dimarts, 2 de juliol del 2013

Sabadell és, un cop més, motiu de mofa generalitzada.


Ahir es va fer ressò per les xarxes socials i els mitjans de comunicació un vídeo sota el títol de Compra en Sabadell que ha despertat menyspreu, burla i malestar per part dels comerciants de la ciutat, els sabadellencs i la societat catalana en general.

Segons s'ha pogut saber, la gravació ha estat protagonitzada i elaborada per comerciants i veïns de Ca n'Oriach amb tota la bona fe i voluntat de sumar per la ciutat. No obstant, els resultats no han estat aquests sinó que situen Sabadell com a ciutat pandereta i afecta a la imatge i dignitat de la ciutat.

En relació la informació que s'està destapant, des de la JNC Sabadell reivindiquem contundentment que l'Alcaldia respongui públicament si realment ha mentit al dir que no hi tenen res a veure quan fonts nacionals i de la nostra pròpia ciutat afirmen que aquest ha estat inspirat pel regidor socialista de comerç, Carles Bosch, i que el seu germà és qui filma i penja el vídeo a la xarxa. A més, també exigim saber si l'Ajuntament ha cedit la Bassa i Ràdio Sabadell per enregistrar-lo i si és cert que ara són ells mateixos els que es volen desdir d'aquest, tal i com expressen els figurants que hi apareixen i ara es senten ofesos.

Un cop més, l'Ajuntament de Sabadell juga la seva pròpia partida només dirigint-se al seu nucli de votants i simpatitzants, està darrere d'una filmació que no és plural ni representa a tots els comerciants de la ciutat, abandona, un cop més, al centre i a la seva gent, demostra una manera clientelar de fer política i col•labora a crear una mala imatge de la ciutat.

Alhora, també volem manifestar el nostre suport a l’eix comercial sabadellenc i ens sumem a la crítica que han fet a l'Ajuntament per ser coneixedor, des de fa temps, de l'existència d'aquest vídeo que perjudicaria la nostra imatge i no haver reaccionat a temps ni tampoc no obrir-lo a les altres associacions de comerços de la ciutat.

Estem cansats de que el consistori socialista actuï com si la ciutat fos seva. La ciutat és de tots i és la imatge de tots els sabadellencs la que en surt perjudicada de les seves decisions.


JNC Sabadell

dimecres, 26 de juny del 2013

La dificultat del procés


En el darrer any i com a conseqüència de la històrica manifestació del passat 11 de setembre a la capital catalana, el procés sobiranista ha posat peu al ferro i sembla anar amb rumb fix fins el 2014, any on es preveu fer la consulta al ciutadans.

Des d’un principi ja es sabia o es podia imaginar que el procés cap a l’estat propi no seria un camí de roses, si no un camí d’espines i ple d’entrebancs causats per els principals enemics de Catalunya com són el govern espanyol i alguns partits de Catalunya.

En els darrers mesos el ministre Wert ha fer vessar la gota del vas als catalans, defensant una escola amb castellà. Tots aquest processos del govern en contra de l’identitat de Catalunya ens van molt bé per acabar de convèncer els indecisos que es fan preguntes on es veuen incerts com a resultat dels discursos de la por dels partits no partidaris al sobiranisme.

Si una cosa ja podem dir que ha passat, és el fet de que ja estem dins el procés, i en breus hi haurà canvis importants, però si una cosa no passarà, serà continuar amb l’estat actual. Podem anar cap a l’objectiu o retornar a temps passats (esperem que el govern espanyol entengui que estem al segle XXI).
 

Marc González Alomà
Militant JNC Sabadell

diumenge, 28 d’abril del 2013

Mà estesa a l’energia nuclear


El passat dissabte 6 d’abril la JNC va visitar el Centre d’Informació de la Central Nuclear d’Ascó II amb l’objectiu de conèixer de primera mà què és una central nuclear, en què consisteix i quin és el seu funcionament, per tal de poder ampliar la visió davant les centrals nuclears i apropar-se més al món de les energies.


Actualment a Catalunya hi ha 2 centrals nuclears en funcionament, Vandellós situada al Baix camp, i Ascó situada a la Ribera d’Ebre, en aquesta darrera, les dos principals empreses que subministren l’energia produïda són Endesa i Iberdrola.

