dijous, 29 de novembre del 2007

Aquests tòtils són els governants que Catalunya reclama i necessita?

Estic veritablement eclipsat envers la gran intel.ligència i saviesa que desprenen els tres màxims mandataris del Govern de Catalunya. Encara que no ho sembli, perquè no se'ls hi veu el pèl i ningú sap on paren, aquests tres éssers que haurien de portar les rendes del govern són el José Montilla (President), el Josep-Lluís Carod-Rovira (Vicepresident) i el Joan Saura (Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació).

Aquesta setmana ha tingut lloc durant el ple del Parlament de Catalunya la votació de la llei de creació de l'Institut Català Internacional per la Pau.

Tal i com us podeu imaginar, la intenció de crear aquest institut s'ha esdevingut per les ànsies del partit d'en Saura d'expandir la pau al món. Ningú qüestiona ni contradiu aquest ideal, més faltaria. Quin ésser humà amb dos dits de front no voldria pas que en tots els països del món hi hagués pau, tranquil.litat i llibertat absoluta? Tots voldriem aquest referent!

No obstant, el que vinc a qüestionar és la feina que durà a terme aquesta entitat pública, ja que si la finalitat és enxufar tots els amiguets definits pròpiament (que no vol dir que ho siguin) com a ecologistes i pacifistes i integrats dins les bases d'IC-V i EUiA, llavors la prosperitat funcional d'aquest organisme no val la pena. A part, el treball que té plantejat realitzar toparà clarament amb la tasca i la funció social que desenvolupen organismes europeus i mundials de tan prestigi i reconeixement que vetllen exclusivament per la imperació de la pau i la supressió de les guerres existents. Per tant, no podrà realitzar la feina com ella voldria, ja que aquest òrgan públic toparà tant amb competències dirigides per Espanya com amb les que sosté Europa i altres organismes d'àmbit mundial. I treient conclusions, l'únic que farà serà engrandir encara més el malgastament del diner públic (despesa pública), és a dir, desaprofitar una part dels diners que els catalans paguem a les nostres administracions en forma d'impostos varis i altres conceptes.

Tot i l'anàlisis i l'opinió personal que extrec després d'haver averigüat el plantejament i la futura implantació territorial daquest institut públic, el que em venia a referir com a punt principal de l'article és la incompetència i inoperància que tenen els tres màxims responsables de funcionar el Govern de la Generalitat.

En el moment de votar la llei de creació de l'institut en el ple del Parlament de Catalunya, el Sr. Joan Saura, incomprensiblement, vota en contra aquesta llei, i seguidament el Sr. José Montilla i el Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira voten també en contra, endinsant-se amb aquesta actuació en la imatge del jove que està copiant un examen sense enterar-se del que copïa i de qui li està copiant.

Per a algunes persones aquest gest va ser solament una mera equivocació de botó, en canvi, jo no extrec les mateixes observacions. Per a mi, aquest gest és conseqüència de la incapacitat que tenen aquestes tres persones per tal d'exercir una de les seves responsabilitats. Aquesta responsabilitat és la de no fer el penes, però no saben ni tant sols desenvolupar òptimament aquesta funció tant bàsica. És que analitzeu veraçment la situació; simplement es tracta d'apretar una de les tres tecles: si, no, abstenció.

Un que no s'entera ni de la missa de la meitat i clica el botó no, i els altres dos que s'acabaven de despertar de la bacaïna que s'estaven fotent en aquell instant, i com que no s'havien del que es tractava van decidir copiar-se el que estava marcant el del costat.

En definitiva, tot plegat un desastre i una situació inverosímil, vergonyosa, penosa i indignant. Impropi del que ha de ser el Govern de Catalunya.

Com volem prosperar tenint uns polítics tant nefastos com aquests tres personatges, i el que és més sorprenent és que aquests tres estan governant i són els tres màxims responsables de la institució catalana. Així no es pot seguir.

