dissabte, 27 d’octubre del 2007

Catalunya en estat de caos permanent

Fa molts mesos que Catalunya pateix les conseqüències de l’intent de construcció del TGV que el PSOE (impulsat pel PP en la seva anterior etapa governamental) preveu establir al seu pas per Catalunya en forma de retards innumerables en la xarxa ferroviària pública de rodalies RENFE.

Després de varis intents per part dels partits polítics catalans, exceptuant el PSC, de reclamar la dimissió justificada de la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, aquesta ha declarat que no dimitirà i menys per aquest assumpte.

Tot sembla com si fós un tema cansat i esgotat, ja que es porta molt de temps parlant d’aquesta qüestió. Aquest és el pensament que pot reproduir qualsevol ciutadà que no utilitza habitualment la línia metropolitana de RENFE.

Aquest servei públic, i remarquem el concepte de públic, setmana rere setmana està superant la seva ineficiència operativa i empresarial. Cada cop acumula i presenta majors retards i averies en els seus trajectes, fet que fa emprenyar i amb raó als seus usuaris. Però el detonant ha estat aquesta darrere setmana, la qual es pot considerar de catastròfica. Molts dels trajectes de l’àrea metropolitana han estat suspesos degut a problemes tècnics a causa de la seva proximitat o intersecció amb la línia que es pretén habilitar del TGV. D’aquests trajectes que han estat suspesos i que per si sols ja són conflictius normalment són els de Gavà-Barcelona, Sitges-Barcelona, Vilanova i la Geltrú-Barcelona i Sant Vicenç de Calders-Barcelona. En aquests enllaços s’hi han produït reiterades aglumeracions que han fet indignar de valent els clients.

Amb la finalitat de solucionar el problema, RENFE amb la col.laboració d’administracions locals mitjançant acords previs han habilitat autobusos que transporten els passatgers d’una direcció cap a una altra. Aquest plantejament ha resultat ser força negatiu, ja que la duració del trajecte amb autobús ha estat infinitament superior que el transcorregut amb tren. Per tal de solucionar aquest intent de redireccionar el problema horari, el Servei Català de Trànsit ha pres la decisió, totalment inoportuna, d’habilitar un carril exclusiu per el pas dels autobusos transportadors d’usuaris de RENFE a la carretera C-31 de Gavà a Barcelona, la qual disposa de dos carrils i que, per tant, amb aquesta decisió només es deixava un carril disponible per el pas dels automòbils.

Segons fonts dels conductors d’automòbils, han pronosticat que aproximadament passava un autobús cada minut per aquell carril habilitat, fet que el feia molt desaprofitable, i més encara veient la immensa congestió que s’estava acumulant en el carril automobilístic. Aquest caos ha arribat a tal extrem de desesperació que molts dels conductors han envaït conscientment el carril bús habilitat, enduent-se per endavant els cons que estaven situats entremig per a diferenciar els dos carrils.

Per tots aquests motius expressats, la JNC de Sabadell reclama la dimissió immediata de la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i del Director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya.

Creiem que seria lamentable i intolerable veure com aquesta injustícia que afecta a tants i tants ciutadans catalans no acabés amb cap dimissió. Aquest sí que és un veritable problema que s’enfronta el país, un veritable problema social (paraula que us encanta incidir-hi).

No amagueu el cap sota l’ala, els catalans en som conscients de tot, i això repercutirà i molt en la percepció que tenim de vosaltres, ja de per si prou deteriorada.

Prou inoperància del servei públic espanyol a Catalunya! Prou callar i amagar-se per part de l’actual govern català, el tripartit!

Volem una major reivindicació efectuada per les actuals autoritats que representen Catalunya. En definitiva, un major compromís social i nacional.

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Primer defensar per després traicionar? On s'és vist això!

El passat dimarts 16 d’octubre, tres partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats, CiU, ERC i IU-ICV, van presentar una moció conjunta en què recollia la proposta de la Comissió de la Dignitat. Aquesta moció va ser votada a favor per els mateixos tres partits polítics que la van presentar, i votada en contra per els dos partits majoritaris a Espanya, el PSOE i el PP. Per tant, aquesta moció no va rebre el suport suficient a la Cort Espanyola per tal de ser presa en consideració per posteriorment dur-la a la pràctica, i això que era equivalent a la moció aprovada pel Parlament de Catalunya, el 29 de març de 2007, amb els vots favorables de CiU, ERC, ICV i PSC.

