Actualment, la raó principal esgrimida pel govern central per la qual el poble català no pot exercir el dret a decidir és que aquest propòsit resulta incompatible amb la Constitució Espanyola. S’exposa que la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol i que, per tant, li correspon al seu conjunt votar els temes que afecten aquesta sobirania; a més a més, la competència per convocar referèndums és exclusiva de l’Estat. Això és sabut per tothom i són habituals frases com: “La Constitució és el pilar i garant de la democràcia a Espanya i, per tant, atacar la Constitució o no complir-la és atacar la democràcia en si mateixa”. En altres paraules, s’acusa directament de poc democràtic qualsevol que qüestioni la Carta Magna.
Respecte de lleis i democràcia, s’han de separar els termes: una cosa són les lleis i l’altra és que aquestes lleis siguin, en major o menor grau, democràtiques o no; a part d’això, és evident que la Constitució Espanyola és considerada garant de la democràcia existent a l’Estat espanyol. No obstant això, ens hauríem de preguntar de quina democràcia estem parlant perquè, a nivell global, Espanya s’emplaça en el grup de països democràtics. Tot i així, si ens centrem en el món occidental, la democràcia de l’Estat espanyol en alguns aspectes no arriba ni a la sola de la sabata de democràcies de països com el Canadà o Anglaterra. Ja se sap que són països on no hi ha cap problema per exercir el dret a decidir dels pobles que els conformen perquè la sobirania recau legalment en cadascun d’aquests pobles. A part d’això, podríem parlar de llistes obertes, consultes mitjançant referèndum habituals en els processos electorals, etc. En definitiva, més participació i proximitat, és a dir, més democràcia. S’ha de remarcar que aquests últims punts fallen tant a Espanya com a Catalunya. És evident que entrar en aquest debat sobre democràcia no interessa el govern central i que ells prefereixen parlar de la legalitat actual centrada en la Constitució; això sí, sense cap mena d’opció de debat ni canvi.
Aquest comportament dogmàtic ja fa força temps que es practica: les coses senzillament s’expliquen perquè són a la Constitució i punt; ni es poden qüestionar, ni hi pot haver debat de cap mena. Es tracta la Carta Magna com un llibre sagrat, com un mur insalvable que ningú no pot saltar. No obstant això, és cert que en tot estat de dret les lleis hi són per acatar-les, ara bé, aquestes també s’han de presentar com eines al servei del poble, flexibles i adaptables a la realitat existent; és a dir, les lleis han d’estar al servei del poble i no el poble al servei de les lleis. A més a més, per molt incorrecte que pugui ser saltar-se la llei, aquesta no és correcta de facto pel simple fet de ser-ho. Altrament dit, legalitat i moralitat no van sempre juntes de la mà. Aquí s’ha arribat a l’absurd de transmetre la idea o imatge que només el que està escrit a la Constitució és correcte o moral, senzillament perquè és el pilar de l’Estat de dret. A veure si ho entenem, cap llei no pot negar el principi fonamental de la democràcia que garanteix que els pobles decideixin el seu futur dins d’un context de llibertat, pacífic i transparent. Per tant, la Carta Magna actual presenta la immoralitat de negar part de la democràcia en si mateixa, una democràcia que, vist el resultat de les últimes eleccions, el poble de Catalunya ha reclamat d’exercir.
Vista aquesta situació, de moment no sembla que hi hagi massa moviments per renovar-la i no cal dir el complicat procés que això suposaria tal com el sistema està establert. Tanmateix, es tracta d’un text que en molts àmbits necessitaria una renovació, no només en el tema que ens ocupa, i el temps juga contra seu ja que fa cert temps que pateix de legitimitat democràtica. Només cal recordar que aproximadament el 55% dels votants actuals de l’Estat espanyol no van poder votar el text el 1978 i des d’ençà no se’n ha fet cap ratificació ni cap canvi a fons. Ja ho sabem, una llei assoleix la màxima legitimitat democràtica quan s’hi ha votat afirmativament pel màxim nombre de ciutadans actuals, o dit d’una altra manera, quan hi ha la constatació clara que la societat actual, que és la que serveix, li confereix sense cap dubte el seu suport democràtic per ser aplicada. Evidentment, no es tracta que el que es va votar el 78 no fos vàlid, ni molt menys; senzillament, com tota eina que vulgui continuar sent útil, ha de millorar i avançar al costat de la societat i no quedar-se ancorada en el passat de la Transició. La solució a aquest problema per als qui defensen la constitució actual a tota ultrança és ben senzilla: ratifiqueu-la, si no és que això us molesta o que teniu por de les conseqüències que això pugui tenir a Catalunya vist el resultat de les últimes eleccions.
JACINT, militant de la JNC Sabadell.