I encara quan succeix tot aquest despilfarro, els tres començen a riure i, fins i tot, el Josep-Lluís es gira per partir-se de riure amb els il.lustríssims i valuosíssims diputats del PSC Joan Ferran i Carme Figueras, que li riuen totes les gràcies per veure què se li poden retribuïr.

Me'n avergonyeixo estimada Catalunya per tot el que t'està succeïnt i per l'imatge que aquests personatges t'estan donant de portes en fora, quan sincerament no t'ho mereixes.

Oriol Ristol i Espinosa

Cap Local JNC de Sabadell

dimarts, 27 de novembre del 2007

Ferran Martín, escollit nou Conseller Nacional per el Vallès Occidental-Sabadell

La JNC del Vallès Occidental-Sabadell va escollir ahir (26/11/2007) a Ferran Martín, militant de Sabadell, com a nou Conseller Nacional, aprofitant la vacant deixada per el Jordi Sala, militant de Sant Cugat del Vallès.

La votació va ser a mà alçada i va tenir un resultat de 16 vots a favor i 0 en contra, demostrant així la gran unitat, compenetració i entesa a l'hora de votar l'única candidatura presentada.

L’assamblea, de caràcter extraordinària, va ser presidida per Jordi Duarri com a cap comarcal i Oriol Martín com a unitat territorial, i va comptar amb l’assistència d’una vintena de militants, entre ells, Marga Payola, vicesecretària de l’organització.

Ferran Martín és un actiu militant del col.lectiu de Sabadell que porta més de cinc anys de militància a sobre. Actualment, exerceix la funció de Responsable de Militància i Acció Nacionalitzadora al Vallès Occidental-Sabadell.

En el seu discurs de candidatura va expressar les ganes de poder donar veu a la comarca en els consells nacionals, i poder així “no només defensar el col·lectiu de Sabadell, sinó ajudar als consellers comarcals a que la comarca tingui més veu i importància dins el consell nacional”.

En acabar, va insistir en la importància d’assistir a la manifestació d'aquest dissabte 1 de desembre i en demostrar que la JNC “treballem pel país i per les persones”.

Va finalitzar el seu discurs donant les gràcies pel suport que sempre ha rebut del seu col·lectiu i recordant que, tot i ser nomenat conseller, no pensa deixar de banda la seva feina dins la comarca: “serà una responsabilitat compartida amb la meva feina comarcal”.

En acabar les votacions i un cop fet el recompte, Oriol Martín com a unitat territorial va donar les gràcies per la bona feina feta per la comarca i en Jordi Duarri, per la seva banda, va referir-se a la bona manera de fer que hi ha al Vallès Occidental-Sabadell.

divendres, 23 de novembre del 2007

Veritablement l'estat espanyol està immers en etapa democràtica?

La JNC de Sabadell us reprodueix, a continuació, a tots els lectors del bloc la situació que van patir en la seva pròpia pell militants de la JNC de Tarragona durant la seva visita al Senat, situat com tots sabem a Madrid.

La història que s'explicarà sembla irreal i costosa de creure i assimilar, però certament, millor dit desgraciadament, va succeir tal i com el bloc de l'Oriol Vázquez, cap comarcal de la JNC del Tarragonès, ho recull.

És difícil de comprendre com en una suposada democràcia encara continuïn passant fets d'aquesta magnitud. I és que analitzant l'envergadura d'aquest esdeveniment, des de les nostres posicions ens preguntem si de veritat en certes institucions espanyoles hi ha democràcia. Observant aquesta vivència la resposta és clara i concisa: no!

Per tal d'entendre la dificultat d'assimilació per a qualsevol demòcrata el succés, nosaltres reproduïm íntegrament la notícia extreta del bloc de l'Oriol Vázquez, present en el moment de que s'ocasionéssin els esperpèntics fets:

Ahir varem poder sentir el nacionalisme espanyol més a prop que mai.

Un grup de militants de la JNC de Tarragona vam anar a fer una visita al Senat de Madrid, tal i com en Lluís Badia, senador de CiU, ens havia proposat fer uns dies abans.

