La JNC de Sabadell us reprodueix, a continuació, a tots els lectors del bloc la situació que van patir en la seva pròpia pell militants de la JNC de Tarragona durant la seva visita al Senat, situat com tots sabem a Madrid.
La història que s'explicarà sembla irreal i costosa de creure i assimilar, però certament, millor dit desgraciadament, va succeir tal i com el bloc de l'Oriol Vázquez, cap comarcal de la JNC del Tarragonès, ho recull.
És difícil de comprendre com en una suposada democràcia encara continuïn passant fets d'aquesta magnitud. I és que analitzant l'envergadura d'aquest esdeveniment, des de les nostres posicions ens preguntem si de veritat en certes institucions espanyoles hi ha democràcia. Observant aquesta vivència la resposta és clara i concisa: no!
Per tal d'entendre la dificultat d'assimilació per a qualsevol demòcrata el succés, nosaltres reproduïm íntegrament la notícia extreta del bloc de l'Oriol Vázquez, present en el moment de que s'ocasionéssin els esperpèntics fets:
Ahir varem poder sentir el nacionalisme espanyol més a prop que mai.
Un grup de militants de la JNC de Tarragona vam anar a fer una visita al Senat de Madrid, tal i com en Lluís Badia, senador de CiU, ens havia proposat fer uns dies abans.
Tal i com vam arribar, ens van convidar a pujar a les tribunes per a poder seguir la sessió que en aquells moments es duia a terme, on hi havia senadors fent preguntes de control al govern, i on els ministres responien a les mateixes.
Després d’haver estat una estona a les tribunes, vam poder fer una petita v
isita per l’edifici, del qual vam veure diferents sales on es fan les comissions, la Biblioteca, i algun que altre despatx. També vam entrar en una sala, en la qual es va discutir l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i finalitzades les explicacions d’en Lluís sobre quin era el funcionament del Senat, vam procedir a fer unes fotos. Una d’aquestes, és la que podeu veure aquí amb tot el grup, a la sala on dic que es va tramitar l’Estatut, i amb una estelada al terra.
El fet de que a la sala no hi hagués ningú, no féssim cap mena de soroll, ni el fet de que haguéssim tret l’estelada amb cap altre propòsit que per a fer una simple fotografia sense cridar l’atenció de ningú ja que en aquell moment ens trobàvem sols, sembla que no va fer molta gràcia al cap de seguretat del Senat que ho deuria veure per les càmeres de seguretat, ja que quan ens dirigíem cap a la sortida de l’edifici, una estona després, va ser el mateix cap de seguretat qui parlant amb el Lluís, deia que trucaria a la policia per haver fet la foto amb aquella bandera. La majoria de nosaltres, inclòs el Lluís, vam creure que era una broma, però al baixar aquelles escales i situar-nos davant de la porta de sortida se’ns va barrar el pas, se’ns va requisar l’estelada i totes les càmeres de fotos que contenien aquella fotografia.
Tot seguit en Lluís va preguntar al cap de seguretat que on estava el problema d’haver-se fotografiat en una sala del Senat amb una bandera, i la resposta va ser que: “Con una bandera catalana aquí nadie se hace fotos”. Vergonyós el fet de que no s’adonéssin que era una estelada, i que ens estéssin fent el que ens van fer pensant-se que era una simple senyera. Al cap de pocs minuts, el cap de seguretat del Senat va comunicar-li al Lluís que fins que el president del Senat no tingués coneixement dels fets i autoritzés la nostra sortida, havíem de quedar-nos allà. Tot seguit, en Lluís va dir-li al cap de seguretat que, o ens deixava sortir d’immediat, o muntava una roda de premsa per explicar els fets, la qual cosa sembla que va incomodar al cap de seguretat, el qual ens va tornar totes les càmeres i l’estelada, pensant-se que era una simple senyera.
Sembla mentida que pensant-se que era una simple senyera ens haguéssin muntat aquell show, ja que estic segur de que la bandera arriba a ser d’Andalusia, i aquí no passa res.
L’altre qüestió és: que hagués passat si el president del Senat hagués estat del Partit Popular? Haguéssim acabat a l’Audiència Nacional? Qui sap...
La història que s'explicarà sembla irreal i costosa de creure i assimilar, però certament, millor dit desgraciadament, va succeir tal i com el bloc de l'Oriol Vázquez, cap comarcal de la JNC del Tarragonès, ho recull.
És difícil de comprendre com en una suposada democràcia encara continuïn passant fets d'aquesta magnitud. I és que analitzant l'envergadura d'aquest esdeveniment, des de les nostres posicions ens preguntem si de veritat en certes institucions espanyoles hi ha democràcia. Observant aquesta vivència la resposta és clara i concisa: no!
Per tal d'entendre la dificultat d'assimilació per a qualsevol demòcrata el succés, nosaltres reproduïm íntegrament la notícia extreta del bloc de l'Oriol Vázquez, present en el moment de que s'ocasionéssin els esperpèntics fets:
Ahir varem poder sentir el nacionalisme espanyol més a prop que mai.
Un grup de militants de la JNC de Tarragona vam anar a fer una visita al Senat de Madrid, tal i com en Lluís Badia, senador de CiU, ens havia proposat fer uns dies abans.
Tal i com vam arribar, ens van convidar a pujar a les tribunes per a poder seguir la sessió que en aquells moments es duia a terme, on hi havia senadors fent preguntes de control al govern, i on els ministres responien a les mateixes.
