divendres, 28 de setembre del 2007

"Els Catalans estan Anestesiats"

Ahir al vespre, el senyor Macià Alavedra, ens va delitar amb les seves paraules, durant la presentació del seu llibre: "Entre la Vida i la Política".

Alavedra ens va fer un repàs de la seva vida tan a nivell personal com a nivell polític. Vam poder conèixer la part més personal i entranyable de la seva infància, distribuïda entre l'exili i la clandestinitat, que van marcar el seu esdevenir polític i personal. Les seves coneixences i amistats amb grans personatges de la història del nostre país com: Pau Casals, Josep Tarradellas o Ramon Trias Fargas.

Seguint els eixos principals del seu llibre, Macià Alavedra va teixir paral·lelismes i semblances entre la seva etapa com a Conseller de la Generalitat de Catalunya i els despropòsits que duu a terme l'executiu català actual.

Va ser un vespre, on Alavedra va: " penjar-se medalles com el Màgic Andreu", perquè ja és hora que els dirigents de Convergència i Unió expliquin que els 23 anys de govern a la Generalitat de Catalunya van ser molt bons i es van fer grans coses per al país.

Finalment, la militància de la JNC i de CDC, així com alguns simpatitzants, van poder realitzar preguntes al convidat, que principalment es van centrar en quina era la seva opinió del projecte de Casa Gran del Catalanisme de l'Artur Mas. L'ex-Conseller, va explicitar tot el seu suport al projecte, que va denominar com "una redefinició i modernització necessària del Pal de Paller del President Pujol", a la vegada, també va fer esment de la importància d'aquest projecte en la situació actual d'anestèsia que sotmet el PSC-PSOE als ciutadans de Catalunya.

diumenge, 23 de setembre del 2007

La mala planificació de la Fira de Sabadell

Com a ciutadà de Sabadell estic orgullós de que per fi Sabadell tingui un centre de convencions, però aquest fet no retreu la mala planificació i organització voluntària de l’Ajuntament de Sabadell i l’empresa “IDP Ingeniería y Arquitectura”, firma encarregada de dur a terme la transformació de l’antiga fàbrica de motors ABB en el funcional centre de convencions i fires de Sabadell.

En la construcció i edificació de la Fira de Sabadell no s’ha actuat de forma esplèndida, ans el contrari, s’ha actuat estrapitosament, sense cap mena de fonament lògic, simplement s’ha basat en marxes propagandístiques i partidistes.

Primerament, es va començar a enderrocar la fàbrica ABB, mantenint en la mesura del possible els fonaments encara aprofitables de la seva estructura, fet totalment lògic i no-criticable. A partir d’aquest moment, es van començar a establir els preparatius per a la pròspera construcció de la nova instal.lació, els quals es van relitzar massa paulatinament, fet que va comportar un gran endarreriment de temps. Quan tots els preparatius estaven a punt, es va començar a emprendre la construcció.

Es va decidir començar per edificar la nau central, que serà l’espai on es celebraran els actes exposicionals i les multitudinàries conferències, en la qual s’hi ha tardat un temps valiosíssim per tal de construïr-se.

Tot i això, el fet més sorprenent era observar el nombre de treballadors que s’hi dedicaven. Durant els primers mesos anaven tots molt calmats i el nombre era molt reduït, on a les vuit i nou del matí no et trobaves cap d’aquests que estigués treballant. En canvi, quan faltava un mes i escàs per a la inauguració de la instal.lació, a les vuit del matí ja trobaves una duplicació del nombre de treballadors habituals i la seva calma natural es va convertir en una pressa desesperada i inusual. Amb aquests arguments no estic criticant els treballadors, ans el contrari, aquests simplement compleixen ordres provinents de l’empresa, i l’empresa compleix les ordres de l’Ajuntament de Sabadell, que és la institució que paga i gestiona com vol administrar el desenvolupament de la construcció.

També cal recalcar que la inauguració es produïa pocs dies abans de que es celebréssin les eleccions municipals (altre fet totalment sospitós després de tant temps de construcció, o simplement una casualitat de la vida?), i per això, més val fer-ho de pressa i corrents que no pas seguir un ritme adeqüat per tal que no es produeixi cap error, ja que el Sr. Manuel Bustos ho volia tenir tot “atado y bien atado” abans de les esmentades eleccions.

