Mà estesa a l’energia nuclear

El passat dissabte 6 d’abril la JNC va visitar el Centre d’Informació de la Central Nuclear d’Ascó II amb l’objectiu de conèixer de primera mà què és una central nuclear, en què consisteix i quin és el seu funcionament, per tal de poder ampliar la visió davant les centrals nuclears i apropar-se més al món de les energies.

Actualment a Catalunya hi ha 2 centrals nuclears en funcionament, Vandellós situada al Baix camp, i Ascó situada a la Ribera d’Ebre, en aquesta darrera, les dos principals empreses que subministren l’energia produïda són Endesa i Iberdrola.

 

El funcionament d’una central nuclear es basa en un cicle tancat. Per tal de que una central nuclear generi energia es necessita principalment urani enriquit al 3% que mitjançant una reacció de fissió nuclear es produirà la ruptura del nucli del àtom generant a la vegada una gran quantitat d’energia calorífica. Aquesta calor produïda servirà per crear vapor d’aigua, el qual accionarà la turbina i a través del generador de corrent, anomenat alternador, es produirà electricitat. Per tal de que es pugui donar tot aquest procés fisicoquímic, és necessari que l’aigua estigui a una elevada temperatura, però un cop ja s’ha generat l’energia desitjada, aquesta aigua s’ha de retornar al seu medi, així doncs, l’aigua és conduïda a la torre de refrigeració que un cop allà, es produeix la condensació emeten vapor d’aigua i retornant al riu o mar l’aigua extreta amb un màxim d’increment de temperatura de 1.5 ºC.

 

Es pot afirmar que l’energia nuclear no genera CO2 , que és un dels gasos principals d’efecte hivernacle, com sí que ho fa la central termoelèctrica de carbó. El funcionament d’una central nuclear és continu i el seu rendiment no depèn de la situació climatològica. Des de la gestió de la central nuclear d’Ascó II s’intenta sempre de fer una estimació de la demanda prevista en tot moment, per tal de no generar més energia de la necessària, donat que l’energia elèctrica no es pot emmagatzemar, les centrals nuclears han d’estar contínuament en funcionament.

A nivell tecnològic s’està investigant per tal d’aprofitar part dels residus generats que només han perdut un 5% del seu ús.

 El control en una central nuclear és molt exhaustiu, qualsevol situació errònia és fortament investigada fins el final per tal de vetllar per la seguretat de les persones com de l’entorn.

El cost de producció d’energia nuclear és moderadament baix fet que permet que el seu preu final al consumidor sigui competitiu comparat amb altres energies.

 

El principal inconvenient de l’energia nuclear és la generació de residus radioactius fruit de la cadena desintegrativa del isòtop d’urani , amb un període de semidesintegració de 7x 108 anys, que es desintegra formant isòtops més estables com el Th-231 que aquest a la vegada s’anirà desintegrant fins arribar a un isòtop estable (Plom-210). Tots aquests residus radioactius són emmagatzemats temporalment en piscines amb el propòsit de ser transportats posteriorment en un magatzem de residus nuclears.

 

La central nuclear d’Ascó II disposa d’una xarxa oberta per compartir informació, experiències, coneixements i èxits amb altres centrals nuclears. Tanmateix inverteix un 10% del temps en formació especialitzada pel seus empleats, així com els hi proporciona actualització constant. Actualment Ascó II genera 1200 treballs directes i en períodes de recàrrega se n’incrementen entre 2000-2500 més.

 

Així doncs, la Central Nuclear d’Ascó II és una de les empreses que en els temps que corren està incrementant la seva plantilla, fet de que ajuda en la situació de crisi economia que vivim.

Cristina Marcobal

Militant JNC Sabadell

Un cop més, direcció Europa.

Unió Bancària?

El divendres dia 22 de febrer la JNC Sabadell va organitzar una xerrada amb  Aleix Sarri, assessor de l'eurodiputat de convergència Ramon Tremosa i especialitzat en el Comité Econòmic, per formar-se i crear debat sobre un dels temes més transcendents a Europa: la Unió Bancària.

Els joves nacionalistes conclouen un cop més l'aposta ferma per la integració europea i aproven que la Comissió Europea estigui capacitada per revisar els pressupostos de l'Estat i fer-ne comunicats no vinculants, ja que permet al ciutadà comptar amb un punt de vista objectiu basat amb la recerca de l'interès general de la ciutadania europea, una major capacitat econòmica i productiva i la cohesió social. Significant això poder conéixer quines alternatives més eficients es plantegen des d'Europa com per exemple prioritzar el Corredor Mediterrani i no el Corredor Central.

En relació la Unió Bancària han expressat ser-hi favorables ja que implica la supervisió del funcionament, la gestió i la direcció de les entitats bancàries per part d'un mateix organisme europeu, fet que duu a acabar amb el problema sistemàtic de la politització dels supervisors espanyols d'aquest sector financer. Així doncs, defensen aquesta mesura en front els interessos personals i/o polítics i l'amiguisme imperant del sistema que ha portat a concedir crèdits a projectes improductius en detriment a famílies o empreses i a tapar errors i problemes que haurien d'haver-se solucionat.

Com el ponent va afirmar "la idea de la Unió Bancària és la de desvincular la salut dels bancs amb la salut dels Estats, quelcom positiu i segur per les nostres economies" i consideren que farà més viable econòmicament una Catalunya independent, doncs les futures recapitalitzacions bancàries es finançaran amb diner europeu.

A més, també consideren com a positiu que la Unió Europea vegi cada cop amb més bons ulls que les pèrdues dels bancs les assumeixin els creditors en la mesura del possible, significant això la possibilitat de que sigui a través dels accionistes, que voluntàriament van assumir el risc d'invertir, que es dugui a terme la recapitalització dels bancs. I consideren, també, que evitaria el cost per part de la societat en el seu conjunt i els efectes devastaors que genera.

Per últim, han tancat la jornada reafirmant que tot allò que desvincula Catalunya de la intervenció estatal caracteritzada per múltiples interessos i perjudicis implica menys dependència amb aquest i més recorregut fet per arribar a ser un Estat dins la Unió Europea. 

ICV a Sabadell coment el gran error.

Considerem un gran error l'acció que ICV ha fet al Ple Municipal de Sabadell.

La situació actual de la ciutat de Sabadell és la pitjor que hem viscut durant dècades. 

Ens trobem en un moment on ja s'han acomulat més de 23 milions de deute per part del nostre Ajuntament governat pel PSC, una situació política impossible en la que l'Alcalde ja ha estat imputat per NOU delictes i forma part d'una trama delictiva que deguda la seva extenció el jutge ha optat per dividir-la en 31 parts i alhora també observem com cap càrrec institucional ha donat resposta a la crisi de governabilitat per la que estem passant.

La política del dia a dia de la nostra ciutat està paralitzada, tenim una institució que no funciona com hauria, una oposició que reclama persones alternatives a les imputades, transparència, honorabilitat i responsabilitats per no malmetre més la concepció de la política. 

Davant els membres del PSC que s'aferren a les cadires institucionals i es passen els Plens Municipals justificant-se al poder en nom de la democràcia (previa a les novetats relatives a la corrupció), l'oposició de Sabadell en bloc ha optat per forçar el govern municipal a plantejar alternatives, posant en dubte els acords prèviament establerts, creant comissions que investiguin la despesa i gestió pública i demanant la dimissió dels imputats. Aquesta pressió feta per una via; no aprovar cap de les propostes fetes des del govern municipal.

No obstant, avui un partit de l'oposició s'ha apartat de l'estratègia. ICV ha recolzat diverses de les propostes fetes pel govern socialista. Com es pot així buscar la renovació política que necessita la nostra ciutat? Com podem aconseguir que el Manuel Bustos passi els interessos col•lectius dels sabadellencs i la imatge de la ciutat per davant del seu càrrec?

Avui Carme Garcia ha votat immobilisme socialista, avui l'oposició en bloc perd força davant d'un govern que ha fet de Sabadell el seu territori colonial.