Després d’haver estat una estona a les tribunes, vam poder fer una petita v
isita per l’edifici, del qual vam veure diferents sales on es fan les comissions, la Biblioteca, i algun que altre despatx. També vam entrar en una sala, en la qual es va discutir l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i finalitzades les explicacions d’en Lluís sobre quin era el funcionament del Senat, vam procedir a fer unes fotos. Una d’aquestes, és la que podeu veure aquí amb tot el grup, a la sala on dic que es va tramitar l’Estatut, i amb una estelada al terra.El fet de que a la sala no hi hagués ningú, no féssim cap mena de soroll, ni el fet de que haguéssim tret l’estelada amb cap altre propòsit que per a fer una simple fotografia sense cridar l’atenció de ningú ja que en aquell moment ens trobàvem sols, sembla que no va fer molta gràcia al cap de seguretat del Senat que ho deuria veure per les càmeres de seguretat, ja que quan ens dirigíem cap a la sortida de l’edifici, una estona després, va ser el mateix cap de seguretat qui parlant amb el Lluís, deia que trucaria a la policia per haver fet la foto amb aquella bandera. La majoria de nosaltres, inclòs el Lluís, vam creure que era una broma, però al baixar aquelles escales i situar-nos davant de la porta de sortida se’ns va barrar el pas, se’ns va requisar l’estelada i totes les càmeres de fotos que contenien aquella fotografia.
Tot seguit en Lluís va preguntar al cap de seguretat que on estava el problema d’haver-se fotografiat en una sala del Senat amb una bandera, i la resposta va ser que: “Con una bandera catalana aquí nadie se hace fotos”. Vergonyós el fet de que no s’adonéssin que era una estelada, i que ens estéssin fent el que ens van fer pensant-se que era una simple senyera. Al cap de pocs minuts, el cap de seguretat del Senat va comunicar-li al Lluís que fins que el president del Senat no tingués coneixement dels fets i autoritzés la nostra sortida, havíem de quedar-nos allà. Tot seguit, en Lluís va dir-li al cap de seguretat que, o ens deixava sortir d’immediat, o muntava una roda de premsa per explicar els fets, la qual cosa sembla que va incomodar al cap de seguretat, el qual ens va tornar totes les càmeres i l’estelada, pensant-se que era una simple senyera.
Sembla mentida que pensant-se que era una simple senyera ens haguéssin muntat aquell show, ja que estic segur de que la bandera arriba a ser d’Andalusia, i aquí no passa res.
L’altre qüestió és: que hagués passat si el president del Senat hagués estat del Partit Popular? Haguéssim acabat a l’Audiència Nacional? Qui sap...
9 comentaris:
Al meu bloc també reprodueixo la notícia.
Jo també estava allà i va ser realment lamentable.
Salutacions
Hola Albert,
Encara no havia vist el teu post al bloc i, per això, no sabia que tu també ho havies inclòs. Tot i això, sabia que hi eres present al Senat, se qui ets! ;)
I tu encara inclous més detalls i frases que us va dir el cap de seguretat. La situació havia de ser totalment esfereïdora i incredula.
Salutacions Albert! ;)
Oriol Ristol
Cap Local JNC de Sabadell
Tu deixaries que algú es fes una foto amb una bandera espanyola al Parlament de Catalunya. No creuries que seria una provocació. Sóc catalanista però cal posar-se en cada lloc i moment.
M'agradaria saber la teva opinió.
Salut
Quin sentit té anar amb una bandera catalana a una institució espanyola?? O ho feu per tocar els collons operque realment creieu que formeu part d'España
Anònim 1, crec que la gent de la JNC de Tarragona que es va fotografiar amb una estelada al Senat ho van fer amb la mera intenció de fer-se una simple fotografia. Si la història fos que un d'ells anava amb una estelada penjant a l'esquena i es passejava per les intermediacions del Senat i establint-se un ple, llavors sí que et diria que van anar a provocar. Però, la realitat va ser que ells van fotografiar-se amb l'estelada quan no hi havia ningú i solament estaven ells sols. Actuan d'aquesta forma curosa, no van provocar gens ni mica. No van cridar ni Visca Catalunya lliure ni res per l'estil, en definitiva, que no van provocar.
Anònim 2, no entenc el teu raonament. Crec que no està ben construit i no és coherent. Si ells es fotografien amb una estelada vol dir que no volen formar part d'Espanya i volen que Catalunya esdevingui com una nació, és a dir, no creuen amb Espanya. I, personalment, penso que té molt sentit anar amb una estelada o senyera a institucions epanyoles, ja que així reivindiquem la nostra voluntat i el nostre desig d'una Catalunya independent. Si ells no coneixen aquest desig, no podrem mai esdevenir com a nació.
Salut!
Oriol Ristol
Hola Anònims, no vull fer-me repetitiu ja que l'oriol ja ho ha explicat prou be, però com a una de les persones implicades, vull aclarir-vos que o hi havia cap mena de provocació en la nostra fotografia, era una fotografia de gurp, i punt.
respecte al fer-se una fotografia amb una bandera espanyola al Parlament, no és, ni de bon tros, una bona comparació, ja que, el PArlament de Catlaunya represetna als ciutadans de Catalunya, únicament. En canvi, el Senat represetna la totalitat d'Espanya, per tant, ara per ara, també Catalunya, on està la provocació?
Que haguès passat si hi haguessim anat amb una bandera de Madrid o una espanyola?????
En què quedem us sentiu espanyols o no?
Anònim-1
de gent inútil n'hi ha a tot arreu desgraciadament.
Àlex
Anònim-1, crec que la bandera (estelada de fons blau) que utilitza la JNC deixa entreveure clarament el seu ideal i la seva voluntat de no pertànyer a Espanya, i sí contituir de Catalunya una nació.
Publica un comentari a l'entrada