dimecres, 5 de novembre de 2008

Politització comunicativa excessiva a les Eleccions Americanes

La gran politització i declinació clara i fervorosa dels mitjans de comunicació cap a un candidat i a un partit és tant elevada que a un servidor li fa dubtar d'aquell concepte d'equidistància política dels mitjans, que la seva feina és la d'informar.

No això és tot, tan de bo només fos això, i la informació que donéssim fos verídica en la seva totalitat i que no donguéssin mitges veritats, ja que estan mentint de forma descarnada, i això no es pot concentir. D'ara en endavant m'explicaré en detall.

Primerament, com sempre passa que s'etiqueta i es titlla de tal, com si una persona no fos prou llesta per tenir veu crítica i posicionar-se a favor de qui més desitgi en eleccions estrangeres, he de dir que jo era (i sóc) partidari de Hillary Clinton. Tot i la meva decantació cap al Partit Demòcrata, no em resto l'oportunitat de criticar certes estratègies i favors comunicatius que aquest partit posseeix.

Des de bon principi d'acostar candidats cap a certs segments de població, Barack Obama s'ha declinat cap a classes baixes, mitjanes-baixes i mitjanes. S'ha volgut mostrar com una persona lluitadora des de la seva joventut, i que havia viscut com tots els joves negres que es veuen desamparats en el seu futur i la seva funció social, tot elevant la seva condició d'afroamericà. Per posar-hi més èmfasis, els mitjans comunicatius han expansionat aquesta imatge i, fins i tot, l'han comparat reiteradament amb Martin Luther King. Cal dir que tot això no és del tot cert. Barack Obama va cursar la seva carrera universitària a Harvard, i cap d'aquests joves de pell negre que l'idoletregen i el veuen com a molt proper cursaran pas estudis a aquesta universitat, la més elitista i classista del món sencer.

En canvi, a John McCain, els mitjans de comunicació l'han volgut titllar de persona conservadora, defensor fervorós de la dreta evangelista americana, d'haver crescut còmodament, molt proper a l'extrema dreta, seguidor immediat de George Bush, i persona classista i distingidor de raça. I cal dir que tot això és mentida!

John McCain prové de família militar, on el seu avi i pare van arribar a ser almiralls de l'exèrcit americà, amb tot el que això comporta per a la familia. Ell de ben petit no tenia un lloc fix. Es movia d'un costat a un altre. Aquest fet no li permetia tenia amics ni persones confidents. No va créixer en un entorn massa proper, ans el contrari. Ja adolescent es va apuntar a l'exèrcit americà, i després de força temps servint es va allistar a la Guerra del Vietnam, on pilotava un F-14 (o altre nom). Mentres pilotava per la capital, Hanoi, va ser abatut, i no va morir de miracle. El seu caça-reactor va caure i ell va quedar moribund. Els vietnamistes el van arrestar, negant-li el tractament mèdic quan s'havia trencat dues costelles i una cama, i patint tortures succesives i diàries durant una permanència de cinc anys. Sí, sí, cinc anys! Aquest fet provoca que se'l consideri un veritable heroï americà, un supervivent. D'aquell segrest i negació de tractament i patidor de tortures provoca que camini forçadament coix i amb una gesticulació poc mòbil.

No entraré en el debat de propostes, ja que aquí em declino més a favor dels demòcrates, més concretament hillarista, però sí que volia contrarrestar la informació totalment i forçosament esviaixada del mitjans públics i no públics, però sobretot públics.

John McCain ha tingut una més difícil infantesa que Barack Obama, i això és indubtable! I els mitjans de comunicació han volgut dir el contrari. I això s'ha de denunciar i criticar.

És per això que vull fomentar a l'espectador el seu sorgiment o potenciació de la veu crítica sobre la informació dels mitjans, no sempre encertada.

Que guanyi el millor!

Què és la Joventut Nacionalista de Catalunya?

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.