres volen acusar a aquests de desgreuge i deslleialtat, aplicant la seva ara estimada Constitució, la qual anteriorment no la volien aprovar i la rebutjaven completament.

El que més em queixo dels mitjans és que hi hagi notícies de caire molt similar que no tinguin sortida i cabuda.

No molta gent haurà vist la següent imatge:

Aquesta imatge va ser presa el dia 17 de juny de 2007 a la Plaça de Prim de la població de Reus, quan un grup d’aficionats espanyols celebraven la victòria del Reial Madrid al haver guanyat el Campionat de Lliga de Futbol la mateixa nit. Aquest grupuscle espanyolista per a divertir-se i per a celebrar la seva “gran victòria” varen cremar vuit banderes catalanes que penjaven dels fanals de la plaça. En aquesta ocasió, les persones que varen cremar la nostra bandera, la bandera del nostre país, la senyera, no els hi va passar absolutament res. La nostra “apreciada” Fiscalia no va intervenir en el cas, no deuria tenir prouta importància com per ser tramitada. I no calia fer ni tant sols investigacions, ja que les persones que les varen cremar ho varen fer a cara descoberta, les quals si un dia decideixes passejar per Reus potser te les trobaràs i tot.

Què n’opineu vosaltres: aquest no és un acte de desgreuge i una injúria a la nostra bandera i als nostres símbols nacionals?

Tant els mitjans de comunicació espanyols com els catalans han donat a conèixer el cas amb exhaustivitat, tal i com el cas requereix degudament?

És lògic i comprensible que certs partits polítics catalans dipositin tal recolzament a la monarquia borbònica espanyola?

És intel.ligible que un polític català de gran talla i autodenominat com a catalanista efectuï la següent declaració: “cada cop que sento que es demana que abdiqui el rei, o que vingui la república, estic més que mai al costat del rei, més que mai al costat d’aquesta monarquia”? Qui es pensa que són els membres de l'actual família Borbó? De veritat aquesta persona coneix la provinència, les actuacions i la història dels avantpassats d’aquesta família?

Estipuleu comentaris per a respondre les següents qüestions.

Oriol Ristol i Espinosa

Cap Local JNC de Sabadell

SABADELL: UN CLAM CONTRA ELS SOCIATES

Notícia extreta de: Tripartit-watch.blogspot.com

Després del fantàstic vídeo fet pels joves de Sabadell contra Manuel Bustos, ahir la capital del Vallès Occidental va aixecar-se plena d'uns cartells molt originals on a 2 cares es veu un anunci de pisos "VENDO PISOS" on Bustos, el seu tiet i el regidor del PP oferten pisos de protecció oficial; la segona és una còpia de l'article que va publicar el diari 'El Pais' el passat mes d'agost. (us comuniquem que ja és difícil trobar-ne enganxats pels carrers, degut a que la Brigada d'en Bustos ja s'ha afanyat a retirar-los)

Tripartit-Watch celebra que la gent de Sabadell no es rendeixi contra el sectarisme de l'espanyolista Manuel Bustos.

L'atac de l'ultranacionalisme espanyol

Desde la JNC de Sabadell aplaudim i recolzem impunement la proposta del lehendakari Juan José Ibarretxe de sotmetre, primerament, una consulta popular a la societat basca per esbrinar el sentiment majoritari que tenen els seus ciutadans en relació a la seva pertinença identitària i nacional, per després realitzar un referèndum d’autodeterminació per tal de que siguin els ciutadans d’Euzkadi els que tinguin l’oportunitat i el dret de decidir per pròpia voluntat si volen esdevenir com a nou país totalment lliure i democràtic dins el marc de l’Unió Europea.

Aquest és un dret bàsic que com a pobles històrics, Euzkadi i Catalunya, haurien de tenir i que, per tant, siguin els mateixos catalans i bascos els que decideixin pròpiament si volen tornar a recuperar el que varen perdre farà segles, o es volen quedar estancats tal i com estan actualment, sota l’opressió d’un estat espanyol que cada dia que passa engrandeix el seu linxament i la seva voluntat de destrucció envers allò que fagi olor a nacionalisme català i/o a nacionalisme basc.