I la pregunta que un ésser es formula quan sent aquesta informació és si l’últim partit esmentat, el PSC, que va votar al Parlament de Catalunya a favor de la moció que demana l’immediat retorn dels papers de Salamanca expoliats durant l’època franquista i de pertinença pròpia de molts catalans i entitats de Catalunya, no té representació al Congrés dels Diputats.

Doncs bé, jo us respondré aquesta qüestió tant difícil d’esbrinar. Aquest partit, el PSC, sí que té representació al Congrés dels Diputats, ja que és merament una delegació territorial del PSOE implantada a Catalunya i, per tant, aquests dos juntament amb totes les altres delegacions territorials que el PSOE diposita a Espanya comparteixen representació política conjunta a la Cambra Espanyola. I ara, si no us sap greu, feu un retrocés i rellegiu aquells dos partits polítics que han votat en contra de la moció a la Cort Espanyola, i llavors és quan us sobtarà llegir que són el PSOE (partit en el que s’inclou el PSC) i el PP.

La darrera qüestió que us formulareu serà perquè un partit que vota favorablement a una moció que reclama el retorn dels coneguts papers de Salamanca al Parlament de Catalunya, la vota contràriament al Congrés dels Diputats, amb les mateixes condicions i sense que es modifiqui cap propòsit inclòs. Del món on provinc, aquest canvi de parer se’n diu ser un calçasses. Aquest adjectiu se’l titlla a aquella persona que obeeix ordres del seu superior, obviant les seves pròpies conviccions. Dient-ho col.loquialment, un calçasses és aquell que es baixa descaradament els pantalons.

És que han muntat una verdadera farsa. Han enganyat a tota Catalunya, i això és el que hem sap més greu. Segurament algunes persones els varen votar perquè pensaven (òbviament, jo no) que amb ells estant al govern aquests papers podrien per fi ser retornats a Catalunya, pel simple fet de que el PSOE va patir de primera mà la dictadura franquista, i mireu com han respòs. La gent està descontenta, defraudada, insatisfeta, desil.lusionada.

Ara em ve a la memòria les declaracions de la dirigent del PSC, Manuela de Madre, parlant en nom del partit, abans de que es celebrés la votació de la moció al Congrés dels Diputats, en què transmetia al nou estrenat Ministre de Cultura la voluntat del PSC de que es retornin íntegrament els papers de Salamanca. I en el moment de celebrar-se la votació, els representants del PSC, compartint grup amb el PSOE, van i voten en contra la moció. Quins collons que tenen! Això sí que se’n diu defensar el que és nostre! Això sí que se’n diu defensar els interessos dels catalans! Això sí que no se’n diu supeditar-se a les directrius del superior, d’aquell que et dóna de menjar cada dia!

Però tot això no acaba aquí, sinó que després que CiU demani explicacions al PSC per aquest evident canvi d’opinió totalment incomprensible, encara surt aquella la Carme Figueras i diu que han votat en contra perquè el termini d’entrega del restant 90% dels papers és massa curt i no es podria efectuar, ja que encara s’han de realitzar els reconeixements de pertinença oportuns dels documents. I és que encara no l’ha efectuat aquest reconeixement el Govern d’Espanya, després de que l’única i última entrega efectuada del 10% dels documents s’hagi fet el passat mes d’octubre de l’any 2006, farà aproximadament un any?

És indignant per a Catalunya tenir un partit polític d’aquesta magnitud que ens està governant i que, per tant, ens està representant institucionalment a tots els catalans! És indignant que un partit polític declarat tant obertament independentista, com és el cas d’ERC, continuï estant governant amb aquests impronunciables!

I encara aquests del PSC tenen la barra de confirmar la seva assistència a l’acte organitzat per la Comissió de la Dignitat per aquest proper diumenge 21 d’octubre. D’això se’n diu tenir pebrots!

