Des de ben jove sempre m’he posicionat a favor de què Catalunya esdevingui com un país lliure amb plena capacitat d’actuació com a tal.
Havent complert els 13 anys vaig començar a assistir a sobrades concentracions i manifestacions convocades per organitzacions independentistes com Maulets i Endavant. El seu discurs favorable a emprar la lluita armada i la voluntat unànime de retorn de Terra Lliure per tal d’assolir la independència de Catalunya va provocar la meva decisió irrevocable de deixar de simpatitzar amb elles, ja que sóc una persona declaradament sobiranista però mai recolzaré la lluita armada com a mitjà per obtenir la independència.
Actualment sóc militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya, deguda la captivació que em va despertar la seva convicció i coherència, i la posició que emprèn en temes de caire social i econòmic, la qual m’hi adhereixo de forma quasi absoluta.
Sempre m’he mostrat favorable a establir un pacte de govern entre les forces nacionalistes majoritàries del país (CiU i ERC). Però, cercant per la xarxa comences a visualitzar fets que ocasionen les joventuts d’aquest últim partit (les JERC) que em posen en dubte l’eficàcia d’aquest pacte.
El dia 10 de gener estava visionant un vídeo elaborat per el col.lectiu de les JERC de Barcelona en què resumien les activitats i les accions que van dur a terme durant el transcurs de l’any 2007. El mirava detingudament, molt ben elaborat per cert, i de rerefons sonava música per fer més marxosa la presentació, fins que em trobo amb la meva inesperada sorpresa d’escoltar una cançó que repetia la frase “poble armat, poble respectat” en dues ocasions (succeix quan han transcorregut 4 minuts i 45 segons). Aquesta és una coneguda frase emprada per Terra Lliure durant els seus anys d’activitat.
Em vaig quedar tant sobtat amb la troballa que vaig començar a cercar per el canal youtube més vídeos de les JERC-Barcelona. Vaig aconseguir trobar vídeos en què les JERC assistien a homenatges organitzats per Estat Català (partit de trajectòria molt diversa) en record a militants de Terra Lliure morts com Martí Marcó i Quim Sánchez. Fins i tot, en algunes ocasions és el portaveu de les JERC desplaçat a l’acte el que efectua el discurs conjuntament amb el representant d’Estat Català. I mireu quina casualitat que tots els vídeos que he trobat el representant de les JERC desplaçat a l’homenatge és el Gerard Coca, actual Secretari General de les JERC nomenat recentment. En les esmentades reproduccions se’n poden extreure unes fortes exaltacions de la lluita armada i mostres de suport a Terra Lliure, com també la voluntat del seu retorn per tal “d’alliberar” la nació.
Després d’això em permeto la gosadia de formular-vos una pregunta clara de ràpida contestació: defenseu la lluita armada com a via i mitjà per tal d’assolir la independència de Catalunya?
Si la vostra resposta és afirmativa no entenc que feu exercint de joventuts d’un partit que públicament condemna qualsevol tipus de violència i que actualment forma part del Govern de Catalunya juntament amb el PSC-PSOE, que és un partit marcadament postulat en contra de la independència de la nació catalana. O tampoc puc entendre com adopteu una postura tant antimilitarista, antiarmes i antiguerres de forma exultant, fent lloança i bandera d’aquests ideals, quan per altre banda defenseu el fet d’emprar la lluita armada del poble català. Fins i tot, en certes ocasions se us denota un discurs de marcada procedència de l’època antegònica hippy de flowerpower de la flor dibuixada dins la pistola, i en altres ocasions utilitzeu el discurs de “poble armat, poble respectat”. Com s’entén això?
O no sou coherents amb els vostres ideals, o jugueu constantment amb l’ambigüetat per tal d’acontentar els sectors que teniu més radicals, pròxims a Maulets, i els sectors més pacífics i més hippies que també disposeu entre les vostres files.
Oriol Ristol i Espinosa
Cap Local JNC de Sabadell
Font: www.jerc.cat