Perplex em vaig quedar, i segurament vosaltres també, quan l’altre dia vaig llegir les notícies als principals diaris catalans i vaig trobar les declaracions d’en Joan Ferran (PSOE) amb un gran titular que posava: “Cal arrencar la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya Ràdio”.Quan Maragall va decidir plegar de la política, tothom va poder observar que el partit començava un autèntic canvi. Maragall conseguia arrencar un % de vots catalanistes d’esquerres i apostava per un federalisme que ha desaparegut per complet. Actualment podem veure en què s’ha convertit el partit: un partit sense pensament propi, tant que Bono ha decidit tornar dient: “Vuelvo porqué ha cambiado el presidente de la Generalitat”. Un partit on surten persones com Ferran acusant TV3 de la televisió pública més antigovernamental que pot existir. Un PSC espanyolista.
La veritat és que porto uns anys en què veig preocupat com TV3, el que ha de ser la nostra cadena i la nostra finestra al món, perd cada dia una mica més d’aquell nacionalisme i neutralitat per la qual tants premis es va emportar. Ara costa arrencar una referència de Catalunya com a país. Es pot trobar encara algú que ho diu com l’home del temps, però és si més no extrany haver d’esperar a l’home del temps per poder sentir el que alguns volem.
Vull fer referència a un tros del bloc d’en Joan Ferran, el qual diu: els meus adversaris més mal intencionats afirmen que pretenc encetar una cacera de bruixes i supeditar als treballadors de la Ràdio i Televisió Pública a les directrius governamentals. Fals. Precisament el que he fet és advocar per una pràctica periodística lliure de condicionants de dos tipus: un, els del passat fets a base de controls polítics de tota mena, començant pels conceptuals o els d’afinitat doctrinal; dos, preveure els altres que en el futur podrien arribar. Al llarg dels darrers anys no m’he cansat de reclamar uns mitjans públics en català, nacionals però (aquí plora la criatura!) no nacionalistes.
Senyor Ferran, advocar per una pràctica periodística lliure de condicionants polítics mentre se l’acusa d’antigovernamental desde una cambra del Parlament, simplement et refereixes a que vols acabar amb la violència tenint una pistola a la mà.
Àlex Callao i Gómez
Militant JNC de Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada