Estic veritablement eclipsat envers la gran intel.ligència i saviesa que desprenen els tres màxims mandataris del Govern de Catalunya. Encara que no ho sembli, perquè no se'ls hi veu el pèl i ningú sap on paren, aquests tres éssers que haurien de portar les rendes del govern són el José Montilla (President), el Josep-Lluís Carod-Rovira (Vicepresident) i el Joan Saura (Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació).Aquesta setmana ha tingut lloc durant el ple del Parlament de Catalunya la votació de la llei de creació de l'Institut Català Internacional per la Pau.
Tal i com us podeu imaginar, la intenció de crear aquest institut s'ha esdevingut per les ànsies del partit d'en Saura d'expandir la pau al món. Ningú qüestiona ni contradiu aquest ideal, més faltaria. Quin ésser humà amb dos dits de front no voldria pas que en tots els països del món hi hagués pau, tranquil.litat i llibertat absoluta? Tots voldriem aquest referent!
No obstant, el que vinc a qüestionar és la feina que durà a terme aquesta entitat pública, ja que si la finalitat és enxufar tots els amiguets definits pròpiament (que no vol dir que ho siguin) com a ecologistes i pacifistes i integrats dins les bases d'IC-V i EUiA, llavors la prosperitat funcional d'aquest organisme no val la pena. A part, el treball que té plantejat realitzar toparà clarament amb la tasca i la funció social que desenvolupen organismes europeus i mundials de tan prestigi i reconeixement que vetllen exclusivament per la imperació de la pau i la supressió de les guerres existents. Per tant, no podrà realitzar la feina com ella voldria, ja que aquest òrgan públic toparà tant amb competències dirigides per Espanya com amb les que sosté Europa i altres organismes d'àmbit mundial. I treient conclusions, l'únic que farà serà engrandir encara més el malgastament del diner públic (despesa pública), és a dir, desaprofitar una part dels diners que els catalans paguem a les nostres administracions en forma d'impostos varis i altres conceptes.
Tot i l'anàlisis i l'opinió personal que extrec després d'haver averigüat el plantejament i la futura implantació territorial daquest institut públic, el que em venia a referir com a punt principal de l'article és la incompetència i inoperància que tenen els tres màxims responsables de funcionar el Govern de la Generalitat.
En el moment de votar la llei de creació de l'institut en el ple del Parlament de Catalunya, el Sr. Joan Saura, incomprensiblement, vota en contra aquesta llei, i seguidament el Sr. José Montilla i el Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira voten també en contra, endinsant-se amb aquesta actuació en la imatge del jove que està copiant un examen sense enterar-se del que copïa i de qui li està copiant.
Per a algunes persones aquest gest va ser solament una mera equivocació de botó, en canvi, jo no extrec les mateixes observacions. Per a mi, aquest gest és conseqüència de la incapacitat que tenen aquestes tres persones per tal d'exercir una de les seves responsabilitats. Aquesta responsabilitat és la de no fer el penes, però no saben ni tant sols desenvolupar òptimament aquesta funció tant bàsica. És que analitzeu veraçment la situació; simplement es tracta d'apretar una de les tres tecles: si, no, abstenció.
No obstant, el que vinc a qüestionar és la feina que durà a terme aquesta entitat pública, ja que si la finalitat és enxufar tots els amiguets definits pròpiament (que no vol dir que ho siguin) com a ecologistes i pacifistes i integrats dins les bases d'IC-V i EUiA, llavors la prosperitat funcional d'aquest organisme no val la pena. A part, el treball que té plantejat realitzar toparà clarament amb la tasca i la funció social que desenvolupen organismes europeus i mundials de tan prestigi i reconeixement que vetllen exclusivament per la imperació de la pau i la supressió de les guerres existents. Per tant, no podrà realitzar la feina com ella voldria, ja que aquest òrgan públic toparà tant amb competències dirigides per Espanya com amb les que sosté Europa i altres organismes d'àmbit mundial. I treient conclusions, l'únic que farà serà engrandir encara més el malgastament del diner públic (despesa pública), és a dir, desaprofitar una part dels diners que els catalans paguem a les nostres administracions en forma d'impostos varis i altres conceptes.
Tot i l'anàlisis i l'opinió personal que extrec després d'haver averigüat el plantejament i la futura implantació territorial daquest institut públic, el que em venia a referir com a punt principal de l'article és la incompetència i inoperància que tenen els tres màxims responsables de funcionar el Govern de la Generalitat.
En el moment de votar la llei de creació de l'institut en el ple del Parlament de Catalunya, el Sr. Joan Saura, incomprensiblement, vota en contra aquesta llei, i seguidament el Sr. José Montilla i el Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira voten també en contra, endinsant-se amb aquesta actuació en la imatge del jove que està copiant un examen sense enterar-se del que copïa i de qui li està copiant.
Per a algunes persones aquest gest va ser solament una mera equivocació de botó, en canvi, jo no extrec les mateixes observacions. Per a mi, aquest gest és conseqüència de la incapacitat que tenen aquestes tres persones per tal d'exercir una de les seves responsabilitats. Aquesta responsabilitat és la de no fer el penes, però no saben ni tant sols desenvolupar òptimament aquesta funció tant bàsica. És que analitzeu veraçment la situació; simplement es tracta d'apretar una de les tres tecles: si, no, abstenció.
Un que no s'entera ni de la missa de la meitat i clica el botó no, i els altres dos que s'acabaven de despertar de la bacaïna que s'estaven fotent en aquell instant, i com que no s'havien del que es tractava van decidir copiar-se el que estava marcant el del costat.
En definitiva, tot plegat un desastre i una situació inverosímil, vergonyosa, penosa i indignant. Impropi del que ha de ser el Govern de Catalunya.
Com volem prosperar tenint uns polítics tant nefastos com aquests tres personatges, i el que és més sorprenent és que aquests tres estan governant i són els tres màxims responsables de la institució catalana. Així no es pot seguir.
I encara quan succeix tot aquest despilfarro, els tres començen a riure i, fins i tot, el Josep-Lluís es gira per partir-se de riure amb els il.lustríssims i valuosíssims diputats del PSC Joan Ferran i Carme Figueras, que li riuen totes les gràcies per veure què se li poden retribuïr.
Me'n avergonyeixo estimada Catalunya per tot el que t'està succeïnt i per l'imatge que aquests personatges t'estan donant de portes en fora, quan sincerament no t'ho mereixes.
Oriol Ristol i Espinosa
Cap Local JNC de Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada