dimecres, 3 d’octubre del 2007

La Catalunya dels immigrants

A propòsit d'un reportatge emès el dia 1 d'Octubre d'aquest present mes a TV3, em va venir al cap la idea d'escriure l'article que us presento.
El petit documental durava aproximadament vint minuts i el tema que tractava és el fenòmen de com veuen els immigrants la independència de Catalunya. Com a exemples, proposaven a tres joves de nacionalitats ben diferents – un senegalès, un marroquí i un mexicà, fill d'exiliats catalans – que tenien en comú el sentiment patriòtic vers Catalunya, amb el que això comporta a nivell social, cultural i polític (com a dada, dos dels tres joves eren militants d'algun partit independentista).
Un filòsof, present en una intervenció en el mateix reportatge afirmava que “als catalans ens cau la bava quan sentim a una persona de fora parlar el Català”. És cert, i ens n'hauríem de sentir orgullosos.

El fet és que sorprèn. Us imagineu que la gran majoria d'immigrants seguissin l'exemple d'aquests tres joves? El futur de Catalunya estaria assegurat per una pila d'anys. Però, per molt que ens pesi, aquesta no és la realitat en la que estem immersos avui dia al nostre país.
Si aquesta realitat no canvia és que alguna cosa estem fent malament, i el nostre futur com a poble perilla.
Si observem, però, les dues realitats – la dels immigrants i la nostra – no estem tant distanciats. Aquesta pobra gent que es veu obligada a marxar del seu país d'orígen per trobar el benestar que li neguen, no tenen la mateixa realitat que nosaltres? En aquesta qüestió rau la solució del problema.

El meu desig és que poguem convergir idees, sentiments, creences d'un projecte de vida comú. Ensenyar-los quina és la realitat nacional, social i cultural catalana, fer un intercanvi d'impressions per poder unir totes les nostres mancances i solucionar-les amb la opció més correcte per les dues parts.

Ja ho va dir l'expresident Jordi Pujol en una de les moltes seves frases emblemàtiques: “Català és aquell que viu i treballa a Catalunya”. I, per això, hem d'aconseguir que se sensebilitzin amb el nostre sentiment català. Perquè el seu futur és el nostre futur; i el nostre futur és el seu futur. El FUTUR el fem entre TOTS!
Oriol Giménez Gómez
Militant JNC de Sabadell

12 comentaris:

Ivan de San Nicolàs ha dit...

Com a ex-militant de la JNC de Sabadell i com a marit d'una noia "estrangera" només dir que és un error simplificar, com ho fas, el fenomen de la immigració.

Dius que viatgen pel fet de buscar el benestar que els hi neguen a la seva terra. Bé, i jo ara dic, els catalans que van a viure o a estudiar als Estats Units, Canada, etc... ho fan per què no tenen benestar ací? O bé serà per què, com molts immigrants, volen obrir mires i conèixer d'altres cultures i conviure amb elles, com ara la nostra? Vivim a la multiculturalitat i un tret característic de la nostra terra és precisament aquest fet.

M’hi jugo el que vulguis que, de ben segur, quan has pensat en fer aquest article només has “catalogat” com a estrangers als ciutadans provinents d’Àfrica o Llatinoamèrica o Àsia, però segurament en cap moment t’ho has plantejat d’un alemany, anglès, americà o francès.

És molt trist tenir una visió tan limitada de la immigració.No frivolitzem amb interessos purament partidistes un afer tan seriós si us plau.

Anònim ha dit...

Et seré sincer i no hi he pensat ens els estrangers alemanys, anglesos, americans, etc. Simplement perquè crec que aquests si que vénen expressament a conèixer la nostra terra. Però, com pots comprendre, el gran gruix de la immigració que tenim al nostre país, es precisament de països pobres de l'Àfrica, l'Àsia o Llatinoamèrica.

Jo només em referia al fet de la integració. O és que la teva esposa no s'ha integrat perfectament a Catalunya? Ha après la llengua i la cultura? És aquí on està la qüestió. Els immigrants, la gran majoria del sud, vénen a buscar un benestar, però no a buscar nous punts de mires.

Gràcies de totes maneres per obrir debat.

Anònim ha dit...

Hola, sóc una noia immigrant i us puc assegurar que molts immigrants farien classes de català com jo si tinguéssin horaris acords a les seves feines. La majoria treballa moltes hores a la setmana i no hi ha cursos nocturns ni tampoc classes els divendres a la tarda o els dissabtes.
Tens raó Ivan amb això que dius, sempre pensen que només som immigrants els que venim de països del Tercer Món, però que em dieu dels alemanys o anglesos que viuen a Calella fa anys???.
Vosaltres també esteu preocupats perquè els aprenguin el català??.
I una altra cosa....a Catalunya hi ha molts catalans que no són nacionalistes ni volen l' independència...doncs, també voleu ensenyar als nouvinguts una sola versió de l' Història??. Com podeu demanar-nos que abracem el vostre ideal d' independència quan molts catalans no la volen??.
Crec que primer de tot, abans de fer nacionalistes als estrangers, hauríeu de dialogar amb els propis catalans de tota la vida.