 
El funcionament d’una central nuclear es basa en un cicle tancat. Per tal de que una central nuclear generi energia es necessita principalment urani enriquit al 3% que mitjançant una reacció de fissió nuclear es produirà la ruptura del nucli del àtom generant a la vegada una gran quantitat d’energia calorífica. Aquesta calor produïda servirà per crear vapor d’aigua, el qual accionarà la turbina i a través del generador de corrent, anomenat alternador, es produirà electricitat. Per tal de que es pugui donar tot aquest procés fisicoquímic, és necessari que l’aigua estigui a una elevada temperatura, però un cop ja s’ha generat l’energia desitjada, aquesta aigua s’ha de retornar al seu medi, així doncs, l’aigua és conduïda a la torre de refrigeració que un cop allà, es produeix la condensació emeten vapor d’aigua i retornant al riu o mar l’aigua extreta amb un màxim d’increment de temperatura de 1.5 ºC.
 
Es pot afirmar que l’energia nuclear no genera CO2 , que és un dels gasos principals d’efecte hivernacle, com sí que ho fa la central termoelèctrica de carbó. El funcionament d’una central nuclear és continu i el seu rendiment no depèn de la situació climatològica. Des de la gestió de la central nuclear d’Ascó II s’intenta sempre de fer una estimació de la demanda prevista en tot moment, per tal de no generar més energia de la necessària, donat que l’energia elèctrica no es pot emmagatzemar, les centrals nuclears han d’estar contínuament en funcionament.
A nivell tecnològic s’està investigant per tal d’aprofitar part dels residus generats que només han perdut un 5% del seu ús.
 El control en una central nuclear és molt exhaustiu, qualsevol situació errònia és fortament investigada fins el final per tal de vetllar per la seguretat de les persones com de l’entorn.
El cost de producció d’energia nuclear és moderadament baix fet que permet que el seu preu final al consumidor sigui competitiu comparat amb altres energies.
 
El principal inconvenient de l’energia nuclear és la generació de residus radioactius fruit de la cadena desintegrativa del isòtop d’urani , amb un període de semidesintegració de 7x 108 anys, que es desintegra formant isòtops més estables com el Th-231 que aquest a la vegada s’anirà desintegrant fins arribar a un isòtop estable (Plom-210). Tots aquests residus radioactius són emmagatzemats temporalment en piscines amb el propòsit de ser transportats posteriorment en un magatzem de residus nuclears.
 
La central nuclear d’Ascó II disposa d’una xarxa oberta per compartir informació, experiències, coneixements i èxits amb altres centrals nuclears. Tanmateix inverteix un 10% del temps en formació especialitzada pel seus empleats, així com els hi proporciona actualització constant. Actualment Ascó II genera 1200 treballs directes i en períodes de recàrrega se n’incrementen entre 2000-2500 més.
 
Així doncs, la Central Nuclear d’Ascó II és una de les empreses que en els temps que corren està incrementant la seva plantilla, fet de que ajuda en la situació de crisi economia que vivim.


Cristina Marcobal
Militant JNC Sabadell

dissabte, 23 de febrer del 2013

Un cop més, direcció Europa.


Unió Bancària?

El divendres dia 22 de febrer la JNC Sabadell va organitzar una xerrada amb  Aleix Sarri, assessor de l'eurodiputat de convergència Ramon Tremosa i especialitzat en el Comité Econòmic, per formar-se i crear debat sobre un dels temes més transcendents a Europa: la Unió Bancària.

Els joves nacionalistes conclouen un cop més l'aposta ferma per la integració europea i aproven que la Comissió Europea estigui capacitada per revisar els pressupostos de l'Estat i fer-ne comunicats no vinculants, ja que permet al ciutadà comptar amb un punt de vista objectiu basat amb la recerca de l'interès general de la ciutadania europea, una major capacitat econòmica i productiva i la cohesió social. Significant això poder conéixer quines alternatives més eficients es plantegen des d'Europa com per exemple prioritzar el Corredor Mediterrani i no el Corredor Central.

En relació la Unió Bancària han expressat ser-hi favorables ja que implica la supervisió del funcionament, la gestió i la direcció de les entitats bancàries per part d'un mateix organisme europeu, fet que duu a acabar amb el problema sistemàtic de la politització dels supervisors espanyols d'aquest sector financer. Així doncs, defensen aquesta mesura en front els interessos personals i/o polítics i l'amiguisme imperant del sistema que ha portat a concedir crèdits a projectes improductius en detriment a famílies o empreses i a tapar errors i problemes que haurien d'haver-se solucionat.
Com el ponent va afirmar "la idea de la Unió Bancària és la de desvincular la salut dels bancs amb la salut dels Estats, quelcom positiu i segur per les nostres economies" i consideren que farà més viable econòmicament una Catalunya independent, doncs les futures recapitalitzacions bancàries es finançaran amb diner europeu.