Quan l’alcalde va inaugurar la instal.lació al dia programat abans de les eleccions, aquesta mateixa encara estava en via de construcció, i per tant, al meu parer això vol dir que s’ha produït un retràs molt important. No em negareu pas que la celebració de qualsevol inauguració es produeix normalment quan aquesta està enllestida o gairebé. I gairebé no és el cas, ja que encara a data d’avui s’estan perfeccionant els últims retocs de la nau central i s’està construïnt la zona de davant que suposadament ha de ser l’aparcament, i per això, negar l’evidència de que encara queda molt per a fer no és ser realista.

També provoca una gràcia descomunal quan observes que per a la inauguració solament hi havia acabada la zona de la instal.lació que dóna de cara a la Gran Via, zona de pas de molts circulants i la part més visible, mentres que la part que dóna al carrer Covadonga encara no estava ni a mig construïr, ja que per allà no hi passa gairebé ningú en comparació amb l’altra zona.

Aquesta senyors/es, és la manera de fer, actuar i administrar de l’alcalde de Sabadell, Sr. Manuel Bustos, el qual nomès es preocupa per interessos personals i partidistes, i per intentar donar la talla de cara a la galeria, ensenyant i fardant (tal i com és ell de caràcter) solament la part més visible d’un projecte i amagant la part més desastrosa.

L’Ajuntament de Sabadell actua com un veritable “xapuces”, que tapa amb una altra capa la destrossa que ha provocat per tal de tornar a intentar-ho, fins que al final de tantes capes s’acaba descobrint la seva nefasta obra, un veritable “Benito Lopera Perrote”.

Del 4 al 7 d’octubre, la Fira de Sabadell acollirà el “International Air Meeting 2007”, que serà el primer saló aeronàutic celebrat tant a Catalunya com a Espanya. Durant les jornades transcorregudes es debatirà i s’analitzarà la problemàtica i els temes candents del sector aeronàutic a nivell internacional, fet que suposarà una bona ocasió per a Sabadell per tal d’afiançar-se com la ciutat insígnia del món aeronàutic català i espanyol, i una bona manera per donar a conèixer la ciutat de Sabadell i el seu nom arreu del món.

No obstant, jo em pregunto si la part edificada de la instal.lació i el dèficit viari i d’aparcament que té Sabadell de tota la vida, sobretot tractant-se de la Gran Via i el Centre, podrà suportar el volum de transport i de públic arribat per a l’ocasió durant aquestes dates, i més quan es coneix i es recorda la presència que tindrà l’esdeveniment i la capacitat que té la fira: - presència de 30 empreses aeronàutiques provinents de tot el món. – exposició de 30 aeronaus dins el recinte. – una nau central amb una capacitat per a 100 stands i un aforament de 2700 visitants en el cas d’un congrés, o de 1000 visitants en el cas d’un càtering.

La meva resposta és ben clara i rotunda. Sabadell no podrà suportar tot aquest volum de transport i de públic, fet que provocarà l’existència i la perduració del caos durant les dates en les quals es faci ús de la fira en forma de celebració de salons internacionals, com és el cas esmentat.

Oriol Ristol i Espinosa
Cap Local JNC de Sabadell

dimecres, 19 de setembre del 2007

Macià Alavedra a Sabadell


Aquest proper dijous dia 27 de setembre l'ex-conseller de Governació (1982-86), d'Indústria i Energia (1987-89) i d'Economia i Finances (1989-97) durant el mandat de CiU amb el president Jordi Pujol al capdavant, visitarà les instal.lacions de CDC de Sabadell amb la finalitat de presentar el seu darrer llibre titulat "Entre la vida i la política".

La JNC de Sabadell té la intenció i voluntat d'assistir-hi al complet, ja que personatges tant influents com el Sr. Macià Alavedra en queden ben pocs. És una persona que té molt a explicar, ja que venint de familia dedicada a l'activitat política (el seu pare, Joan Alavedra i Sugranyes, va ser secretari personal del president Francesc Macià i de Josep Tarradellas) li ha permès conèixer molts dels personatges més històrics i rellevants de Catalunya, els quals la majoria d'ells els detalla en el llibre i n'explica curosament característiques personals de cadascun. D'aquests personatges històrics hi desfilen amb major representació Pompeu Fabra, Josep Tarradellas, Pau Casals, Francesc Pujols, Alexandre Plana, etc... fins a arribar als nostres dies, quan Macià Alavedra esdevé protagonista d'excepció de la nostra història al costat de Jordi Pujol, Ramon Trias Fargas o Miquel Roca.

Aquesta és una oportunitat excepcional per a conèixer personalment aquesta persona tant admirada.

dilluns, 17 de setembre del 2007

La casa gran del catalanisme

Sembla mentida, però la vida identitària de Catalunya està en hores baixes. Què se n'ha fet de l'esperit de 1979? És ben fàcil, el catalanisme està perdent pistonada. Qui en són els culpables? Segurament tots en tenim la nostra part de culpa. O és que el catalanisme no el formem cada un que viu a Catalunya?