Anònim ha dit...

Que els anglesos i alemanys venen a conèixer la teva terra??. Ei noi desperta !!!!.
Els venen a les platges i a gaudir del sol, que et penses?? que tenen passió per la cultura catalana??.
Has viatjat mai a Calella o Lloret de Mar??? els menús estan en alemany o anglès !!!!.
Crec que aquest comentari es molt racista, perquè dir que els europeus venen aquí a conèxer la terra i nosaltres sense punts de mira??.

Oriol Martín ha dit...

Crec que no cal dramatitzar.

Tots teniu la vostra part de raó. La visió de l'Oriol a l'escriure l'article, que no deixa de ser una reflexió personal és una visió molt extesa. Potser aquestes persones migrades que tenen tan d'interès en aprendre català ens podrien fer arribar les seves inquietuds, pq hi ha mecanismes per fer-ho.
En segon lloc Ivan, tens molta raó en dir que és un error simplificar, però no crec que l'article amagui interessos partidistes. Si més no us convido als dos i d'altres persones amb aquestes inquietuds i punts de vista diferents a parlar-ne un dia, ja que és un tema molt interessant a la vegada que seriós per parlar-ne extensament.

JNC Sabadell ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Evidentment que és un error simplificar, però d'alguna manera l'article també s'ha de simplicar perquè sinó seria molt llarg, cosa que no em faria res parlar-ne extensament. Pot ser laura has interpretat malament les meves paraules. Jo no he dit en cap cas que siguin independentistes ni nacionalistes, nomes dic que tinguin la possibilitat de conèixer la nostra cultura (encara crec que cal molta feina a fer). En cap cas he volgut ofendre a ningú.

Jo sóc dels que creu que ens hem d'obrir a la multiculturalitat, però a quin preu? No cal ser extremista ni alarmant, però tampoc hem de passar de tot.

Anònim ha dit...

Ma mare es nascuda a Madrid, i t'asseguro que defensa més Catalunya que molts d'aquí.. per això crec que els inmmigrants tard o d'hora s'interessaran per la nostra cultura i la llengua per més tard defensarla tal com ho fem nosaltres. Es potser una visió positivista sobre un fet que pot preocupar a molts, però tot i així cada cop que un inmigrant ha de pagar impostos i quan agafa el tren no funciona o quan agafa el cotxe es troba caravana o se li en va la llum... posa ( quan li a tornat la llum ) la tv i veu a un home gris demanant paciència ( montilla) i s'indigna tal com ho fem nosaltres, aquí començarà la seva total integració per la cultura d'aquí

Àlex

Anònim ha dit...

El meu pare és marroquí i la meva mare catalana i sempre he après amb ells que la multiculturalitat és una cosa que enriqueix a tothom....
Però és ben cert que a Catalunya es fa una diferència quan parlem d' estrangers....els europeus també parlen altres llengues i tenen altres religions, com la luterana, l' anglicana o l' ortodoxa, però sempre es cuestiona l' integració de la gent de color.
Per qüestions de cultura mediterrània, un marroquí ha d' ésser més proper a un català que un alemany, i malgrat això, aquí no sembla que ho sigui.
Esà molt bé que es parli d' aquest temes, és molt necessari a la nostra societat!!!.

Anònim ha dit...

Mai ho havia pensat això dels guiris...però teniu raó !.
Oriol no puc creure que diguis que aquesta gent (els guiris) vénen a Catalunya per interès per la nostra terra, nano vénen a emborratxar-se !
Ara si em donen a escollir jo em quedo amb les cames de les llatinoamericanes i no pas amb les esquenes de les nòrdiques =)!

Ivan de San Nicolàs ha dit...

No paga la pena seure's a parlar de temes d'aquest nivell amb gent que ha demostrat que quan no serveixes als seus interessos et deixen totalment de banda (com si no haguessis existit molt). això darrer, diu molt de les com són les persones.

Anònim ha dit...

Iván, aquest darrer comentari que has efectuat saps perfectament que no és cert. A la JNC de Sabadell no discriminem a ningú per motius de sexe, color de pell, llengua o altre factor, ans el contrari, acollim a tota aquella gent que se senti catalanista, ja que les persones que han de militar a la JNC han de tenir uns ideals que vagin en concordància amb els plantejaments de l'organització. Si una persona que prové de fora del perímetre fronterer català se sent catalanista, encara el/la rebrem amb els braços més oberts, ja que ens sentim orgullosos d'aquella persona. No obstant, si una persona extrangera que resideix a Catalunya no se sent catalanista, nosaltres mentres respecti els símbols, les tradicions i la cultura catalana també el considererem com un català més igual que nosaltres.

D'aquest escrit Iván has tret conclusions errònies. Tal i com bé ha estipulat l'Oriol Giménez, català és aquell que viu i treballa a Catalunya. Amb això estem tots d'acord?

Què és la Joventut Nacionalista de Catalunya?

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.