És cert que estem endinsats en una situació molt combulsa i del tot inusual. La crisi econòmica i financera està a primer ordre del dia, del qual tothom en parla i n'opina. I ha de ser així perquè l'economia afecta a tot contribuent i té i es mereix tot el dret legítim a opinar i receptar les seves solucions oportunes per apaigavar els efectes negatius de la crisi. Només recordant la fallida de l'empresa financera americana Lehmann Brothers, Inc. qualsevol ésser amb un cert grau de coneixement financer es dóna compte de l'abast i la magnitud d'aquesta crisi que acabarà en recessió. Lehmann Brothers, Inc. va sortir il.lès del crack del 29, l'última gran crisi mundial, i no ha pogut soportar els efectes del que es denomirà en correspondència el crack del 2008.
També recordo el cas de l'empresa financera americana AIG (patrocinadora del Manchester United), que si el govern americà no hagués injectat tot el diner públic necessari per tal de refivar-la i mantenir-la, ara mateix es trobaria en la mateixa situació de Lehmann Brothers. I això que AIG se li otorgava, anteriorment a la seva caiguda, una qualificació de Triple A (tres A), que com alguns debeu saber és la màxima puntuació otorgada a una empresa, i que demostra una gran solvència financera i fiabilitat. Imagineu-vos com està la situació!
A l'Estat espanyol, la situació no està sent tant exagerada, ja que en aquest estat la gran part d'empreses són pimes (petites i mitjanes empreses), i la seva afectació no és tant gran, o més ben dit la seva repercussió no és tant pública, ja que recordem que des que ha surgit l'esclat del sector immobiliari ja han tancat portes el 20% de les promotores immobiliàries i constructores, i les seves pertinents empreses derivades. El cas espanyol que ha dut més cua ha estat el de Martinsa-Fadesa, una empresa constructora de les més importants a Espanya, i que ha fet fallida de forma fulminant, deixant moltes obres i construccions sense acabar i milers d'empleats a la cua de l'atur, explicant-se a hores d'avui els motius de la fallida de l'empresa en què treballaven.
I en quan a l'actuació del govern espanyol en mans dels socialistes què se'n pot dir i quines conclusions se'n poden extreure. Doncs les de sempre. Primer intentant amagar la crisi financera, argumentant que a l'estat espanyol la seva afectació no seria tant important, entrant en una guerra de mots més suaus (desaceleración, entres altres), i posteriorment, ja no poden amagar l'entrada inminent de la crisi, no proporcionant receptes econòmiques per tal que la repercussió sigui més lleu. És una pena però aquest és l'estat en el que ens ha tocat viure.
Si el govern espanyol no es dóna compte que el pròxim en esclatar serà el sector financer espanyol és que són molt negats. Si algú dels lectors té els seus estalvis dipositats en qualsevol de les entitats d'estalvi, bancàries i financeres que a continuació mencionaré, personalment no aniria corrents a retirar-los però sí tindria molta cura de l'evolució del seu banc i/o caixa: Caja Laboral, CAM (Caja de Ahorros Mediterráneo), Banco Bradesco, Banco de Andalucía, Banco Guipuzcoano, entre molts d'altres que em deixo de mencionar.
Es poden criticar moltes actuaciones del govern americà liderat per l'extrovertit George Bush, però s'ha de reconèixer que són els únics que estan intentant posar cartes a l'assumpte per tal de solucionar la crisi financera i fer revifar la seva indústria. Recordem que ha salvat de la fallida tres de les empreses financeres més importants d'Amèrica.
P.D.: Es permeten apostes per veure quines empreses financeres espanyoles cauran abans. Jo ja he dit el meu anàlisis. Ara toca que vosaltres, els lectors, en feu el vostre veredicte!
Oriol Ristol i Espinosa
Cap Local JNC de Sabadell
