divendres, 28 de novembre del 2008

Artur Mas, sí que pot!

Sí sumem, podem! Aquest és nou eslògan que farà servir Convergència Democràtica de Catalunya per als propers dos anys, fins que se celebrin les properes eleccions autonòmiques. Aquestes tres paraules intenten recollir el sentiment de la gent de Convergència: fer que el canvi sigui possible a Catalunya. El canvi des de totes les esferes de la societat (economia, política, educació, societat civil...).

Des del primer moment s'ha criticat l'eslògan perquè s'ha emmirallat amb la campanya nord-americana del president electe Barack Obama. Sí, i què? Totes les campanyes tenen coses en comú i coses que difereixen, és òbvi. Està dins de la normalitat que les campanyes que tenen èxit siguin estudiades i aplicades, en la mesura que sigui possible (amb diferències).

El que no podem fer és acusar l'Artur Mas d'imitador d'en Barack Obama. Simplement perquè seria una irresponsabilitat per part seva. Els EE.UU són els EE.UU i Catalunya és Catalunya.

El que sí que podem fer és aplicar estratègies electorals. Per exemple, fer campanya en xarxa. És a dir, aconseguir crear un teixit social compromés i il·lusionat amb els valors del catalanisme i del nacionalisme. També podem fer que el poble català desperti del malson que està patint i que es ben visible. El Tripartit no crea il·lusió ni lideratge; no aporta solucions pràctiques ni espirituals; en definitiva, no fa res. D'acord. Sí que fa: portar Catalunya a la deriva.

Simplement, el que està intentant l'Artur Mas és anar més enllà de les pròpies sigles del partit. Està intentant crear un moviment capaç de generar il·lusió i confiança en l'ànima del poble català. S'ha demostrat que atenent-nos als valors i al patriotisme es pot fer política. Perquè no a Catalunya?

Des de la meva modesta opinió crec que és el projecte que necessita Catalunya per tornar a tot allò que teníem i que èrem.

Oriol Giménez Gómez.

dimarts, 25 de novembre del 2008

Dia Mundial contra la violència envers les Dones




On s'han amagat els crítics al Quart Cinturó?

Escoltant farà pocs dies Catalunya Ràdio vaig assabentar-me que a mitjans del 2009 ja començaran les obres de la infraestructura del Quart Cinturó pel seu pas per Sabadell i Terrassa.

Assabentar-me d'aquesta notícia no ha estat cap troballa descomunal, sino que era un fet que la majoria sabíem que es faria realitat.

Jo sóc un ferm defensor del Quart Cinturó, i crec que és una infraestructura viària molt necessària per les dues comarques del Vallès, fet que s'interllaçarà amb les altres comarques frontareres. Servirà per descongestionar en cert grau el embús que diàriament pateixen les carreteres que passen per Sabadell i Terrassa i poblacions veïnes, encara que l'obra viària també servirà com a factor d'atracció i localització d'empreses, ja que veuran una via de comunicació inmillorable per tal d'establir vincles comercials excel.lents.

A part de parlar de les excel.lències del Quart Cinturó, personalment m'agradaria saber on es troben tots aquells grups anti-sistema i alternatius que denunciaven, criticaven i es manifestaven contra el Quart Cinturó.

Si la memòria no em falla diria que tres d'aquests grups que van manifestar-se activament en contra de la construcció d'aquesta obra van ser tres partits polítics que actualment estan afincats al Govern de la Generalitat. Aquests són: ERC, IC-V i EUiA. A part de molts altres grups i moviments com ho poden ser l'ADENC, el Can Capablanca, Maulets, Endavant, associacions ecologistes, i un llarg etcètera.

On s'han amagat tot aquesta gent que havia tirat fins i tot ous al Jordi Pujol en una estada seva a Terrassa? Que ja en són partidaris d'aquesta obra? Sembla pensar tot que sí, no?

Jo l'únic que ser és que aquests moviments anti-sistema i alternatius, i els tres partits polítics que mostraven queixa i ràbia, s'han menjat la construcció del Quart Cinturó amb patates, babaus! I no ha estat pas un govern liderat i capitanejat per CiU, no, no! Sino que ha estat un govern molt d'esquerres i molt ecologista com és el d'ara!

Tots aquells que sou simplement votants d'ERC, IC-V i EUiA m'agradaria que reflexionéssiu sobre el paper que realitza el vostre partit votat al Govern de la Generalitat, ja que construeix infraestructures que vosaltres sempre heu rebutjat fervorosament! Si no us n'adoneu és que sou una colla d'hipòcrites i amb molt poca veu crítica!

També m'agradaria emplaçar a moviments, associacions i entitats com l'ADENC, Can Capablanca, Maulets, Endavant, etc.... per tornar a manifestar-vos en rebuig al Quart Cinturó, si de debò això és el que defenseu! Que a vegades un servidor es pensa que s'estan intercanviant els papers.

I com que des de sempre sóc molt educat, us desitjo que tingueu molt bon profit! Espero que l'empassada hagi estat molt sucosa!

A reveure a les barricades classe política! Ui, quin lapsus! Volia dir classe obrera!

Oriol Ristol i Espinosa
Cap Local JNC - Sabadell

dilluns, 24 de novembre del 2008

La JNC de Sabadell al Facebook


Tal i com portem fent durant molt de temps, la JNC de Sabadell, és pionera i defensora de les noves tecnologies i apostem per les noves vies de comunicació.