Com a nacionalistes i sobiranistes catalans que som, sentim vergonyia i repugna absoluta a l’escoltar les frases dites per Rosa Díez, una de les màximes promotores del nou partit polític sorgit a Espanya i denominat com a Unidad, Progreso y Democracia (UPD). També en sentim i molta de repugnància, arribant a extrems de fastigositat, respecte la campanya que ha donat a la llum el PP i que portaran a terme les seves joventuts de NNGG durant el transcurs del dia de la Hispanitat. Aquesta campanya és més pròpia d’un partit ultranacionalista espanyol i feixista (AUN, España 2000, DN, etc...) que no pas d’un partit que vol aspirar a arribar a la presidència de l’estat espanyol. És totalment reprobable la imatge principal de la campanya, utilizant el moviment obrer com a constructor de la pàtria nacional espanyola, tal i com fan els encara partits franquistes i feixistes existents a Espanya.

Quan acceptarà aquesta gent que són ultranacionalistes espanyols i que desitjen una España grande y libre, ja que amb els fets que últimament estan protagonitzant així ho estan demostrant.

Catalunya no s’ha de deixar trepitjar per aquesta colla. Hem d’unificar esforços i voluntats per tal de seguir el nostre propi camí, per tal de construir un país on ens hi sentim realment identificats amb les seves tradicions i costums, el nostre propi país. Catalunya ens ho està reclamant a crits que no vol seguir sotmesa a aquesta opressió tant perversa! L’hem de deslliurar de les garres espanyolistes i de les manilles en les que està presa!

Amb ambició, unificació, esforç i treball, qualsevol repte es pot assolir i, per això, per molt lluny que quedi la independència de Catalunya mai s’ha de deixar de banda, sempre s’ha de tenir en compte, ja que quantes més crítiques provenen d’Espanya més nerviosos estan aquests i més factible veuen la disgregació de Catalunya envers Espanya.

"Els Catalans estan Anestesiats"

Ahir al vespre, el senyor Macià Alavedra, ens va delitar amb les seves paraules, durant la presentació del seu llibre: "Entre la Vida i la Política".

Alavedra ens va fer un repàs de la seva vida tan a nivell personal com a nivell polític. Vam poder conèixer la part més personal i entranyable de la seva infància, distribuïda entre l'exili i la clandestinitat, que van marcar el seu esdevenir polític i personal. Les seves coneixences i amistats amb grans personatges de la història del nostre país com: Pau Casals, Josep Tarradellas o Ramon Trias Fargas.

Seguint els eixos principals del seu llibre, Macià Alavedra va teixir paral·lelismes i semblances entre la seva etapa com a Conseller de la Generalitat de Catalunya i els despropòsits que duu a terme l'executiu català actual.

Va ser un vespre, on Alavedra va: " penjar-se medalles com el Màgic Andreu", perquè ja és hora que els dirigents de Convergència i Unió expliquin que els 23 anys de govern a la Generalitat de Catalunya van ser molt bons i es van fer grans coses per al país.

Finalment, la militància de la JNC i de CDC, així com alguns simpatitzants, van poder realitzar preguntes al convidat, que principalment es van centrar en quina era la seva opinió del projecte de Casa Gran del Catalanisme de l'Artur Mas. L'ex-Conseller, va explicitar tot el seu suport al projecte, que va denominar com "una redefinició i modernització necessària del Pal de Paller del President Pujol", a la vegada, també va fer esment de la importància d'aquest projecte en la situació actual d'anestèsia que sotmet el PSC-PSOE als ciutadans de Catalunya.

La mala planificació de la Fira de Sabadell

Com a ciutadà de Sabadell estic orgullós de que per fi Sabadell tingui un centre de convencions, però aquest fet no retreu la mala planificació i organització voluntària de l’Ajuntament de Sabadell i l’empresa “IDP Ingeniería y Arquitectura”, firma encarregada de dur a terme la transformació de l’antiga fàbrica de motors ABB en el funcional centre de convencions i fires de Sabadell.