Tal i com vam arribar, ens van convidar a pujar a les tribunes per a poder seguir la sessió que en aquells moments es duia a terme, on hi havia senadors fent preguntes de control al govern, i on els ministres responien a les mateixes.

Després d’haver estat una estona a les tribunes, vam poder fer una petita visita per l’edifici, del qual vam veure diferents sales on es fan les comissions, la Biblioteca, i algun que altre despatx. També vam entrar en una sala, en la qual es va discutir l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i finalitzades les explicacions d’en Lluís sobre quin era el funcionament del Senat, vam procedir a fer unes fotos. Una d’aquestes, és la que podeu veure aquí amb tot el grup, a la sala on dic que es va tramitar l’Estatut, i amb una estelada al terra.

El fet de que a la sala no hi hagués ningú, no féssim cap mena de soroll, ni el fet de que haguéssim tret l’estelada amb cap altre propòsit que per a fer una simple fotografia sense cridar l’atenció de ningú ja que en aquell moment ens trobàvem sols, sembla que no va fer molta gràcia al cap de seguretat del Senat que ho deuria veure per les càmeres de seguretat, ja que quan ens dirigíem cap a la sortida de l’edifici, una estona després, va ser el mateix cap de seguretat qui parlant amb el Lluís, deia que trucaria a la policia per haver fet la foto amb aquella bandera. La majoria de nosaltres, inclòs el Lluís, vam creure que era una broma, però al baixar aquelles escales i situar-nos davant de la porta de sortida se’ns va barrar el pas, se’ns va requisar l’estelada i totes les càmeres de fotos que contenien aquella fotografia.

Tot seguit en Lluís va preguntar al cap de seguretat que on estava el problema d’haver-se fotografiat en una sala del Senat amb una bandera, i la resposta va ser que: “Con una bandera catalana aquí nadie se hace fotos”. Vergonyós el fet de que no s’adonéssin que era una estelada, i que ens estéssin fent el que ens van fer pensant-se que era una simple senyera. Al cap de pocs minuts, el cap de seguretat del Senat va comunicar-li al Lluís que fins que el president del Senat no tingués coneixement dels fets i autoritzés la nostra sortida, havíem de quedar-nos allà. Tot seguit, en Lluís va dir-li al cap de seguretat que, o ens deixava sortir d’immediat, o muntava una roda de premsa per explicar els fets, la qual cosa sembla que va incomodar al cap de seguretat, el qual ens va tornar totes les càmeres i l’estelada, pensant-se que era una simple senyera.

Sembla mentida que pensant-se que era una simple senyera ens haguéssin muntat aquell show, ja que estic segur de que la bandera arriba a ser d’Andalusia, i aquí no passa res.

L’altre qüestió és: que hagués passat si el president del Senat hagués estat del Partit Popular? Haguéssim acabat a l’Audiència Nacional? Qui sap...

diumenge, 18 de novembre del 2007

La JNC del Vallès Occidental-Sabadell ha realitzat una Jornada de Formació amb èxit contrastat

El passat dissabte 17 de novembre la JNC de la comarca del Vallès Occidental-Sabadell es va agrupar per dur a terme una jornada de formació comarcal, degut a la constant incorporació de militants que l’organització ha sofert a la comarca vallesana durant aquest darrer any.

La trobada va tenir lloc a Castellar del Vallès, recompensant d’aquesta manera la gran feina que l’organització local està realitzant, i també per animar i recolzar Convergència i Unió de Castellar del Vallès després d’haver perdut les eleccions municipals passades de forma inesperada.

La jornada es va iniciar a les 10.30 hores i va comptar amb la presència de 18 militants provinents de diverses poblacions que conformen la comarca (Sabadell, Castellar, Barberà, Palau de Plegamans, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda i Sant Cugat ).

El primer torn de paraules va ser a càrrec de l’actual regidora de CiU a Castellar del Vallès i ex-alcaldessa de la població, Montse Gatell. De la seva intervenció en destaquem l’encoratjament que ens va transmetre a els assistents a la sala per a seguir treballant per el bon funcionament i expansió de l’organització, per el municipi i per el país, Catalunya.