Així doncs, us podem anunciar, que ja tenim grup propi al facebook.

dijous, 6 de novembre del 2008

‘La joventut decisiva’, lema del XVè Congrés de la JNC

“La joventut decisiva. Necessària, compromesa, innovadora, activa, crítica i responsable” és el lema del XVè Congrés de la JNC, que tindrà lloc al Centre Esplai d’El Prat de Llobregat els propers 7, 8 i 9 de novembre.

Durant els tres dies, el Comitè Executiu Nacional rendirà comptes de la seva gestió, s’hi debatran les tres ponències que marcaran la línia ideològica de la JNC pels propers dos anys i la seva estructura organitzativa, i s’escollirà la nova direcció nacional, així com també 10 consellers nacionals de la JNC, 30 consellers de Convergència, i els membres del Comitè d’Arbitratge, Mediació i Disciplina.



Gerard Figueras, únic candidat a la Presidència de l'organització.

Gerard-Martí Figueras i Albà, nascut a Vilanova i la Geltrú fa 26 anys, ha estat l’única persona que ha presentat candidatura per optar a la Presidència de la JNC, quan ja ha finalitzat el termini marcat pel reglament del Congrés.
Dins de la seva candidatura, inclou la seva proposta d'equip d'àrees del Comitè Executiu Nacional. Figueras i tot el seu equip se sotmetran a votació aquest cap de setmana al Prat de Llobregat, per part dels delegats al Congrés. Trobareu més informació del candidat a President i de la resta de la seva proposta de CEN al web: http://www.gerardfigueras.cat/.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Politització comunicativa excessiva a les Eleccions Americanes

La gran politització i declinació clara i fervorosa dels mitjans de comunicació cap a un candidat i a un partit és tant elevada que a un servidor li fa dubtar d'aquell concepte d'equidistància política dels mitjans, que la seva feina és la d'informar.

No això és tot, tan de bo només fos això, i la informació que donéssim fos verídica en la seva totalitat i que no donguéssin mitges veritats, ja que estan mentint de forma descarnada, i això no es pot concentir. D'ara en endavant m'explicaré en detall.

Primerament, com sempre passa que s'etiqueta i es titlla de tal, com si una persona no fos prou llesta per tenir veu crítica i posicionar-se a favor de qui més desitgi en eleccions estrangeres, he de dir que jo era (i sóc) partidari de Hillary Clinton. Tot i la meva decantació cap al Partit Demòcrata, no em resto l'oportunitat de criticar certes estratègies i favors comunicatius que aquest partit posseeix.

Des de bon principi d'acostar candidats cap a certs segments de població, Barack Obama s'ha declinat cap a classes baixes, mitjanes-baixes i mitjanes. S'ha volgut mostrar com una persona lluitadora des de la seva joventut, i que havia viscut com tots els joves negres que es veuen desamparats en el seu futur i la seva funció social, tot elevant la seva condició d'afroamericà. Per posar-hi més èmfasis, els mitjans comunicatius han expansionat aquesta imatge i, fins i tot, l'han comparat reiteradament amb Martin Luther King. Cal dir que tot això no és del tot cert. Barack Obama va cursar la seva carrera universitària a Harvard, i cap d'aquests joves de pell negre que l'idoletregen i el veuen com a molt proper cursaran pas estudis a aquesta universitat, la més elitista i classista del món sencer.

En canvi, a John McCain, els mitjans de comunicació l'han volgut titllar de persona conservadora, defensor fervorós de la dreta evangelista americana, d'haver crescut còmodament, molt proper a l'extrema dreta, seguidor immediat de George Bush, i persona classista i distingidor de raça. I cal dir que tot això és mentida!

John McCain prové de família militar, on el seu avi i pare van arribar a ser almiralls de l'exèrcit americà, amb tot el que això comporta per a la familia. Ell de ben petit no tenia un lloc fix. Es movia d'un costat a un altre. Aquest fet no li permetia tenia amics ni persones confidents. No va créixer en un entorn massa proper, ans el contrari. Ja adolescent es va apuntar a l'exèrcit americà, i després de força temps servint es va allistar a la Guerra del Vietnam, on pilotava un F-14 (o altre nom). Mentres pilotava per la capital, Hanoi, va ser abatut, i no va morir de miracle. El seu caça-reactor va caure i ell va quedar moribund. Els vietnamistes el van arrestar, negant-li el tractament mèdic quan s'havia trencat dues costelles i una cama, i patint tortures succesives i diàries durant una permanència de cinc anys. Sí, sí, cinc anys! Aquest fet provoca que se'l consideri un veritable heroï americà, un supervivent. D'aquell segrest i negació de tractament i patidor de tortures provoca que camini forçadament coix i amb una gesticulació poc mòbil.

No entraré en el debat de propostes, ja que aquí em declino més a favor dels demòcrates, més concretament hillarista, però sí que volia contrarrestar la informació totalment i forçosament esviaixada del mitjans públics i no públics, però sobretot públics.

John McCain ha tingut una més difícil infantesa que Barack Obama, i això és indubtable! I els mitjans de comunicació han volgut dir el contrari. I això s'ha de denunciar i criticar.

És per això que vull fomentar a l'espectador el seu sorgiment o potenciació de la veu crítica sobre la informació dels mitjans, no sempre encertada.

Que guanyi el millor!

dilluns, 3 de novembre del 2008

Convergents a la Campanya Ameriacana

Aquest bloc pretén mostrar les experiències de militants de Convergència que per motius diversos es troben als Estats Units. L'objectiu és conèixer de primera mà el desenvolupament de la campanya americana en la seva recta final.


Què és la Joventut Nacionalista de Catalunya?

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.