Oriol Ristol i Espinosa
Cap Local JNC de Sabadell


Enllaç a l’excel.lent article escrit per el diputat de CiU, Jordi Vilajoana, al diari digital e-notícies:
http://www.e-noticies.com/eleccions/prou-volem-tots-els-papers-29988.html

dissabte, 13 d’octubre del 2007

La JNC de Sabadell rebutja la celebració del Dia de la Hispanitat

El passat dijous dia 11 d’octubre per el vespre, el nostre col.lectiu de Sabadell va dur a terme la campanya que la JNC ha dissenyat en forma de reivindicació enfront el Dia de la Hispanitat (12 d’octubre), anteriorment denominat com a Día de la Raza, fet que denota el transfons ideològic d’aquesta celebració.

Aquesta campanya reivindicativa ha consistit en unes pancartes de fons blau i lletres blanques, en les que s’hi podia visualitzar “11 de setembre Sí. 12 d’octubre No”.

La JNC de Sabadell s’ha mostrat molt receptiva per posar en pràctica aquesta iniciativa i, per això, ha estat de les poblacions que s’ha mogut més per tal d’adquirir les pancartes a temps.

Es va decidir col.locar les dues pancartes que se’ns ha otorgat a dos dels ponts que soterren la Gran Via de Sabadell. Una ha estat col.locada al pont localitzat a l’altura de la Rambla - Avinguda Barberà, i l’altra al pont radicat sota la Ctra. de Barcelona, cadascuna d’elles diferentment visualitzada des dels dos sentits.

Amb aquesta acció, la JNC de Sabadell vol mostrar la seva disconformitat envers la celebració d’aquesta “diada nacional”, ja que per a nosaltres la verdadera diada nacional és la que els catalans celebrem el dia 11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya.

Tanmateix, volem expressar el nostre rebuig en quan el significat derivat d’aquesta celebració, ja que aquesta diada comemora i honora el genocidi que els espanyols enviats a les terres llatinoamericanes van desenvolupar en relació a la conquesta de territoris llatins per tal d’imposar el seu domini i les seves normes, tot promovent la colonització d’aquests països.

Aquesta història que s’estipula a continuació és la que volen fer creure a la societat civil espanyola, no pas la real:

Después de 72 días de navegación, el 12 de octubre de 1492 el marinero Rodrigo de Triana divisó Tierra. Este acontecimiento cambió la concepción que se tenía del planeta y provocó algo que ni siquiera Colón había imaginado: la unión de dos mundos.

El encuentro permitió que América recibiera un gran legado cultural, de adelantos y de expresiones artísticas no sólo occidentales sino también orientales, y que Europa percibiera la riqueza cultural, los avances, el ingenio y el arte del Nuevo Mundo.

En el siglo XIX, al celebrarse el cuarto centenario del descubrimiento, un real decreto firmado en el monasterio de la Rábida el 12 de octubre de 1892 (bajo la regencia de doña María Cristina de Habsburgo) expresaba el claro propósito de instituir como fiesta nacional el aniversario del día en que las carabelas de Colón llegaron a las Indias. Pero el establecimiento definitivo se daría más tarde.

Bien entrado el siglo XX, el gobierno argentino promulgó (a cargo del presidente Hipólito Yrigoyen en su primera presidencia) el decreto del 4 de octubre de 1917. Este decreto instituyó el 12 de octubre como "Día de la Raza" y declaró ese día como "Fiesta Nacional". Logró además la adhesión de casi todas las naciones americanas, incluyendo Estados Unidos.

El Día de la Raza fue instituido para unir aquellos pueblos o países que tienen en común la lengua, el origen o la religión.

dimecres, 10 d’octubre del 2007

La JNC porta el ‘Catalonia is not Spain’ a la Fira de Frankfurt

Una desena de militants de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) han desplegat aquesta tarda la pancarta del “Catalonia is not Spain” a l’entrada del recinte on se celebra la Fira del Llibre de Frankfurt. D’aquesta manera, la JNC pretén aprofitar aquest gran esdeveniment cultural per donar a conèixer les reivindicacions de Catalunya a l’exterior.

Cal recordar que la JNC ja ha desplegat aquesta pancarta en moltes ocasions, sobretot aprofitant esdeveniments esportius amb ressò internacional, com són els partits del Barça a la Lliga de Campions o els que l’enfronten amb el Madrid.

El secretari general de la JNC, Jordi Cuminal, destaca que “Catalunya no només és la literatura catalana, sinó que és una nació que actualment forma part d’un estat que cada dia li reconeix menys la seva especificitat, el seu autogovern i els seus drets com a poble”.