El deute d'ESPANYA

En relació aquest gràfic elavorat per l'editorial del Diari Ara amb dades procedents del Banc d'Espanya, voldria fer aquestes aportacions al respecte:

• Considerem que queda al descobert que la problemàtica del deute públic que acomula l'Estat no és conseqüència directa de les autonomies sinó del propi Estat. Alhora, també pot observar-se que Catalunya es troba per sota de la mitjana del que representa l'evolució del deute autonòmic, fet que porta a determinar la culpabilitat que el Govern de Madrid dirigeix cap a Catalunya com a pur electoralisme estratègic.

• Observant l'evolució de l'últim semestre evaluat, queda provat que mentre Catalunya i la resta d'autonomies estabilitzen l'evolució del deute, l'Estat segueix incrementant-lo. Això implica una mala gestió d'aquest i la falta de presa de decisions necessàries com podria ser la d'eliminar ministeris buits de competències perquè han estat cedides a les autonomies.

• Així doncs, també creiem que queda pal•lès l'esforç ja realitzat per les autonomies en detriment l'Estat central, element que fa considerar la necessitat de traslladar el marge de dèficit concedit per la Unió Europea a les arques autonòmiques i no a l'Estat central.

L'eterna situació del malentès, sobretot econòmic.

Carlota Macià i Fontanals

FONAMENTALISME CONSTITUCIONAL I DEMOCRÀCIA

Actualment, la raó principal esgrimida pel govern central per la qual el poble català no pot exercir el dret a decidir és que aquest propòsit resulta incompatible amb la Constitució Espanyola. S’exposa que la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol i que, per tant, li correspon al seu conjunt votar els temes que afecten aquesta sobirania; a més a més, la competència per convocar referèndums és exclusiva de l’Estat. Això és sabut per tothom i són habituals frases com: “La Constitució és el pilar i garant de la democràcia a Espanya i, per tant, atacar la Constitució o no complir-la és atacar la democràcia en si mateixa”. En altres paraules, s’acusa directament de poc democràtic qualsevol que qüestioni la Carta Magna.

Respecte de lleis i democràcia, s’han de separar els termes: una cosa són les lleis i l’altra és que aquestes lleis siguin, en major o menor grau, democràtiques o no; a part d’això, és evident que la Constitució Espanyola és considerada garant de la democràcia existent a l’Estat espanyol. No obstant això, ens hauríem de preguntar de quina democràcia estem parlant perquè, a nivell global, Espanya s’emplaça en el grup de països democràtics. Tot i així, si ens centrem en el món occidental, la democràcia de l’Estat espanyol en alguns aspectes no arriba ni a la sola de la sabata de democràcies de països com el Canadà o Anglaterra. Ja se sap que són països on no hi ha cap problema per exercir el dret a decidir dels pobles que els conformen perquè la sobirania recau legalment en cadascun d’aquests pobles. A part d’això, podríem parlar de llistes obertes, consultes mitjançant referèndum habituals en els processos electorals, etc. En definitiva, més participació i proximitat, és a dir, més democràcia. S’ha de remarcar que aquests últims punts fallen tant a Espanya com a Catalunya. És evident que entrar en aquest debat sobre democràcia no interessa el govern central i que ells prefereixen parlar de la legalitat actual centrada en la Constitució; això sí, sense cap mena d’opció de debat ni canvi.

Aquest comportament dogmàtic ja fa força temps que es practica: les coses senzillament s’expliquen perquè són a la Constitució i punt; ni es poden qüestionar, ni hi pot haver debat de cap mena. Es tracta la Carta Magna com un llibre sagrat, com un mur insalvable que ningú no pot saltar. No obstant això, és cert que en tot estat de dret les lleis hi són per acatar-les, ara bé, aquestes també s’han de presentar com eines al servei del poble, flexibles i adaptables a la realitat existent; és a dir, les lleis han d’estar al servei del poble i no el poble al servei de les lleis. A més a més, per molt incorrecte que pugui ser saltar-se la llei, aquesta no és correcta de facto pel simple fet de ser-ho. Altrament dit, legalitat i moralitat no van sempre juntes de la mà. Aquí s’ha arribat a l’absurd de transmetre la idea o imatge que només el que està escrit a la Constitució és correcte o moral, senzillament perquè és el pilar de l’Estat de dret. A veure si ho entenem, cap llei no pot negar el principi fonamental de la democràcia que garanteix que els pobles decideixin el seu futur dins d’un context de llibertat, pacífic i transparent. Per tant, la Carta Magna actual presenta la immoralitat de negar part de la democràcia en si mateixa, una democràcia que, vist el resultat de les últimes eleccions, el poble de Catalunya ha reclamat d’exercir.