En la construcció i edificació de la Fira de Sabadell no s’ha actuat de forma esplèndida, ans el contrari, s’ha actuat estrapitosament, sense cap mena de fonament lògic, simplement s’ha basat en marxes propagandístiques i partidistes.

Primerament, es va començar a enderrocar la fàbrica ABB, mantenint en la mesura del possible els fonaments encara aprofitables de la seva estructura, fet totalment lògic i no-criticable. A partir d’aquest moment, es van començar a establir els preparatius per a la pròspera construcció de la nova instal.lació, els quals es van relitzar massa paulatinament, fet que va comportar un gran endarreriment de temps. Quan tots els preparatius estaven a punt, es va començar a emprendre la construcció.

Es va decidir començar per edificar la nau central, que serà l’espai on es celebraran els actes exposicionals i les multitudinàries conferències, en la qual s’hi ha tardat un temps valiosíssim per tal de construïr-se.

Tot i això, el fet més sorprenent era observar el nombre de treballadors que s’hi dedicaven. Durant els primers mesos anaven tots molt calmats i el nombre era molt reduït, on a les vuit i nou del matí no et trobaves cap d’aquests que estigués treballant. En canvi, quan faltava un mes i escàs per a la inauguració de la instal.lació, a les vuit del matí ja trobaves una duplicació del nombre de treballadors habituals i la seva calma natural es va convertir en una pressa desesperada i inusual. Amb aquests arguments no estic criticant els treballadors, ans el contrari, aquests simplement compleixen ordres provinents de l’empresa, i l’empresa compleix les ordres de l’Ajuntament de Sabadell, que és la institució que paga i gestiona com vol administrar el desenvolupament de la construcció.

També cal recalcar que la inauguració es produïa pocs dies abans de que es celebréssin les eleccions municipals (altre fet totalment sospitós després de tant temps de construcció, o simplement una casualitat de la vida?), i per això, més val fer-ho de pressa i corrents que no pas seguir un ritme adeqüat per tal que no es produeixi cap error, ja que el Sr. Manuel Bustos ho volia tenir tot “atado y bien atado” abans de les esmentades eleccions.

Quan l’alcalde va inaugurar la instal.lació al dia programat abans de les eleccions, aquesta mateixa encara estava en via de construcció, i per tant, al meu parer això vol dir que s’ha produït un retràs molt important. No em negareu pas que la celebració de qualsevol inauguració es produeix normalment quan aquesta està enllestida o gairebé. I gairebé no és el cas, ja que encara a data d’avui s’estan perfeccionant els últims retocs de la nau central i s’està construïnt la zona de davant que suposadament ha de ser l’aparcament, i per això, negar l’evidència de que encara queda molt per a fer no és ser realista.

També provoca una gràcia descomunal quan observes que per a la inauguració solament hi havia acabada la zona de la instal.lació que dóna de cara a la Gran Via, zona de pas de molts circulants i la part més visible, mentres que la part que dóna al carrer Covadonga encara no estava ni a mig construïr, ja que per allà no hi passa gairebé ningú en comparació amb l’altra zona.

Aquesta senyors/es, és la manera de fer, actuar i administrar de l’alcalde de Sabadell, Sr. Manuel Bustos, el qual nomès es preocupa per interessos personals i partidistes, i per intentar donar la talla de cara a la galeria, ensenyant i fardant (tal i com és ell de caràcter) solament la part més visible d’un projecte i amagant la part més desastrosa.

L’Ajuntament de Sabadell actua com un veritable “xapuces”, que tapa amb una altra capa la destrossa que ha provocat per tal de tornar a intentar-ho, fins que al final de tantes capes s’acaba descobrint la seva nefasta obra, un veritable “Benito Lopera Perrote”.