Cuminal explica que la Joventut Nacionalista de Catalunya continuarà aprofitant tots els esdeveniments amb ressò a nivell europeu i mundial per posar de manifest i divulgar a nivell internacional el conflicte entre Catalunya i Espanya.

Al llarg de l’estiu, la JNC ha dut una campanya de repartiment de material amb el lema del “Catalonia is not Spain” per tal de sensibilitzar els turistes que arribaven a Catalunya i explicar-los la realitat nacional del país.

dijous, 4 d’octubre del 2007

A què juguen aquests de la JSE?

La nova campanya que està divulgant la JSE (Juventudes Socialistas de España) és totalment conflictiva, sectària i violenta. Vol enfrontar dos tipus de societats, perquè així s'extengui el que ells els hi agrada més que es parli, la dicotomia dreta-esquerra. Ells no volen solucionar els problemes reals de la societat, ni tampoc volen presentar propostes i possibles solucions al respecte, ells el que volen és retornar al passat i reviure segles històrics, on el pa de cada dia era la revolta i l'esclat continu del moviment obrer.

Amb els problemes que tenim els joves en aquesta societat tan injusta, i les joventuts del partit polític més votat en les darreres eleccions generals es dedica a elaborar una grabació absolutament discriminatòria i absurda, i tot amb la complicitat del seu mestre, el PSOE, ja que sense el seu permís els seus deixebles no poden aixecar ni un dit. Tant que sempre la JSE s'ha queixat sobre la figura i el paper del rei i la monarquia borbònica a Espanya, ara aquestes queixes on han anat a parar? Ja no són antimonàrquics, em pregunto? O més ben dit ha estat el fet de que el seu gran mestre ha dit que s'han de respectar els símbols institucionals i, per això, aquests han callat com una gata maula? A la vida s'ha de ser valent, si estàs d'acord amb el que tú creus que és una injustícia l'has de criticar sempre, i amb total fermesa. Has de defensar els teus ideals, mai els has de traicionar, i això és el que vosaltres heu fet, traïr el que sempre heu cregut, o potser m'equivovo i hauria de dir el que sempre heu volgut aparentar i fer creure a l'exterior.

Sóc una persona molt crítica amb el PP, ja que els seus ideals i els meus són molt equidistants i poques coses tenim en comú, per no dir cap. Però, tot i això, no m'he quedat sorprès amb la divulgació de la seva campanya "Somos España", ja que ells tenen aquest ideal patriòtic de una España grande y libre. Nomès cal retrocedir temps endarrere i veure quin va ser l'avantpassat del PP, la Alianza Popular, i els ideals que tenien els seus fundadors i alts càrrecs i de quin món provenien, del sector franquista, encara que la majoria d'ells del sector més crític i tecnòcrata. I aquesta afirmació és inqüestionable, ja que sino digueu-me on han anat a parar totes aquelles persones que en els anys de la dictadura franquista eren clars defensors d'aquesta imposició? Ja us ho dic jo, al PP!

Per això, us diré dues coses ben clares, tant a la JSE (en especial a la JSC) com a NNGG: deixeu-vos de tantes collonades partidistes i conflictives de que si tú ets pijo i estàs al PP, o que si tú ets un hippy progre que està al PSOE. Això no és manera de fer política juvenil constructiva, això a casa meva se'n diuen collonades! I per aquesta raó i per culpa vostra en el món de la política cap partit respecta amb la dedicació oportuna el pensament i l'opinió dels seus joves, i no m'extranya pas al visualitzar les últimes accions de tots dos. Ara que sou joves lluiteu per fer complir els vostres ideals, per dur-los a la pràctica, i deixeu de banda l'aspecte dels vostres integrants!

Oriol Ristol i Espinosa

Cap Local JNC de Sabadell

dimecres, 3 d’octubre del 2007

La Catalunya dels immigrants

A propòsit d'un reportatge emès el dia 1 d'Octubre d'aquest present mes a TV3, em va venir al cap la idea d'escriure l'article que us presento.
El petit documental durava aproximadament vint minuts i el tema que tractava és el fenòmen de com veuen els immigrants la independència de Catalunya. Com a exemples, proposaven a tres joves de nacionalitats ben diferents – un senegalès, un marroquí i un mexicà, fill d'exiliats catalans – que tenien en comú el sentiment patriòtic vers Catalunya, amb el que això comporta a nivell social, cultural i polític (com a dada, dos dels tres joves eren militants d'algun partit independentista).
Un filòsof, present en una intervenció en el mateix reportatge afirmava que “als catalans ens cau la bava quan sentim a una persona de fora parlar el Català”. És cert, i ens n'hauríem de sentir orgullosos.