Vista aquesta situació, de moment no sembla que hi hagi massa moviments per renovar-la i no cal dir el complicat procés que això suposaria tal com el sistema està establert. Tanmateix, es tracta d’un text que en molts àmbits necessitaria una renovació, no només en el tema que ens ocupa, i el temps juga contra seu ja que fa cert temps que pateix de legitimitat democràtica. Només cal recordar que aproximadament el 55% dels votants actuals de l’Estat espanyol no van poder votar el text el 1978 i des d’ençà no se’n ha fet cap ratificació ni cap canvi a fons. Ja ho sabem, una llei assoleix la màxima legitimitat democràtica quan s’hi ha votat afirmativament pel màxim nombre de ciutadans actuals, o dit d’una altra manera, quan hi ha la constatació clara que la societat actual, que és la que serveix, li confereix sense cap dubte el seu suport democràtic per ser aplicada. Evidentment, no es tracta que el que es va votar el 78 no fos vàlid, ni molt menys; senzillament, com tota eina que vulgui continuar sent útil, ha de millorar i avançar al costat de la societat i no quedar-se ancorada en el passat de la Transició. La solució a aquest problema per als qui defensen la constitució actual a tota ultrança és ben senzilla: ratifiqueu-la, si no és que això us molesta o que teniu por de les conseqüències que això pugui tenir a Catalunya vist el resultat de les últimes eleccions.

JACINT, militant de la JNC Sabadell.

El cas Mercuri: Què ha passat?

El passat dimarts 27 de novembre a mig matí, tothom a Sabadell estava esverat amb la notícia que els Mossos d’Esquadra estaven escorcollant l’Ajuntament. El resultat: 12 detinguts i 26 imputats, incloent-hi el mateix batlle de la ciutat, Manuel Bustos i el secretari d’organització del PSC, Daniel Fernández. Al cap de poques hores, a la premsa de tot el país ja hi ressonava una nova nomenclatura: el cas Mercuri.

Segons la Fiscalia Anticorrupció, els membres de la trama, des de dins de l’Ajuntament de Sabadell, exigien un dipòsit previ mínim de 120.000 euros per autoritzar una obra en terreny municipal; la quantitat variava en funció del pressupost del projecte i, un cop tancades les negociacions, aquests diners es destinaven a un fons perdut que, segons la fiscalia, es repartien entre els polítics i funcionaris involucrats en la trama. L’operació també incloïa un pacte segons el qual, un cop acabades les obres, els empresaris pagaven als funcionaris un 3% del pressupost final de l’obra en negre.

Aquest cas ha esquitxat membres del PSC de Sabadell i també un del PP, l’exregidor i alcaldable Jordi Soriano, del qual va ser sospitós per a molta gent que el seu vot en els plens municipals anés sempre en una direcció favorable a l’alcalde Bustos, malgrat contravenir als postulats del PP en algunes ocasions. És precisament una denúncia per suborns presentada contra Soriano l’any 2010 el que ha destapat tota aquesta suposada trama de corrupció urbanística.

Encara queda molt per aclarir als jutjats i, evidentment, tothom és innocent fins que es demostri el contrari però no és la primera ni la segona vegada que l’ajuntament suposadament més transparent d’Espanya és esquitxat per negocis irregulars i és innegable que a Sabadell s’hi ha bastit una macroxarxa de corrupció urbanística molt complexa que s’ha nodrit de l’erari públic, és a dir, dels diners dels ciutadans. Això no és tolerable en cap circumstància però encara és més reprovable en plena crisi econòmica, quan la ciutadania pateix escassetats molt importants i s’han de fer dramàtics ajustaments en els pressupostos públics. Els ciutadans tenen el dret de reclamar que es faci justícia contra els culpables d’aquests crims. Siguin qui siguin.