A més, també consideren com a positiu que la Unió Europea vegi cada cop amb més bons ulls que les pèrdues dels bancs les assumeixin els creditors en la mesura del possible, significant això la possibilitat de que sigui a través dels accionistes, que voluntàriament van assumir el risc d'invertir, que es dugui a terme la recapitalització dels bancs. I consideren, també, que evitaria el cost per part de la societat en el seu conjunt i els efectes devastaors que genera.

Per últim, han tancat la jornada reafirmant que tot allò que desvincula Catalunya de la intervenció estatal caracteritzada per múltiples interessos i perjudicis implica menys dependència amb aquest i més recorregut fet per arribar a ser un Estat dins la Unió Europea. 

dimarts, 5 de febrer del 2013

ICV a Sabadell coment el gran error.


Considerem un gran error l'acció que ICV ha fet al Ple Municipal de Sabadell.

La situació actual de la ciutat de Sabadell és la pitjor que hem viscut durant dècades. 
Ens trobem en un moment on ja s'han acomulat més de 23 milions de deute per part del nostre Ajuntament governat pel PSC, una situació política impossible en la que l'Alcalde ja ha estat imputat per NOU delictes i forma part d'una trama delictiva que deguda la seva extenció el jutge ha optat per dividir-la en 31 parts i alhora també observem com cap càrrec institucional ha donat resposta a la crisi de governabilitat per la que estem passant.

La política del dia a dia de la nostra ciutat està paralitzada, tenim una institució que no funciona com hauria, una oposició que reclama persones alternatives a les imputades, transparència, honorabilitat i responsabilitats per no malmetre més la concepció de la política. 
Davant els membres del PSC que s'aferren a les cadires institucionals i es passen els Plens Municipals justificant-se al poder en nom de la democràcia (previa a les novetats relatives a la corrupció), l'oposició de Sabadell en bloc ha optat per forçar el govern municipal a plantejar alternatives, posant en dubte els acords prèviament establerts, creant comissions que investiguin la despesa i gestió pública i demanant la dimissió dels imputats. Aquesta pressió feta per una via; no aprovar cap de les propostes fetes des del govern municipal.

No obstant, avui un partit de l'oposició s'ha apartat de l'estratègia. ICV ha recolzat diverses de les propostes fetes pel govern socialista. Com es pot així buscar la renovació política que necessita la nostra ciutat? Com podem aconseguir que el Manuel Bustos passi els interessos col•lectius dels sabadellencs i la imatge de la ciutat per davant del seu càrrec?

Avui Carme Garcia ha votat immobilisme socialista, avui l'oposició en bloc perd força davant d'un govern que ha fet de Sabadell el seu territori colonial.




dijous, 31 de gener del 2013

El deute d'ESPANYA

En relació aquest gràfic elavorat per l'editorial del Diari Ara amb dades procedents del Banc d'Espanya, voldria fer aquestes aportacions al respecte:


  • Considerem que queda al descobert que la problemàtica del deute públic que acomula l'Estat no és conseqüència directa de les autonomies sinó del propi Estat. Alhora, també pot observar-se que Catalunya es troba per sota de la mitjana del que representa l'evolució del deute autonòmic, fet que porta a determinar la culpabilitat que el Govern de Madrid dirigeix cap a Catalunya com a pur electoralisme estratègic.
  • Observant l'evolució de l'últim semestre evaluat, queda provat que mentre Catalunya i la resta d'autonomies estabilitzen l'evolució del deute, l'Estat segueix incrementant-lo. Això implica una mala gestió d'aquest i la falta de presa de decisions necessàries com podria ser la d'eliminar ministeris buits de competències perquè han estat cedides a les autonomies.
  • Així doncs, també creiem que queda pal•lès l'esforç ja realitzat per les autonomies en detriment l'Estat central, element que fa considerar la necessitat de traslladar el marge de dèficit concedit per la Unió Europea a les arques autonòmiques i no a l'Estat central.


L'eterna situació del malentès, sobretot econòmic.



Carlota Macià i Fontanals

dimecres, 16 de gener del 2013

FONAMENTALISME CONSTITUCIONAL I DEMOCRÀCIA


Actualment, la raó principal esgrimida pel govern central per la qual el poble català no pot exercir el dret a decidir és que aquest propòsit resulta incompatible amb la Constitució Espanyola. S’exposa que la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol i que, per tant, li correspon al seu conjunt votar els temes que afecten aquesta sobirania; a més a més, la competència per convocar referèndums és exclusiva de l’Estat. Això és sabut per tothom i són habituals frases com: “La Constitució és el pilar i garant de la democràcia a Espanya i, per tant, atacar la Constitució o no complir-la és atacar la democràcia en si mateixa”. En altres paraules, s’acusa directament de poc democràtic qualsevol que qüestioni la Carta Magna.