El fet és que sorprèn. Us imagineu que la gran majoria d'immigrants seguissin l'exemple d'aquests tres joves? El futur de Catalunya estaria assegurat per una pila d'anys. Però, per molt que ens pesi, aquesta no és la realitat en la que estem immersos avui dia al nostre país.
Si aquesta realitat no canvia és que alguna cosa estem fent malament, i el nostre futur com a poble perilla.
Si observem, però, les dues realitats – la dels immigrants i la nostra – no estem tant distanciats. Aquesta pobra gent que es veu obligada a marxar del seu país d'orígen per trobar el benestar que li neguen, no tenen la mateixa realitat que nosaltres? En aquesta qüestió rau la solució del problema.

El meu desig és que poguem convergir idees, sentiments, creences d'un projecte de vida comú. Ensenyar-los quina és la realitat nacional, social i cultural catalana, fer un intercanvi d'impressions per poder unir totes les nostres mancances i solucionar-les amb la opció més correcte per les dues parts.

Ja ho va dir l'expresident Jordi Pujol en una de les moltes seves frases emblemàtiques: “Català és aquell que viu i treballa a Catalunya”. I, per això, hem d'aconseguir que se sensebilitzin amb el nostre sentiment català. Perquè el seu futur és el nostre futur; i el nostre futur és el seu futur. El FUTUR el fem entre TOTS!
Oriol Giménez Gómez
Militant JNC de Sabadell

dimarts, 2 d’octubre del 2007

Ens trobem immersos a una dictadura o a una reproducció d'informació periodística interessada?

És admissible acceptar com a injúria greu la crema de fotografies de la corona reial borbònica? És comprensible que dos joves que van prendre foc a simples fotografies en les que es visualitzava el rostre del rei i la reina de la monarquia borbònica durant la seva estada a Girona siguin condemnats a un any i tres mesos de presó?

La meva resposta és rotunda: no és admissible ni comprensible!

Però molta d’aquesta culpa crec que recau en els mitjans de comunicació espanyols i també en els catalans, que se’n fan un ressò exagerat. És lògic que tingui repercussió social aquesta crema de fotografies, tant pels catalans com pels espanyols, ja que uns volen mostrar la seva insatisfacció envers aquestes institucions i els altres volen acusar a aquests de desgreuge i deslleialtat, aplicant la seva ara estimada Constitució, la qual anteriorment no la volien aprovar i la rebutjaven completament.

El que més em queixo dels mitjans és que hi hagi notícies de caire molt similar que no tinguin sortida i cabuda.

No molta gent haurà vist la següent imatge:

Aquesta imatge va ser presa el dia 17 de juny de 2007 a la Plaça de Prim de la població de Reus, quan un grup d’aficionats espanyols celebraven la victòria del Reial Madrid al haver guanyat el Campionat de Lliga de Futbol la mateixa nit. Aquest grupuscle espanyolista per a divertir-se i per a celebrar la seva “gran victòria” varen cremar vuit banderes catalanes que penjaven dels fanals de la plaça. En aquesta ocasió, les persones que varen cremar la nostra bandera, la bandera del nostre país, la senyera, no els hi va passar absolutament res. La nostra “apreciada” Fiscalia no va intervenir en el cas, no deuria tenir prouta importància com per ser tramitada. I no calia fer ni tant sols investigacions, ja que les persones que les varen cremar ho varen fer a cara descoberta, les quals si un dia decideixes passejar per Reus potser te les trobaràs i tot.

Què n’opineu vosaltres: aquest no és un acte de desgreuge i una injúria a la nostra bandera i als nostres símbols nacionals?

Tant els mitjans de comunicació espanyols com els catalans han donat a conèixer el cas amb exhaustivitat, tal i com el cas requereix degudament?

És lògic i comprensible que certs partits polítics catalans dipositin tal recolzament a la monarquia borbònica espanyola?