Militant JNC Sabadell

J. Xavier Pradas

CAP A L'ESTAT PROPI

El passat dijous 15 de novembre, Ramon Tremosa, eurodiputat al Parlament europeu, va visitar la Universitat Pompeu Fabra on dugué a terme un col.loqui sobre la situació actual del l'Estat espanyol i de Catalunya vista des d'una perspectiva Europea. La xerrada va girar al voltant de diversos aspectes de plena rellevància actual.

En primer lloc, començà fent una anàlisi dels greus problemes que arrossega l'Estat espanyol per poder sortir de la crisi.  Primerament, va fer esment a un alt grau de morositat i impagaments i un mercat laboral ineficient, passant per unes infraestructures deficitàries i un descrèdit del banc d'Espanya, fins arribar a un alt grau de fracàs escolar, una justícia molt lenta, un frau fiscal elevat, [...]entre altres.

Es va aturar per fer remarcar un dels problemes més greus: l'Estat centralitzat amb unes despeses descentralitzades. Tremosa va referir-s'hi així tot al.legant que: “si Catalunya s'independitza d'Espanya serà profitós per tothom, ja que el problema és l'Estat centralitzat.”

Tremosa  va augurar una situació encara més crítica que l'actual en els propers mesos, tot qüestionant-se si Espanya es dirigia cap a un rescat o una suspensió de pagaments.

És normal doncs, que després de tot, l'instint primer de qualsevol persona sigui“voler abandonar un vaixell que s'enfonsa.”

Al llarg de tota la xerrada es va transmetre un  missatge clar i concís:” Europa no ens creu.”  Fins ara la ineficàcia del govern espanyol, hagi estat del color que hagi estat, alhora de negar taxativament el fort impacte de la crisi al país i no saber-la gestionar, són ítems que no han passat desapercebuts per ningú. Ramon Tremosa ho exemplificava amb un:”no hi ha pitjor malalt que el que no es deixa curar,” fet ben cert. Tot això, sumat als factors esmentats amb anterioritat, provoca, que des d'Europa, Espanya sigui coneguda com a ''Toxic brand'', la marca tòxica.

Davant d'aquesta situació, la manca de confiança europea en Espanya sembla ser més que evident.

Ramon Tremosa també va referir-se a la Unió Europea com una organització supraestatal que ha de ser més ferma econòmicament però sobretot políticament, remarcant que ara tot just aquesta unió més forta està en procés de construcció.

Respecte a la relació entre UE i Catalunya hi havia una clara pregunta a realitzar: si es crea un Estat propi català, què passaria amb Catalunya i la UE?

L'eurodiputat, sense dubtar, va respondre de forma clara que, els catalans som ciutadans europeus i que “ En el cas que Catalunya tingués un Estat propi, la qüestió no és si l'Estat català passaria a estar a la cua dels països de la UE, sinó que el que hem de veure és que Espanya, ja, actualment, és un dels països més ineficient del món desenvolupat”.

Durant el desenvolupament de l'acte, una de les premisses més importants, potser la que més, que es van despendre del  seu discurs va ser que: “L'Estat català funcionarà si som capaços de fer-ho bé.” 

Catalunya ocupa un lloc preeminent al sud d'Europa i amb àmplies condicions favorables per tal de poder sortir de la crisi. Hem d'ésser conscients que el futur de Catalunya passa per estar ben connectats internacionalment. Per aquest motiu, cal defensar la gran importància de les infraestructures tant a nivell portuari i aeri com el corredor mediterrani, per afavorir-ne el desenvolupament. Actualment, la Catalunya autonòmica disposa d'unes infraestructures que tenen “una estructura soviètica.”

Aquest és un factor, entre molts d'altres, que fa palès la necessitat de canvi.

L'eurodiputat, va remarcat la legitimitat que té el poble català i la gran necessitat de poder decidir el seu propi destí lliurement. Això passa per ser conscients de saber què anem a votar aquest 25N. Aquest vot serà un vot històric i decisiu, un vot de canvi o de continuïtat amb un model, que per tot l'explicat sembla que no funcioni. Aquest diumenge hem de fer un vot a favor de la voluntat d'un poble. FEM-HO POSSIBLE.

Per més detalls sobre la seva conferència els podeu trobar a la seva web: http://www.ramontremosa.cat/ www.tremosa.cat

 

Militant JNC Sabadell

Ariadna Urroz Segura