dimecres, 26 de març del 2008

Josep Benet ens ha deixat. Que en pau descansi

Una de les persones més importants per a Catalunya en l’època de la transició ens ha deixat per sempre. És una pena que aquelles persones que s’han compromés veritablement amb Catalunya i la seva lluita nacional ens deixin i no tornin mai més.

En Josep Benet quedarà en el record per ser la persona que ha obtingut un major suport civil per a ser senador. Més d’un milió de vots provinents de Catalunya li van dipositar el seu suport per fer-lo proclamar senador. I no va decepcionar a ningú dels seus votants. Va exercir aquest càrrec amb una gran dignitat i admiració.

Ell és una de les personalitats més recordades d’aquella època del PSUC. Tot i la seva ideología en certes parts diferenciada de la de CDC i la moció de censura que va presentar al Parlament de Caralunya amb la finalitat d’enderrocar el govern presidit pel Jordi Pujol, ningú li pot discutir la seva ferma defensa del catalanisme polític, i tampoc se li pot rebatre la seva figura de representació d’aquest moviment i ideología política.

Encara fa més pena i se li té més enyorança quan darrerament estava en plena acció pública i política. Ja tenia redactat el seu llibre de memòries sobre la seva vida dedicada al servei del país, Catalunya. I en aquestes últimes eleccions, les generals, havia redactat una carta en la que transmetia el seu vot personal cap al Josep Antoni Duran i Lleida, lloant la seva figura i la seva manera de fer política.

És per això que la JNC de Sabadell mai deixarà de recordar la seva figura com a polític i com a historiador, que és com li agrada que el recordem, amb una vida dedicada plenament al servei nacional de Catalunya.

Mai t’oblidarem! El teu camí i els teus passos ens serveixen de guia per tal d’encaminar-nos cap a l’alliberament nacional de Catalunya.

Sempre estaràs en la nostra ment, Josep!

dilluns, 17 de març del 2008

La JNC aposta perquè es prioritzi el dret a decidir, la casa gran del catalanisme i un acostament a ERC



La JNC considera que després dels resultats que s’han produït a les eleccions espanyoles, amb una clara pèrdua de força del nacionalisme català, cal que Convergència Democràtica de Catalunya faci una aposta decida pel dret a decidir, pel projecte de casa gran del catalanisme i per un acostament a Esquerra Republicana de Catalunya

“El que ens diferencia clarament del PSC-PSOE i ens uneix a ERC és el convenciment que cal treballar perquè al poble de Catalunya se li reconegui el dret a decidir per ell mateix sobre els temes que li són propis”, destaca el secretari general de la JNC, Jordi Cuminal.

És en aquest sentit que la JNC defensa una col•laboració amb Esquerra Republicana a Madrid, però sobretot a Catalunya de cara a revitalitzar el nacionalisme català i a evitar que es torni a repetir un escenari tan negatiu com el que s’ha produït en aquestes eleccions, on els dos partits catalanistes han deixat de ser majoria.

La primera organització juvenil del país considera que ara és el moment que CDC tingui una actitud de mà estesa amb les bases d’Esquerra Republicana de Catalunya per encarar el futur polític del nostre país amb un projecte sobiranista. En aquest sentit, la JNC destaca que l’objectiu d’ERC de nacionalitzar el Partit Socialista ha fracassat estrepitosament. “Ara és el moment que la gent d’ERC, en lloc de blindar-se en el tripartit, vegi atractiu l’oferiment de Convergència”.

Els joves de CDC consideren que els resultats de Convergència i Unió en aquestes eleccions han estat dolents, primer perquè no s’han obtingut els diputats que s’esperaven, segon perquè el poble de Catalunya ha votat en clau espanyola, en lloc de fer-ho en clau de país, i tercer, perquè a dia d’avui, el nacionalisme català està més dèbil que abans. Tot i així, la JNC reconeix que CiU sí que ha estat capaç d’aguantar el cop que ha suposat el vot anti PP del PSC-PSOE, a diferència de la resta de partits catalans.

D’altra banda, la JNC rebutja l’entrada de Convergència i Unió al govern espanyol, tal i com ja ha vingut expressant des de fa molts mesos, així com també un pacte permanent de lesgislatura. El que no descarta la Joventut Nacionalista de Catalunya és que Convergència i Unió assoleixi acords puntuals amb el PSOE per pactar guanys per Catalunya. “Com a partit amb voluntat de defensar els interessos del país a Madrid, i per tant, amb voluntat de capacitat d’influència, no ens podem posar d’esquena perquè sí i per sistema”, explica Cuminal, per afegir: “Qui es converteix en satèl•lit del PSOE, es mor”.

Finalment, la JNC demana que Convergència i Unió rebutgi la candidatura de José Bono a la presidència del Congrés dels Diputats pel que encarna aquest polític, amb unes conviccions i uns tics espanyolistes i anticatalans.

dimarts, 11 de març del 2008

CiU aconsegueix 11 diputats



CiU aconsegueix 11 diputats, millorant els resultats en 1 escó.

Per desgràcia ni Lourdes Ciuró (Sabadell) ni Marga Payola (JNC-Vallès Occidental), han aconseguit entrar al Congrés dels Diputats.

MOLTES FELICITATS A TOTS ELS COMPANYS I COMPANYES QUE HAN DEDICAT TAN D'ESFORÇ PER ACONSEGUIR AQUEST RESULTAT.

diumenge, 2 de març del 2008

Oficina pel Canvi Jove

La JNC de la Federació de Barcelona ha creat l'Oficina pel Canvi Jove a través de l'obertura de la pàgina web http://www.canvijove.cat/, pretenent ser un mitjà de comunicació de denúncia i reivindicació a la gestió deficient i insuficient de l'Ajuntament de Barcelona en matèria juvenil. Tractant temes de vital importància com ho són l'emancipació juvenil, l'habitatge, el moviment associatiu juvenil, la mobilitat, les noves tecnologies, la immigració i l'oci, es vol afiançar com a espai de millora per a la ciutat mitjançant una reclamació a aquells incompliments realitzats pel consistori municipal manat per el PSC i IC-V.

També s'hi inclou un canal televisiu conectat al Youtube: CanviJoveTV!

Entra-hi!

Esperem que sigui del teu gust i et serveixi d'ajuda i de guia.

Què és la Joventut Nacionalista de Catalunya?

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.