En la mateixa taula parlamentària hi havia el Jordi Taló, cap local de la JNC de Castellar, i el Marc Pallarès, responsable d’activisme i militància de la comarca. Els dos van intervenir per explicar com transcurriria la jornada, i exposant els motius pels quals es va decidir emprendre.

Després de la inicial explicació donada, es va començar a transcorre la jornada de formació, presidida i desenvolupada pels responsables de l’Àrea de Militància i Participació de la JNC, Àlex Gallo i Eugènia Vilamitjana.

Primerament els dos ponents van entregar a cada militant present un recull de fulls de paper on s’incloïa la història i els orígens de la JNC, què és i quina ideologia té l’organització en tots els aspectes, com actúa i està implantada territorialment, com s’estructura, i quina ha de ser la funció de cada militant tant a nivell local com a comarcal i nacional.

El primer pas va ser una exposició oral per part de cada nou militant incorporat durant el darrer any i escaig. D’aquesta manera el que es pretenia era esdevenir una jornada més entretinguda, divertida i participativa, però com a element principal conèixer a tots els militants de la comarca, exposant individualment les inquietuds i les causes que van provocar l’ingrés a la JNC, i el que desitja i espera rebre cada militant de la seva integració.

Superada exitosament la primera part de les presentacions, llavors els dos ponents van prendre la paraula tot explicant i seguint pas a pas els diferents apartats inclosos dins el temari.

Com a anècdota curiosa i divertida va ser la formulació d’un mapa de posicionament, en que cada militant havia de situar entre els quatre eixos els diferents partits polítics que tenen representació en el Parlament, i també l’estipulació gràfica-ubicativa de la JNC i d’un mateix. Els eixos eren diferenciats entre catalanisme i espanyolisme, i entre dreta i esquerra. Com a conclusió general se’n pot extreure la gran avinentesa ideològica que tenim tots plegats, i el compartiment d’una gran entesa en relació a l’ubicació de la JNC i d’un mateix en el mapa gràfic.

El temari finalitzava amb la solució escrita de preguntes tipus-test que cada militant havia de respondre. Aquí va ser on es va poder comprovar qui havia estat atent i qui no. D’aquesta manera es va poder constatar que tots els presents van estar atents, ja que no varen fallar cap pregunta.

Donada per acabada la jornada de formació, la cloenda va ser a càrrec del Vicesecretari general d’Acció Política de la JNC, Gerard Figueres. Rebut amb forts aplaudiments pels assistents, demostrant-li el nostre agraïment per tal d’estar present a l’esdeveniment, ell va començar el seu parlament parlant de la funció que exerceix la comarca del Vallès Occidental en el sí de l’organització a nivell nacional. També va explicar la situació en la que es troba Catalunya enfront la reiterada incompetència i inoperància espanyola, ben exemplificada amb el caos ferroviari que viu Catalunya en l’actualitat. Per això, la JNC com a referent político-juvenil català ha de liderar les reivindicacions provinents del moviment juvenil, convocant a tots els assistents la seva participació a la manifestació que es celebrarà el dia 1 de desembre a Barcelona per tal de mostrar la disconformitat que tenim els catalans envers la forma de gestió espanyola.

Finalitzada la jornada de formació, els participants van realitzar un dinar de germanó a una masia propera a Castellar del Vallès per tal d’entablir converses amistoses fora de l’àmbit estrictament organitzatiu.

