dissabte, 20 d’octubre de 2007

Primer defensar per després traicionar? On s'és vist això!

El passat dimarts 16 d’octubre, tres partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats, CiU, ERC i IU-ICV, van presentar una moció conjunta en què recollia la proposta de la Comissió de la Dignitat. Aquesta moció va ser votada a favor per els mateixos tres partits polítics que la van presentar, i votada en contra per els dos partits majoritaris a Espanya, el PSOE i el PP. Per tant, aquesta moció no va rebre el suport suficient a la Cort Espanyola per tal de ser presa en consideració per posteriorment dur-la a la pràctica, i això que era equivalent a la moció aprovada pel Parlament de Catalunya, el 29 de març de 2007, amb els vots favorables de CiU, ERC, ICV i PSC.

I la pregunta que un ésser es formula quan sent aquesta informació és si l’últim partit esmentat, el PSC, que va votar al Parlament de Catalunya a favor de la moció que demana l’immediat retorn dels papers de Salamanca expoliats durant l’època franquista i de pertinença pròpia de molts catalans i entitats de Catalunya, no té representació al Congrés dels Diputats.

Doncs bé, jo us respondré aquesta qüestió tant difícil d’esbrinar. Aquest partit, el PSC, sí que té representació al Congrés dels Diputats, ja que és merament una delegació territorial del PSOE implantada a Catalunya i, per tant, aquests dos juntament amb totes les altres delegacions territorials que el PSOE diposita a Espanya comparteixen representació política conjunta a la Cambra Espanyola. I ara, si no us sap greu, feu un retrocés i rellegiu aquells dos partits polítics que han votat en contra de la moció a la Cort Espanyola, i llavors és quan us sobtarà llegir que són el PSOE (partit en el que s’inclou el PSC) i el PP.

La darrera qüestió que us formulareu serà perquè un partit que vota favorablement a una moció que reclama el retorn dels coneguts papers de Salamanca al Parlament de Catalunya, la vota contràriament al Congrés dels Diputats, amb les mateixes condicions i sense que es modifiqui cap propòsit inclòs. Del món on provinc, aquest canvi de parer se’n diu ser un calçasses. Aquest adjectiu se’l titlla a aquella persona que obeeix ordres del seu superior, obviant les seves pròpies conviccions. Dient-ho col.loquialment, un calçasses és aquell que es baixa descaradament els pantalons.

És que han muntat una verdadera farsa. Han enganyat a tota Catalunya, i això és el que hem sap més greu. Segurament algunes persones els varen votar perquè pensaven (òbviament, jo no) que amb ells estant al govern aquests papers podrien per fi ser retornats a Catalunya, pel simple fet de que el PSOE va patir de primera mà la dictadura franquista, i mireu com han respòs. La gent està descontenta, defraudada, insatisfeta, desil.lusionada.

Ara em ve a la memòria les declaracions de la dirigent del PSC, Manuela de Madre, parlant en nom del partit, abans de que es celebrés la votació de la moció al Congrés dels Diputats, en què transmetia al nou estrenat Ministre de Cultura la voluntat del PSC de que es retornin íntegrament els papers de Salamanca. I en el moment de celebrar-se la votació, els representants del PSC, compartint grup amb el PSOE, van i voten en contra la moció. Quins collons que tenen! Això sí que se’n diu defensar el que és nostre! Això sí que se’n diu defensar els interessos dels catalans! Això sí que no se’n diu supeditar-se a les directrius del superior, d’aquell que et dóna de menjar cada dia!

Però tot això no acaba aquí, sinó que després que CiU demani explicacions al PSC per aquest evident canvi d’opinió totalment incomprensible, encara surt aquella la Carme Figueras i diu que han votat en contra perquè el termini d’entrega del restant 90% dels papers és massa curt i no es podria efectuar, ja que encara s’han de realitzar els reconeixements de pertinença oportuns dels documents. I és que encara no l’ha efectuat aquest reconeixement el Govern d’Espanya, després de que l’única i última entrega efectuada del 10% dels documents s’hagi fet el passat mes d’octubre de l’any 2006, farà aproximadament un any?

És indignant per a Catalunya tenir un partit polític d’aquesta magnitud que ens està governant i que, per tant, ens està representant institucionalment a tots els catalans! És indignant que un partit polític declarat tant obertament independentista, com és el cas d’ERC, continuï estant governant amb aquests impronunciables!

I encara aquests del PSC tenen la barra de confirmar la seva assistència a l’acte organitzat per la Comissió de la Dignitat per aquest proper diumenge 21 d’octubre. D’això se’n diu tenir pebrots!

Oriol Ristol i Espinosa
Cap Local JNC de Sabadell


Enllaç a l’excel.lent article escrit per el diputat de CiU, Jordi Vilajoana, al diari digital e-notícies:
http://www.e-noticies.com/eleccions/prou-volem-tots-els-papers-29988.html

1 comentari:

Manel Porras ha dit...

La Sra. Carme Figueras és una faldillera que sempre aprova les declaracions del Montilla ara, i del Maragall abans. No té opinió pròpia, per això encara no comprenc com ha arribat tant lluny. Bé, pensant-ho bé, al PSC no fa falta ser molt bo per arribar molt lluny. Dient sí a tot ja estàs a dalt.

I la Manuela de Madre que li preguntin a la ciutadania de Santa Coloma de Gramanet d'allò encantats que estan amb ella. Va deixar de ser alcaldessa d'aquesta població per problemes de fibromiàlgia (totalment respectable), però és i.lògic que amb aquests problemes ara estigui exercint de presidenta del PSC-CpC. No hi ha remei!

Què és la Joventut Nacionalista de Catalunya?

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.