Ara, més que mai, hem de fer un esforç de gran abast i intentar que el sentiment de ser catalans ens empenyi a sentir-nos orgullosos de les nostres institucions, de les nostres infraestructures, de la nostra societat, del nostre país. Hem de ser capaços d'unir-nos, de ser encara més forts. O potser ens pensem que els problemes actuals ens els solucionarà Madrid o un govern que depèn més del carrer Ferraz que dels catalans? “Fets, no paraules” deia en Montilla. On són els fets? No n'hem vist cap. I les paraules? Massa que n'hem sentit.

Sense pressa, però sense pausa. No tinguem por. Però, aixó si, no tenir por no vol dir tirar la casa per la finestra com va fer el Sr. Carod farà escassos dies de fer un referèndum d'autodeterminació l'any 2014. No se què s'ha pensat aquest ara. Les coses es fan per pams i no per polzades.

Siguem clars: volem una majoria sobiranista? Sí. Doncs, treballem-hi. Però d'una forma rigurosa i realista.

L'objectiu està molt clar: la independència. I el camí? Ho està tant? Crec, sincerament, que no. Encara ens queda molt per fer. Per això, hem de saber aglutinar totes les sensibilitats catalanistes i no catalanistes – fer que es puguin sentir còmodes amb el nostre projecte de país -, siguin del color que siguin, siguin del partit que siguin. Hem de saber, també, agrupar tota la gent immigrada i que tant d'important és avui dia per al nostre país. Un cop tinguem ben segellada la nostra identitat, quan realment sapiguem qui som i cap a on volem anar, llavors estarem preparats per a qualsevol cosa, llavors no ens podran tallar les ales.

Catalans i Catalanes, ara és el nostre moment!

Visca Catalunya Lliure!!!

Oriol Giménez Gómez
Militant de la JNC de Sabadell

diumenge, 16 de setembre del 2007

Carta de presentació del nou Cap Local:

Primerament, vull agraïr amb especial atenció a tota la militància de la JNC de Sabadell per haver dipositat tot el vostre suport i recolzament en la meva persona per tal de proclamar-me com a nou Cap Local de la JNC de Sabadell.

Amb l'inici del meu mandat s'obre una nova etapa, un nou canvi de rumb, una nova manera d'actuar i de gestionar la formació. Són moltes les coses que han de canviar, per sort tots en som conscients, per tal de no tornar a repetir els errors passats i que hem hagut de patir tots nosaltres directament.

Espero i desitjo no defraudar-vos, i així poder complir el nostre somni col.lectiu de convertir-nos en una de les majors referències i exponents dins la JNC i, perquè no, actuant com la màxima referència, mai s'ha de desprestigiar l'ambició. Hem de ser aquella típica joguina que desperta l'enveja i l'atracció de totes les altres. Tal i com sovint esmentem els catalans: "la nineta dels meus ulls" (en aquest cas, la nineta de la JNC).

Som molta la militància que formem part de la JNC de Sabadell, endinsant-nos en un progressiu i continuat procés d'expansió, i per això hem d'exercir com a tals. Hem d'actuar com un gran equip, un gran conjunt de treball, ja que les grans decisions s'encerten i s'assoleixen des d'aquestes posicions. La nostra actuació ha de ser cohesionada i agermanada, tenint en consideració totes les opinions de la militància, per més o menys factibles i viables que poguin ser i semblar.

Aquesta nova etapa diferirà de l'anterior en moltes coses, del qual aquest és un simple recull:

- No ens hem d'encarar a cap tipus d'elecció d'ara en endavant que pogui tenir una gran rellevància, ja que les eleccions autonòmiques i les locals ja les hem passat farà relativament poc temps. Amb això vull dir que no ens vindran els actes donats, sinó que durant aquest exercici ens haurem d'espavilar per nosaltres mateixos, pensant i reflexionant conjuntament quines són les actuacions que hem d'emprendre per tal de tirar endavant i desenvolupar encertadament el nostre projecte definit. Encara que n'estic segur que d'ïdees no ens en faltaran, ja que encara que no hi hàgin eleccions, el moviment polític i social està molt encés i caldejat, amb un continu estira i arronsa mantingut entre els diferents sectors polítics i poblacionals.

- Haurem de cercar i aplicar aquells mecanismes i aquells mètodes que ens serveixin veritablement per a gestionar més eficientment l'organització local, no caient en els paranys i els afanys personals, ans el contrari, actuar professionalment amb la respectiva recerca del màxim benefici de l'entitat i del país que formem part activament, Catalunya.