P.D.: Com a cap local de la JNC de Sabadell em permeto la gosadia de felicitar i agrair a tots els militants de Sabadell que van desplaçar-se fins a Castellar del Vallès, deixant en un lloc ben alt la nostra formació local dins l’àmbit comarcal. I més sent un dia tant difícil com és dissabte i una hora tant costosa com és a les 10 del matí.



dijous, 15 de novembre del 2007

La refundació del catalanisme: una veritable etapa emprenedora

El Secretari General de CDC, Artur Mas, pronunciarà una conferència el proper dimarts 20 de novembre al Palau de Congressos de Catalunya (Av. Diagonal, 661-671) per tractar l'aposta de Convergència Democràtica de Catalunya per refundar el catalanisme i, al mateix temps, ser la Cas Gran del Catalanisme. La conferència porta com a títol "El catalanisme, energia i esperança per a un país millor".

Els màxims dirigents del partit porten des del 6 d'octubre assistint a les diferents seccions locals de CDC de tota l'àmplia extensió de Catalunya per tal d'explicar a la seva gent, als seus afiliats, en què consisteix verdaderament el projecte.

Aquí a Sabadell va intervenir el secretari executiu de CDC, Francesc Homs i Molist, el qual ha estat un dels ponents del nou estatut i un dels màxims ideòlegs de la Casa Gran del Catalanisme, el passat 23 d'octubre.

La majoria dels presents a la xerrada en vam sortir molt engrescats. Aquest és un projecte innovador, ambiciós, arriscat, però molt oportú.

L'aposta de refundar el catalanisme s'adeqüa perfectament a la realitat social, ja que el discurs del catalanisme polític ideat al segle XX ha trobat el seu punt final; per molt bo que fós en la seva època de creació, ara mateix ja no té cabuda en la societat catalana. Per això s'ha decidit reformular el discurs i la metodologia del catalanisme.

Ara que ja s'ha explicat el projecte a tota la militància de CDC, ve la part més difícil d'actuació, que és explicar-lo i difondre'l de forma entenedora a tota la societat catalana desmotivada i renyida amb l'activitat política duta a terme en aquests últims anys. I, per això, creiem que des de les modestes posicions que ocupem les seccions locals tant de CDC com de la JNC hem de saber explicar al nostre entorn social en què consisteix i es basa el projecte, quines són les seves veritables finalitats i objectius, és a dir, quins reptes i oportunitats volem dotar la Catalunya del segle XXI.

Les propostes del nou catalanisme presentat per CDC seran concretes, amb la finalitat de regenerar i engrescar la vida pública merament catalana.

Ara és l'hora de la veritat! L'Artur Mas i l'equip ideòleg que han dissenyat el projecte se la juguen molt en la nova tasca que justament acaben d'encetar. Per això, des de la JNC de Sabadell recolzarem en les nostres majors possibilitats el nou projecte, perquè creiem que és el millor projecte que se li pot atorgar al nostre país, Catalunya, amb un discurs molt més sobiranista.

A partir del 20 de novembre, Convergència Democràtica de Catalunya inicia una nova etapa. Una veritable etapa emprenedora i sobiranista.

dilluns, 12 de novembre del 2007

Exitosa celebració en la refundació del col.lectiu de Sant Quirze del Vallès

El passat divendres 9 de novembre la comarca del Vallès Occidental-Sabadell vam estar d'enhorabona tot celebrant la refundació del col.lectiu de la JNC de Sant Quirze del Vallès.

Així mateix, ja disposem d'un nou col.lectiu en ple funcionament que treballarà per maximitzar el seu desplegament i la seva presència en la població de Sant Quirze, en el desenvolupament ordinari de la JNC en la comarca vallesana, i en el màxim recolzament possible a la gestió de l'alcaldessa Montserrat Mundi i el seu equip al capdavant de la població.

La persona que encapçalarà el projecte, la cap local, serà una persona amb una gran vàlua i projecció dins l'àmbit de la política. Ella és la Meritxell Barbeta, i està cursant la carrera universitària de Ciències Polítiques a la UAB. En les passades eleccions municipals ja va ser membre de la llista de CiU per a Sant Quirze.

L'acte es va celebrar a la Sala Nova de la Patronal ja passades les 20.30 h., i es varen agrupar al voltant de 50 persones, entre gent de CiU de Sant Quirze, persones encuriosides amb la celebració, i joves de la JNC vinguts de tota la comarca (Sabadell, Castellar, Sant Cugat, Santa Perpètua de Mogoda, Barberà i Palau de Plegamans).