Del 4 al 7 d’octubre, la Fira de Sabadell acollirà el “International Air Meeting 2007”, que serà el primer saló aeronàutic celebrat tant a Catalunya com a Espanya. Durant les jornades transcorregudes es debatirà i s’analitzarà la problemàtica i els temes candents del sector aeronàutic a nivell internacional, fet que suposarà una bona ocasió per a Sabadell per tal d’afiançar-se com la ciutat insígnia del món aeronàutic català i espanyol, i una bona manera per donar a conèixer la ciutat de Sabadell i el seu nom arreu del món.

No obstant, jo em pregunto si la part edificada de la instal.lació i el dèficit viari i d’aparcament que té Sabadell de tota la vida, sobretot tractant-se de la Gran Via i el Centre, podrà suportar el volum de transport i de públic arribat per a l’ocasió durant aquestes dates, i més quan es coneix i es recorda la presència que tindrà l’esdeveniment i la capacitat que té la fira: - presència de 30 empreses aeronàutiques provinents de tot el món. – exposició de 30 aeronaus dins el recinte. – una nau central amb una capacitat per a 100 stands i un aforament de 2700 visitants en el cas d’un congrés, o de 1000 visitants en el cas d’un càtering.

La meva resposta és ben clara i rotunda. Sabadell no podrà suportar tot aquest volum de transport i de públic, fet que provocarà l’existència i la perduració del caos durant les dates en les quals es faci ús de la fira en forma de celebració de salons internacionals, com és el cas esmentat.

Oriol Ristol i Espinosa

Cap Local JNC de Sabadell

Macià Alavedra a Sabadell

Aquest proper dijous dia 27 de setembre l'ex-conseller de Governació (1982-86), d'Indústria i Energia (1987-89) i d'Economia i Finances (1989-97) durant el mandat de CiU amb el president Jordi Pujol al capdavant, visitarà les instal.lacions de CDC de Sabadell amb la finalitat de presentar el seu darrer llibre titulat "Entre la vida i la política".

La JNC de Sabadell té la intenció i voluntat d'assistir-hi al complet, ja que personatges tant influents com el Sr. Macià Alavedra en queden ben pocs. És una persona que té molt a explicar, ja que venint de familia dedicada a l'activitat política (el seu pare, Joan Alavedra i Sugranyes, va ser secretari personal del president Francesc Macià i de Josep Tarradellas) li ha permès conèixer molts dels personatges més històrics i rellevants de Catalunya, els quals la majoria d'ells els detalla en el llibre i n'explica curosament característiques personals de cadascun. D'aquests personatges històrics hi desfilen amb major representació Pompeu Fabra, Josep Tarradellas, Pau Casals, Francesc Pujols, Alexandre Plana, etc... fins a arribar als nostres dies, quan Macià Alavedra esdevé protagonista d'excepció de la nostra història al costat de Jordi Pujol, Ramon Trias Fargas o Miquel Roca.

Aquesta és una oportunitat excepcional per a conèixer personalment aquesta persona tant admirada.

La casa gran del catalanisme

Sembla mentida, però la vida identitària de Catalunya està en hores baixes. Què se n'ha fet de l'esperit de 1979? És ben fàcil, el catalanisme està perdent pistonada. Qui en són els culpables? Segurament tots en tenim la nostra part de culpa. O és que el catalanisme no el formem cada un que viu a Catalunya?

Ara, més que mai, hem de fer un esforç de gran abast i intentar que el sentiment de ser catalans ens empenyi a sentir-nos orgullosos de les nostres institucions, de les nostres infraestructures, de la nostra societat, del nostre país. Hem de ser capaços d'unir-nos, de ser encara més forts. O potser ens pensem que els problemes actuals ens els solucionarà Madrid o un govern que depèn més del carrer Ferraz que dels catalans? “Fets, no paraules” deia en Montilla. On són els fets? No n'hem vist cap. I les paraules? Massa que n'hem sentit.

Sense pressa, però sense pausa. No tinguem por. Però, aixó si, no tenir por no vol dir tirar la casa per la finestra com va fer el Sr. Carod farà escassos dies de fer un referèndum d'autodeterminació l'any 2014. No se què s'ha pensat aquest ara. Les coses es fan per pams i no per polzades.

