diumenge, 23 de setembre del 2007

La mala planificació de la Fira de Sabadell

Com a ciutadà de Sabadell estic orgullós de que per fi Sabadell tingui un centre de convencions, però aquest fet no retreu la mala planificació i organització voluntària de l’Ajuntament de Sabadell i l’empresa “IDP Ingeniería y Arquitectura”, firma encarregada de dur a terme la transformació de l’antiga fàbrica de motors ABB en el funcional centre de convencions i fires de Sabadell.

En la construcció i edificació de la Fira de Sabadell no s’ha actuat de forma esplèndida, ans el contrari, s’ha actuat estrapitosament, sense cap mena de fonament lògic, simplement s’ha basat en marxes propagandístiques i partidistes.

Primerament, es va començar a enderrocar la fàbrica ABB, mantenint en la mesura del possible els fonaments encara aprofitables de la seva estructura, fet totalment lògic i no-criticable. A partir d’aquest moment, es van començar a establir els preparatius per a la pròspera construcció de la nova instal.lació, els quals es van relitzar massa paulatinament, fet que va comportar un gran endarreriment de temps. Quan tots els preparatius estaven a punt, es va començar a emprendre la construcció.

Es va decidir començar per edificar la nau central, que serà l’espai on es celebraran els actes exposicionals i les multitudinàries conferències, en la qual s’hi ha tardat un temps valiosíssim per tal de construïr-se.

Tot i això, el fet més sorprenent era observar el nombre de treballadors que s’hi dedicaven. Durant els primers mesos anaven tots molt calmats i el nombre era molt reduït, on a les vuit i nou del matí no et trobaves cap d’aquests que estigués treballant. En canvi, quan faltava un mes i escàs per a la inauguració de la instal.lació, a les vuit del matí ja trobaves una duplicació del nombre de treballadors habituals i la seva calma natural es va convertir en una pressa desesperada i inusual. Amb aquests arguments no estic criticant els treballadors, ans el contrari, aquests simplement compleixen ordres provinents de l’empresa, i l’empresa compleix les ordres de l’Ajuntament de Sabadell, que és la institució que paga i gestiona com vol administrar el desenvolupament de la construcció.

També cal recalcar que la inauguració es produïa pocs dies abans de que es celebréssin les eleccions municipals (altre fet totalment sospitós després de tant temps de construcció, o simplement una casualitat de la vida?), i per això, més val fer-ho de pressa i corrents que no pas seguir un ritme adeqüat per tal que no es produeixi cap error, ja que el Sr. Manuel Bustos ho volia tenir tot “atado y bien atado” abans de les esmentades eleccions.

Quan l’alcalde va inaugurar la instal.lació al dia programat abans de les eleccions, aquesta mateixa encara estava en via de construcció, i per tant, al meu parer això vol dir que s’ha produït un retràs molt important. No em negareu pas que la celebració de qualsevol inauguració es produeix normalment quan aquesta està enllestida o gairebé. I gairebé no és el cas, ja que encara a data d’avui s’estan perfeccionant els últims retocs de la nau central i s’està construïnt la zona de davant que suposadament ha de ser l’aparcament, i per això, negar l’evidència de que encara queda molt per a fer no és ser realista.

També provoca una gràcia descomunal quan observes que per a la inauguració solament hi havia acabada la zona de la instal.lació que dóna de cara a la Gran Via, zona de pas de molts circulants i la part més visible, mentres que la part que dóna al carrer Covadonga encara no estava ni a mig construïr, ja que per allà no hi passa gairebé ningú en comparació amb l’altra zona.

Aquesta senyors/es, és la manera de fer, actuar i administrar de l’alcalde de Sabadell, Sr. Manuel Bustos, el qual nomès es preocupa per interessos personals i partidistes, i per intentar donar la talla de cara a la galeria, ensenyant i fardant (tal i com és ell de caràcter) solament la part més visible d’un projecte i amagant la part més desastrosa.

L’Ajuntament de Sabadell actua com un veritable “xapuces”, que tapa amb una altra capa la destrossa que ha provocat per tal de tornar a intentar-ho, fins que al final de tantes capes s’acaba descobrint la seva nefasta obra, un veritable “Benito Lopera Perrote”.

Del 4 al 7 d’octubre, la Fira de Sabadell acollirà el “International Air Meeting 2007”, que serà el primer saló aeronàutic celebrat tant a Catalunya com a Espanya. Durant les jornades transcorregudes es debatirà i s’analitzarà la problemàtica i els temes candents del sector aeronàutic a nivell internacional, fet que suposarà una bona ocasió per a Sabadell per tal d’afiançar-se com la ciutat insígnia del món aeronàutic català i espanyol, i una bona manera per donar a conèixer la ciutat de Sabadell i el seu nom arreu del món.

No obstant, jo em pregunto si la part edificada de la instal.lació i el dèficit viari i d’aparcament que té Sabadell de tota la vida, sobretot tractant-se de la Gran Via i el Centre, podrà suportar el volum de transport i de públic arribat per a l’ocasió durant aquestes dates, i més quan es coneix i es recorda la presència que tindrà l’esdeveniment i la capacitat que té la fira: - presència de 30 empreses aeronàutiques provinents de tot el món. – exposició de 30 aeronaus dins el recinte. – una nau central amb una capacitat per a 100 stands i un aforament de 2700 visitants en el cas d’un congrés, o de 1000 visitants en el cas d’un càtering.

La meva resposta és ben clara i rotunda. Sabadell no podrà suportar tot aquest volum de transport i de públic, fet que provocarà l’existència i la perduració del caos durant les dates en les quals es faci ús de la fira en forma de celebració de salons internacionals, com és el cas esmentat.

Oriol Ristol i Espinosa
Cap Local JNC de Sabadell

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quan penseu actualitzar aquest bloc? Abans amb el Lombarte cada dia teniem alguna cosa nova. ara res de res, i de la presentació que fas no compleixes res.

Què és la Joventut Nacionalista de Catalunya?

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.