El primer en prendre la paraula va ser el nostre cap comarcal, Jordi Duarri, el qual va explicar detalladament els canvis que estan succeïnt a la JNC de la nostre comarca deguda la forta expansió que estem patint.

Posteriorment va ser la nova cap local de Sant Quirze, Meritxell Barbeta, la que va continuar el parlament, donant a conèixer quines havien estat les raons i inquietuds que van commoure la nova refundació del col.lectiu, on va transmetre unes immenses ganes de treballar.

Després va ser el nostre actual Secretari General de la JNC, Jordi Cuminal, qui va agraïr a tota la comarca la feina que estavem duent a terme, transmetent-nos el seu benestar amb la projecció que està tinguen la JNC al Vallès Occidental, convertint-se en una de les comarques més dinàmiques i actives. Un veritable punt de referència.

L'acte parlamentari el va clausurar l'alcaldessa de Sant Quirze, Montserrat Mundi, la que va deixar entreveure la seva gran avinentesa amb la Meritxell , i la disposició per part de CiU d'ajudar en les seves màximes aspiracions possibles el desplegament del projecte de la JNC a la població. Les seves paraules varen ser molt ben rebudes pels assistents de la JNC a l'acte.

Finalitzats els parlaments, tots els assistents varem poder gaudir d'un exquisit sopar a peu dret i d'un bon cava català.

A part de la presència del Jordi Cuminal, Secretari General de la JNC, també varem poder comptar amb la presència de la Gerent de la JNC, Laura Costa, i els membres del CEN Oriol Martín, Marga Payola i Eugènia Vilamitjana.

dissabte, 3 de novembre del 2007

Fita històrica per a l'esport català


Farà pocs instants, al voltant de les 00.30 h. de dissabte 3 de novembre, la selecció de Catalunya d'hoquei patins s'ha classificat per a la final de la Copa Amèrica, després d'haver guanyat amb molt d'esforç i gran habilitat a la pròrroga del partit de la semifinal contra Xile mitjançant un gol d'or transformat per el jugador català Jordi Molet.

D'aquesta manera, la selecció catalana assoleix una fita totalment històrica. Jugar la final d'una copa tant important i prestigiosa dins l'àmbit de l'esport d'hoquei patins com ho és la Copa Amèrica dóna molta credibilitat i reconeixement al conjunt del nostre país, ja que en aquesta copa hi juguen seleccions tant reconegudes com Xile, Brasil i Argentina, les quals tenen una forta implantació en aquest esport.

Catalunya ha de deixar de ser el motor dels dos tipus d'hoqueis a Espanya, tant el de patins com el d'herba. En l'hoquei patins ja hem assolit gran part del que molts desitjavem, i és disputar una copa oficial de cert nivell. Ara falta avançar en l'hoquei herba, el qual té una forta implantació en el Vallès Occidental i, per això, l'hem de saber potenciar i aconseguir una fita equiparable a la d'hoquei patins: disputar una copa o lliga oficial de cert nivell.

És incomprensible i indignant observar com en aquests dos esports la gran majoria dels esportistes que juguen amb la selecció espanyola són catalans, parlen amb català entre ells i han declarat obertament que els hi agradaria molt més defensar els colors de Catalunya que no pas els d'Espanya, ja que no és el seu país estimat.

Per això, la JNC de Sabadell recolza públicament a tots els esportistes que estan jugant amb la selecció catalana d'hoquei patins la Copa Amèrica, i també anima a tots aquells jugadors que els interessaria jugar-hi però que per por a possibles respresalies no ho fa.

Enrecordeu-vos que demà diumenge a partir de les 00.00 h. Catalunya jugarà la final de la Copa Amèrica contra Brasil o Argentina, depenent de qui surti vençedor en el seu encontre.

Ànim a la selecció!

Què és la Joventut Nacionalista de Catalunya?

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.