JNC de Sabadell

Llibertat, del llati libertas: Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat d'elecció entre diverses alternatives i una facultat per a transcendir aquelles determinacions que hom considera com a alienes, extrínseques i indegudes.

Com veieu cap d'aquests mots serien el que inclouríem per descriure res del que va passar el passat dijous 19 de juliol a la seu de CiU a Sabadell. Més aviat al contrari, algú que es fa dir representant del poble i garant de la llibertat, la va perpetrar, escapçant-la d'arrel, amb la coacció i la intimidació com a bandera. La manifestació prèvia al tradicional acte d'havaneres que tanca el curs polític a CiU no tenia com a objectiu principal la protesta (legitima) sinó l'impediment d'un acte d'aquells que no pensen com ells, senzillament totalitarista, dictatorial.

Les decisions de govern no sempre són fàcils, ni comprensibles, però no es pot coartar la llibertat d'uns militants que pacíficament anàvem a veure unes havaneres al nostre local. Aquest país va llençat cap a l’Estat Propi, es el moment d’agafar el tren i no deixar-lo passar per enèsima vegada. Ha arribat l’hora d’anar junts.

Podem arribar a entendre el malestar ocasionat per les detencions vinculades amb la vaga general del 29M, però el delicte és evident, i com a delicte té les seves conseqüències. Si algú espera trobar en la Joventut Nacionalista de Catalunya un indret de diàleg, on cercar oportunitats, teixir xarxa i construir un Sabadell millor, els hi garantim, ens trobaran. Si pel contrari algú espera trobar-nos/involucrar-nos en una espiral de violència i bandolerisme, amb l’amenaça com a argumentari principal s'ha equivocat amb nosaltres. La política de la por no porta enlloc.

Dit això, no callarem. I no ho farem pel respecte a les més de 12.000 persones que van introduir el vot del nostre partit mare, CiU, el passat 22 de maig de 2011. Com a joventut compromesa i que es vol implicar en la transformació d’aquesta societat per a un futur millor, no podem ser aliens a aquest tipus de vandalisme, que només ens desperta un sentiment, decepció. Decepció que la majoria dels joves volem mirar positivament endavant, construir i no destruir, mentre aquesta minoria només vol estendre una ràtzia de malestar.

Aquesta gent que diu representar al poble no va obtenir ni un sol regidor a les passades eleccions municipals, per tant, no sabem ben bé a quin poble representen. Per descomptat que al sabadellenc, no. Ens poden seguir pintant la façana, cremant la nostra porta, impedint els nostres actes, però totes i cadascuna de les vegades obtindran la mateix resposta, democràcia. Però no una democràcia com l'entenen alguns a l'estil de l'antic western, sinó com l'entenien els antics grecs. Són les urnes qui decideixen. Llibertat, del llati libertas: Possibilitat de decidir per si mateix.