Llibertat, del llati libertas:
Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el
sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat
d'elecció entre diverses alternatives i una facultat per a transcendir aquelles
determinacions que hom considera com a alienes, extrínseques i indegudes.
Com veieu cap d'aquests mots serien
el que inclouríem per descriure res del que va passar el passat dijous 19 de
juliol a la seu de CiU a Sabadell. Més aviat al contrari, algú que es fa dir representant
del poble i garant de la llibertat, la va perpetrar, escapçant-la d'arrel, amb
la coacció i la intimidació com a bandera. La manifestació prèvia al
tradicional acte d'havaneres que tanca el curs polític a CiU no tenia com a
objectiu principal la protesta (legitima) sinó l'impediment d'un acte d'aquells
que no pensen com ells, senzillament totalitarista, dictatorial.
Les decisions de govern no sempre són
fàcils, ni comprensibles, però no es pot coartar la llibertat d'uns militants
que pacíficament anàvem a veure unes havaneres al nostre local. Aquest país va
llençat cap a l’Estat Propi, es el moment d’agafar el tren i no deixar-lo
passar per enèsima vegada. Ha arribat l’hora d’anar junts.
Podem arribar a entendre el malestar ocasionat per les detencions vinculades amb la vaga general del 29M, però el delicte és evident, i com a delicte té les seves conseqüències. Si algú espera trobar en
Dit això, no callarem. I no ho farem pel respecte a les més de 12.000 persones que van introduir el vot del nostre partit mare, CiU, el passat 22 de maig de 2011. Com a joventut compromesa i que es vol implicar en la transformació d’aquesta societat per a un futur millor, no podem ser aliens a aquest tipus de vandalisme, que només ens desperta un sentiment, decepció. Decepció que la majoria dels joves volem mirar positivament endavant, construir i no destruir, mentre aquesta minoria només vol estendre una ràtzia de malestar.
Aquesta gent que diu representar al
poble no va obtenir ni un sol regidor a les passades eleccions municipals, per
tant, no sabem ben bé a quin poble representen. Per descomptat que al
sabadellenc, no. Ens poden seguir pintant la façana, cremant la nostra porta,
impedint els nostres actes, però totes i cadascuna de les vegades obtindran la
mateix resposta, democràcia. Però no una democràcia com l'entenen alguns a
l'estil de l'antic western, sinó com l'entenien els antics grecs. Són les urnes
qui decideixen. Llibertat, del llati libertas: Possibilitat de decidir per si
mateix.