dimarts, 10 de febrer de 2009

Que torni el marxisme?

Algunes veus pregonen que han de tornar a aplicar-se les tesis marxistes del seu ideari del Manifest Comunista per tal d'afrontar les deficiències i precarietats del sistema capitalista i neoliberal.

Aquest discurs fàcil i barat de que el sistema econòmic basat en el capitalisme ha estat el causant de l'actual crisis econòmica i que, per això, la societat i els governs mundials han de deixar pas al marxisme i al comunisme per tal d'arreglar els desajustaments que ha provocat la crisis és del tot denigrant.

Tot això són disbarats. El sistema capitalista no ha causat la crisis econòmica i financera actual, sinò que les causants de la crisis han estat els models econòmics que han imposat els països. El sistema capitalista no diu pas que el sector de la construcció ha de ser el duc insígnia d'un país, i això és en el que s'ha basat l'Estat espanyol, i per això és el país europeu que més taxa d'atur té actualment, ja que centrar tots els esforços en un sector com és el de la construcció, que ha comportat tants beneficis i tantes oportunitats durant molts anys, té el perill de paralitzar-se frontalment i deixar molta part de la societat a les llistes de l'atur.

Jo no sóc pas economista, però quasibé tot està pautat i quasi mai res surt de la línia escrita. Tampoc sóc cap predicador ni cap diví que té la divinitat d'esbrinar el moment en què es produirà una crisis econòmica i financera a escala global i mundial. Per tot això, aquesta crisis ja estava prevista i entra dins l'òrbita current del sistema.

M'explicaré. En un mercat hostil, com ho són el de la telefonia mòbil, immobiliari, automobilístic i bancari, quan s'arriba al procés de la reducció de costos, en què les empreses lluiten per optimitzar costos i en busca de l'eficiència per tal de reduir el preu derivada de la competència, la següent fase (procés) en què ha d'incorre el mercat és la de consolidació i neteja. Aquest procés es basa en una depuració del mercat que culmina amb la seva optimització (mercat optimitzat). Amb això vol dir que les empreses més òptimes sobreviuen i les que no ho són desapareixen.

Això és el que està succeïnt en l'actualitat. El mercat està sobrepassant el procés de consolidació. Aquelles empreses que no han desenvolupat una gestió del seu capital i que no han sabut relacionar eficientment un bon repartiment de reserves i dividends no podrán continuar operant en el mercat, ja que la seva tasca haurà finalitzat.

Però que "no cunda el pánico". Tal i com està pautat, el següent procés és el de rescat. Són poques les empreses que sobreviuen i que controlen el mercat, encara que continuen operant petites i mitjanes empreses tant i tant necessàries pel funcionament del sector. Aquestes empreses que continuen operant i que sobreviuen de l'etapa anterior, tindran una estructura eficaç i eficent que faran que el mercat s'equilibri i torni a sorgir la bonança econòmica. A partir d'aquí el mercat cambiarà i serà un mercat de creixement.

Ara parlaré de l'obsessió de que té el comunisme en voler convertir en públic tots els sectors econòmics. De veritat que el sector de la telefonia, l'automòbil, l'aviació i el petrolífer quan estàven controlats per empreses públiques de forma monopolística, creuen que el sector era eficient i podia transcórrer una etapa de creixement? Doncs no va ésser així. Per sort, els sectors van transcórrer una etapa de creixement gràcies a l'introducció d'empreses privades en el sector.

També em fa molta gràcia quan parlen de la nacionalització de la banca. Com volen nacionalitzar la banca si ja són les caixes d'estalvis i pensions les que actuen de forma pública. Per a la vostra informació, a diferència de qualsevol empresa privada, les caixes no poden acumular beneficis, ja que els beneficis que obtenen durant l'exercici econòmic l'han de destinar a obra social. El banc no pot nacionalitzar, seria un greu error que els predicadors del comunisme (EUiA, PCE) es féssin amb la seva. Adquirir accions d'un banc seria com adquirir lletres del tresor o bons públics. No s'aguanten per enlloc les seves tesis.

El marxisme està mort i enterrat. No ressucitable.

Quan em vaig enterar que el Jaume Roures, propietari de MediaPro i La Sexta, farà certs anys va militar en un partit comunista i que encara continuava mantenint les tesis comunistes, em vaig fer un fart de riure. El multimillonari comunista. El que ha explotat com el que més el sector de la comunicació espanyola, aplicant una política del tot capitalista! Aquests són els veritables comunistes! Aquests són els que es passen pel forro la redistribució de la riquesa que pregona el marxisme, i que en bones paraules et responen que "lo mío es mío, y lo tuyo también es mío".

2 comentaris:

Oriol Martín ha dit...

el que està clar, que els models actuals estan esgotats, cal reformular els mercats, i fer un control més estricte dels governs irresponsables que només saben navegar quan bufa el vent de cua... La mala gestió ens ha portat a les situacions actuals, mentre els mercats i els sectors econòmics omplient les arques dels governs nacionals i els locals, a més dels estatals, tothom es feia l'orni i parava la ma, ara, es fan l'orni igual i busquen un cap de turc.

A veure si n'aprenem d'una vegada...

Anònim ha dit...

doncs, per estar acabat el marxisme encara s'estudia l'economia capitalista segons la va analitzar marx. Ciu si que està acabat, i tu també oer escriure aquestes xorrades tan anti comunistes, quan segur ni sabies explicar la teoria del valor o el sistema finance, mira nen, mira el que va escriure al capital el sr marx:

Los dueños del dinero estimularán a los empleados a que compren mas y mas bienes de consumo, casas y productos tecnológicos, para lo cual les empujarán a que tomen mas y mas créditos caros, hasta que llegue el día en el que esas deudas resultan imposibles de ser pagadas. La acumulación de deudas impagadas conducirá a los bancos a la quiebra, por lo que no habrá mas remedio que nacionalizarlos y el Estado tendrá que asumir la dirección de los asuntos financieros lo que eventualmente podría conducir al comunismo"

us menjareu totes les paraules neoliberals...

Què és la Joventut Nacionalista de Catalunya?

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.