És intel.ligible que un polític català de gran talla i autodenominat com a catalanista efectuï la següent declaració: “cada cop que sento que es demana que abdiqui el rei, o que vingui la república, estic més que mai al costat del rei, més que mai al costat d’aquesta monarquia”? Qui es pensa que són els membres de l'actual família Borbó? De veritat aquesta persona coneix la provinència, les actuacions i la història dels avantpassats d’aquesta família?


Estipuleu comentaris per a respondre les següents qüestions.

Oriol Ristol i Espinosa
Cap Local JNC de Sabadell

SABADELL: UN CLAM CONTRA ELS SOCIATES

Notícia extreta de: Tripartit-watch.blogspot.com



Després del fantàstic vídeo fet pels joves de Sabadell contra Manuel Bustos, ahir la capital del Vallès Occidental va aixecar-se plena d'uns cartells molt originals on a 2 cares es veu un anunci de pisos "VENDO PISOS" on Bustos, el seu tiet i el regidor del PP oferten pisos de protecció oficial; la segona és una còpia de l'article que va publicar el diari 'El Pais' el passat mes d'agost. (us comuniquem que ja és difícil trobar-ne enganxats pels carrers, degut a que la Brigada d'en Bustos ja s'ha afanyat a retirar-los)


Tripartit-Watch celebra que la gent de Sabadell no es rendeixi contra el sectarisme de l'espanyolista Manuel Bustos.






L'atac de l'ultranacionalisme espanyol

Desde la JNC de Sabadell aplaudim i recolzem impunement la proposta del lehendakari Juan José Ibarretxe de sotmetre, primerament, una consulta popular a la societat basca per esbrinar el sentiment majoritari que tenen els seus ciutadans en relació a la seva pertinença identitària i nacional, per després realitzar un referèndum d’autodeterminació per tal de que siguin els ciutadans d’Euzkadi els que tinguin l’oportunitat i el dret de decidir per pròpia voluntat si volen esdevenir com a nou país totalment lliure i democràtic dins el marc de l’Unió Europea.

Aquest és un dret bàsic que com a pobles històrics, Euzkadi i Catalunya, haurien de tenir i que, per tant, siguin els mateixos catalans i bascos els que decideixin pròpiament si volen tornar a recuperar el que varen perdre farà segles, o es volen quedar estancats tal i com estan actualment, sota l’opressió d’un estat espanyol que cada dia que passa engrandeix el seu linxament i la seva voluntat de destrucció envers allò que fagi olor a nacionalisme català i/o a nacionalisme basc.

Com a nacionalistes i sobiranistes catalans que som, sentim vergonyia i repugna absoluta a l’escoltar les frases dites per Rosa Díez, una de les màximes promotores del nou partit polític sorgit a Espanya i denominat com a Unidad, Progreso y Democracia (UPD). També en sentim i molta de repugnància, arribant a extrems de fastigositat, respecte la campanya que ha donat a la llum el PP i que portaran a terme les seves joventuts de NNGG durant el transcurs del dia de la Hispanitat. Aquesta campanya és més pròpia d’un partit ultranacionalista espanyol i feixista (AUN, España 2000, DN, etc...) que no pas d’un partit que vol aspirar a arribar a la presidència de l’estat espanyol. És totalment reprobable la imatge principal de la campanya, utilizant el moviment obrer com a constructor de la pàtria nacional espanyola, tal i com fan els encara partits franquistes i feixistes existents a Espanya.

Quan acceptarà aquesta gent que són ultranacionalistes espanyols i que desitjen una España grande y libre, ja que amb els fets que últimament estan protagonitzant així ho estan demostrant.

Catalunya no s’ha de deixar trepitjar per aquesta colla. Hem d’unificar esforços i voluntats per tal de seguir el nostre propi camí, per tal de construir un país on ens hi sentim realment identificats amb les seves tradicions i costums, el nostre propi país. Catalunya ens ho està reclamant a crits que no vol seguir sotmesa a aquesta opressió tant perversa! L’hem de deslliurar de les garres espanyolistes i de les manilles en les que està presa!

Amb ambició, unificació, esforç i treball, qualsevol repte es pot assolir i, per això, per molt lluny que quedi la independència de Catalunya mai s’ha de deixar de banda, sempre s’ha de tenir en compte, ja que quantes més crítiques provenen d’Espanya més nerviosos estan aquests i més factible veuen la disgregació de Catalunya envers Espanya.

Què és la Joventut Nacionalista de Catalunya?

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.