Siguem clars: volem una majoria sobiranista? Sí. Doncs, treballem-hi. Però d'una forma rigurosa i realista.

L'objectiu està molt clar: la independència. I el camí? Ho està tant? Crec, sincerament, que no. Encara ens queda molt per fer. Per això, hem de saber aglutinar totes les sensibilitats catalanistes i no catalanistes – fer que es puguin sentir còmodes amb el nostre projecte de país -, siguin del color que siguin, siguin del partit que siguin. Hem de saber, també, agrupar tota la gent immigrada i que tant d'important és avui dia per al nostre país. Un cop tinguem ben segellada la nostra identitat, quan realment sapiguem qui som i cap a on volem anar, llavors estarem preparats per a qualsevol cosa, llavors no ens podran tallar les ales.

Catalans i Catalanes, ara és el nostre moment!

Visca Catalunya Lliure!!!

Oriol Giménez Gómez
Militant de la JNC de Sabadell

Carta de presentació del nou Cap Local:

Primerament, vull agraïr amb especial atenció a tota la militància de la JNC de Sabadell per haver dipositat tot el vostre suport i recolzament en la meva persona per tal de proclamar-me com a nou Cap Local de la JNC de Sabadell.

Amb l'inici del meu mandat s'obre una nova etapa, un nou canvi de rumb, una nova manera d'actuar i de gestionar la formació. Són moltes les coses que han de canviar, per sort tots en som conscients, per tal de no tornar a repetir els errors passats i que hem hagut de patir tots nosaltres directament.

Espero i desitjo no defraudar-vos, i així poder complir el nostre somni col.lectiu de convertir-nos en una de les majors referències i exponents dins la JNC i, perquè no, actuant com la màxima referència, mai s'ha de desprestigiar l'ambició. Hem de ser aquella típica joguina que desperta l'enveja i l'atracció de totes les altres. Tal i com sovint esmentem els catalans: "la nineta dels meus ulls" (en aquest cas, la nineta de la JNC).

Som molta la militància que formem part de la JNC de Sabadell, endinsant-nos en un progressiu i continuat procés d'expansió, i per això hem d'exercir com a tals. Hem d'actuar com un gran equip, un gran conjunt de treball, ja que les grans decisions s'encerten i s'assoleixen des d'aquestes posicions. La nostra actuació ha de ser cohesionada i agermanada, tenint en consideració totes les opinions de la militància, per més o menys factibles i viables que poguin ser i semblar.

Aquesta nova etapa diferirà de l'anterior en moltes coses, del qual aquest és un simple recull:

- No ens hem d'encarar a cap tipus d'elecció d'ara en endavant que pogui tenir una gran rellevància, ja que les eleccions autonòmiques i les locals ja les hem passat farà relativament poc temps. Amb això vull dir que no ens vindran els actes donats, sinó que durant aquest exercici ens haurem d'espavilar per nosaltres mateixos, pensant i reflexionant conjuntament quines són les actuacions que hem d'emprendre per tal de tirar endavant i desenvolupar encertadament el nostre projecte definit. Encara que n'estic segur que d'ïdees no ens en faltaran, ja que encara que no hi hàgin eleccions, el moviment polític i social està molt encés i caldejat, amb un continu estira i arronsa mantingut entre els diferents sectors polítics i poblacionals.

- Haurem de cercar i aplicar aquells mecanismes i aquells mètodes que ens serveixin veritablement per a gestionar més eficientment l'organització local, no caient en els paranys i els afanys personals, ans el contrari, actuar professionalment amb la respectiva recerca del màxim benefici de l'entitat i del país que formem part activament, Catalunya.

- Entrar amb un major dinamisme en les activitats programades per CDC Sabadell i, respectivament, CiU. Hem de fer valer el nostre pes a CDC, i que ells mateixos responguin amb una major consideració respecte la mantinguda a hores d'ara. Dit això, hem d'ajudar al Carles Rossinyol a cercar el màxim beneplàcit possible per tal que la societat civil sabadellenca es dongui compte de quin partit polític és el que pot exercir millor les seves aspiracions personals i col.lectives, el qual és Convergència i Unió.