- Entrar amb un major dinamisme en les activitats programades per CDC Sabadell i, respectivament, CiU. Hem de fer valer el nostre pes a CDC, i que ells mateixos responguin amb una major consideració respecte la mantinguda a hores d'ara. Dit això, hem d'ajudar al Carles Rossinyol a cercar el màxim beneplàcit possible per tal que la societat civil sabadellenca es dongui compte de quin partit polític és el que pot exercir millor les seves aspiracions personals i col.lectives, el qual és Convergència i Unió.

- Donar-nos a conèixer de forma abastadora entre la joventut sabadellenca, sense cap mena d'embut ni esgarrifança possible. No ens hem d'estancar dins uns paràmetres, la JNC de Sabadell no té cap límit interferible, ja que vol arribar a tocar les estrelles.

- Activar un pla innovador per tal de recaptar nous militants, fent que se sentin a gust dins l'organització i intentar involucrar-los en l'activisme previst.

Aprofito aquestes línies per intentar despertar l'interès de tot el jovent català (especialment el sabadellenc) a que s'informin sobre què és la Joventut Nacionalista de Catalunya, quins ideals té, quines activitats programa i posa en marxa, quina direcció nacional hi ha, com està estructurada, etc...

Si tens entre 14 i 30 anys, ets catalanista i t'estimes Catalunya..... Ara és la teva, vine a la JNC!

Visca Catalunya lliure!

Oriol Ristol i Espinosa
Cap local JNC de Sabadell

Oriol Ristol, nou Cap Local de la JNC de Sabadell

Oriol Ristol i Espinosa, de 21 anys d'edat, estudiant de Ciències Empresarials i veí de Sabadell, va ser escollit nou Cap Local de la JNC de Sabadell per unanimitat de tots els militants assistents a l'assemblea de divendres dia 14 de Setembre.

Amb l’elecció de l’Oriol com a nou Cap Local és vol obrir una nova etapa dins la formació local, ja que s’ha cregut convenient una persona que pogui aportar decisions fermes, un fort consens, una gran activitat i implicació, i sempre actuant cohesionadament. Per totes aquestes característiques esmentades, s’ha escollit a ell com a cap del col.lectiu, ja que complia aquests requisits de forma íntegra.

Abans de la seva proclamació, l’Oriol Ristol exercia una militància activa dins la JNC de Sabadell, sent membre de l’Executiva local i col.laborant activament amb l’Àrea de Polítiques Socials i d’Immigració de la JNC, realitzant les tasques a la comarca del Vallès Occidental.

Oriol Ristol pren el relleu de Carles Lombarte i Lladó, el Cap Local sortint per decisió de la militància present el dia que es va presentar la moció de censura en contra de la seva gestió durant l'any i mig i escaig que ha estat al capdavant del nostre col·lectiu. Amb tot, però, li volem agraïr la seva tasca.



divendres, 14 de setembre del 2007

Una nova etapa per la JNC de Sabadell

Fa ja un temps, la JNC de Sabadell, secció local de la Joventut Nacionalista de Catalunya, ha estat en un procés de canvi pel qual han passat per ell molts militants i dos caps locals. Amb tot això, la militància ha decidit fer un canvi de rumb i apostar per una línia més oberta, més dinàmica, més social, més participativa, on tots els militants se sentin valorats no només a nivell professional, sinó també a nivell personal, que en definitiva és el més important.

Tenim la sort de ser un dels col·lectius amb més militància de tot Catalunya i, com a tals, hem de donar la talla. La JNC de Sabadell pot donar la talla. Si ho fem – i ho farem – ens podem convertir en un dels referents dins la JNC a nivell nacional. Volem ser un referent. Volem ser el mirall de molts dels altres col·lectius, per fer de la JNC un orgull pel nostre país.

Tenim el somni d'una Catalunya sobirana, capaç de regir-se per les seves pròpies lleis, capaç de decidir per ella mateixa. Aquest somni s'ha de treballar dia a dia, això és el que fem dins la JNC. Treballem pel país, per la ciutat. En definitiva, treballem per les persones. Ens veiem amb la obligació de treballar per avançar, per un futur millor, més pròsper per tothom.

Des d'aquí, des d'aquesta nova etapa que encetem, aprenent dels errors del passat i construïnt nous valors que ens facin més respectables, us donem la benvinguda al nou Bloc de la JNC de Sabadell, com un símbol de renovació i de modernització.

Visca Catalunya Lliure!!!

Què és la Joventut Nacionalista de Catalunya?

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.