Respecte de lleis i democràcia, s’han de separar els termes: una cosa són les lleis i l’altra és que aquestes lleis siguin, en major o menor grau, democràtiques o no; a part d’això, és evident que la Constitució Espanyola és considerada garant de la democràcia existent a l’Estat espanyol. No obstant això, ens hauríem de preguntar de quina democràcia estem parlant perquè, a nivell global, Espanya s’emplaça en el grup de països democràtics. Tot i així, si ens centrem en el món occidental, la democràcia de l’Estat espanyol en alguns aspectes no arriba ni a la sola de la sabata de democràcies de països com el Canadà o Anglaterra. Ja se sap que són països on no hi ha cap problema per exercir el dret a decidir dels pobles que els conformen perquè la sobirania recau legalment en cadascun d’aquests pobles. A part d’això, podríem parlar de llistes obertes, consultes mitjançant referèndum habituals en els processos electorals, etc. En definitiva, més participació i proximitat, és a dir, més democràcia. S’ha de remarcar que aquests últims punts fallen tant a Espanya com a Catalunya. És evident que entrar en aquest debat sobre democràcia no interessa el govern central i que ells prefereixen parlar de la legalitat actual centrada en la Constitució; això sí, sense cap mena d’opció de debat ni canvi.

Aquest comportament dogmàtic ja fa força temps que es practica: les coses senzillament s’expliquen perquè són a la Constitució i punt; ni es poden qüestionar, ni hi pot haver debat de cap mena. Es tracta la Carta Magna com un llibre sagrat, com un mur insalvable que ningú no pot saltar. No obstant això, és cert que en tot estat de dret les lleis hi són per acatar-les, ara bé, aquestes també s’han de presentar com eines al servei del poble, flexibles i adaptables a la realitat existent; és a dir, les lleis han d’estar al servei del poble i no el poble al servei de les lleis. A més a més, per molt incorrecte que pugui ser saltar-se la llei, aquesta no és correcta de facto pel simple fet de ser-ho. Altrament dit, legalitat i moralitat no van sempre juntes de la mà. Aquí s’ha arribat a l’absurd de transmetre la idea o imatge que només el que està escrit a la Constitució és correcte o moral, senzillament perquè és el pilar de l’Estat de dret. A veure si ho entenem, cap llei no pot negar el principi fonamental de la democràcia que garanteix que els pobles decideixin el seu futur dins d’un context de llibertat, pacífic i transparent. Per tant, la Carta Magna actual presenta la immoralitat de negar part de la democràcia en si mateixa, una democràcia que, vist el resultat de les últimes eleccions, el poble de Catalunya ha reclamat d’exercir.

Vista aquesta situació, de moment no sembla que hi hagi massa moviments per renovar-la i no cal dir el complicat procés que això suposaria tal com el sistema està establert. Tanmateix, es tracta d’un text que en molts àmbits necessitaria una renovació, no només en el tema que ens ocupa, i el temps juga contra seu ja que fa cert temps que pateix de legitimitat democràtica. Només cal recordar que aproximadament el 55% dels votants actuals de l’Estat espanyol no van poder votar el text el 1978 i des d’ençà no se’n ha fet cap ratificació ni cap canvi a fons. Ja ho sabem, una llei assoleix la màxima legitimitat democràtica quan s’hi ha votat afirmativament pel màxim nombre de ciutadans actuals, o dit d’una altra manera, quan hi ha la constatació clara que la societat actual, que és la que serveix, li confereix sense cap dubte el seu suport democràtic per ser aplicada. Evidentment, no es tracta que el que es va votar el 78 no fos vàlid, ni molt menys; senzillament, com tota eina que vulgui continuar sent útil, ha de millorar i avançar al costat de la societat i no quedar-se ancorada en el passat de la Transició. La solució a aquest problema per als qui defensen la constitució actual a tota ultrança és ben senzilla: ratifiqueu-la, si no és que això us molesta o que teniu por de les conseqüències que això pugui tenir a Catalunya vist el resultat de les últimes eleccions.



JACINT, militant de la JNC Sabadell.

Què és la Joventut Nacionalista de Catalunya?

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.