- Donar-nos a conèixer de forma abastadora entre la joventut sabadellenca, sense cap mena d'embut ni esgarrifança possible. No ens hem d'estancar dins uns paràmetres, la JNC de Sabadell no té cap límit interferible, ja que vol arribar a tocar les estrelles.

- Activar un pla innovador per tal de recaptar nous militants, fent que se sentin a gust dins l'organització i intentar involucrar-los en l'activisme previst.

Aprofito aquestes línies per intentar despertar l'interès de tot el jovent català (especialment el sabadellenc) a que s'informin sobre què és la Joventut Nacionalista de Catalunya, quins ideals té, quines activitats programa i posa en marxa, quina direcció nacional hi ha, com està estructurada, etc...

Si tens entre 14 i 30 anys, ets catalanista i t'estimes Catalunya..... Ara és la teva, vine a la JNC!

Visca Catalunya lliure!

Oriol Ristol i Espinosa
Cap local JNC de Sabadell

Oriol Ristol, nou Cap Local de la JNC de Sabadell

Oriol Ristol i Espinosa, de 21 anys d'edat, estudiant de Ciències Empresarials i veí de Sabadell, va ser escollit nou Cap Local de la JNC de Sabadell per unanimitat de tots els militants assistents a l'assemblea de divendres dia 14 de Setembre.

Amb l’elecció de l’Oriol com a nou Cap Local és vol obrir una nova etapa dins la formació local, ja que s’ha cregut convenient una persona que pogui aportar decisions fermes, un fort consens, una gran activitat i implicació, i sempre actuant cohesionadament. Per totes aquestes característiques esmentades, s’ha escollit a ell com a cap del col.lectiu, ja que complia aquests requisits de forma íntegra.

Abans de la seva proclamació, l’Oriol Ristol exercia una militància activa dins la JNC de Sabadell, sent membre de l’Executiva local i col.laborant activament amb l’Àrea de Polítiques Socials i d’Immigració de la JNC, realitzant les tasques a la comarca del Vallès Occidental.

Oriol Ristol pren el relleu de Carles Lombarte i Lladó, el Cap Local sortint per decisió de la militància present el dia que es va presentar la moció de censura en contra de la seva gestió durant l'any i mig i escaig que ha estat al capdavant del nostre col·lectiu. Amb tot, però, li volem agraïr la seva tasca.

Una nova etapa per la JNC de Sabadell

Fa ja un temps, la JNC de Sabadell, secció local de la Joventut Nacionalista de Catalunya, ha estat en un procés de canvi pel qual han passat per ell molts militants i dos caps locals. Amb tot això, la militància ha decidit fer un canvi de rumb i apostar per una línia més oberta, més dinàmica, més social, més participativa, on tots els militants se sentin valorats no només a nivell professional, sinó també a nivell personal, que en definitiva és el més important.

Tenim la sort de ser un dels col·lectius amb més militància de tot Catalunya i, com a tals, hem de donar la talla. La JNC de Sabadell pot donar la talla. Si ho fem – i ho farem – ens podem convertir en un dels referents dins la JNC a nivell nacional. Volem ser un referent. Volem ser el mirall de molts dels altres col·lectius, per fer de la JNC un orgull pel nostre país.

Tenim el somni d'una Catalunya sobirana, capaç de regir-se per les seves pròpies lleis, capaç de decidir per ella mateixa. Aquest somni s'ha de treballar dia a dia, això és el que fem dins la JNC. Treballem pel país, per la ciutat. En definitiva, treballem per les persones. Ens veiem amb la obligació de treballar per avançar, per un futur millor, més pròsper per tothom.

Des d'aquí, des d'aquesta nova etapa que encetem, aprenent dels errors del passat i construïnt nous valors que ens facin més respectables, us donem la benvinguda al nou Bloc de la JNC de Sabadell, com un símbol de renovació i de modernització.

Visca Catalunya Lliure!!!