dimecres, 16 de gener del 2013

FONAMENTALISME CONSTITUCIONAL I DEMOCRÀCIA


Actualment, la raó principal esgrimida pel govern central per la qual el poble català no pot exercir el dret a decidir és que aquest propòsit resulta incompatible amb la Constitució Espanyola. S’exposa que la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol i que, per tant, li correspon al seu conjunt votar els temes que afecten aquesta sobirania; a més a més, la competència per convocar referèndums és exclusiva de l’Estat. Això és sabut per tothom i són habituals frases com: “La Constitució és el pilar i garant de la democràcia a Espanya i, per tant, atacar la Constitució o no complir-la és atacar la democràcia en si mateixa”. En altres paraules, s’acusa directament de poc democràtic qualsevol que qüestioni la Carta Magna.

Respecte de lleis i democràcia, s’han de separar els termes: una cosa són les lleis i l’altra és que aquestes lleis siguin, en major o menor grau, democràtiques o no; a part d’això, és evident que la Constitució Espanyola és considerada garant de la democràcia existent a l’Estat espanyol. No obstant això, ens hauríem de preguntar de quina democràcia estem parlant perquè, a nivell global, Espanya s’emplaça en el grup de països democràtics. Tot i així, si ens centrem en el món occidental, la democràcia de l’Estat espanyol en alguns aspectes no arriba ni a la sola de la sabata de democràcies de països com el Canadà o Anglaterra. Ja se sap que són països on no hi ha cap problema per exercir el dret a decidir dels pobles que els conformen perquè la sobirania recau legalment en cadascun d’aquests pobles. A part d’això, podríem parlar de llistes obertes, consultes mitjançant referèndum habituals en els processos electorals, etc. En definitiva, més participació i proximitat, és a dir, més democràcia. S’ha de remarcar que aquests últims punts fallen tant a Espanya com a Catalunya. És evident que entrar en aquest debat sobre democràcia no interessa el govern central i que ells prefereixen parlar de la legalitat actual centrada en la Constitució; això sí, sense cap mena d’opció de debat ni canvi.

Aquest comportament dogmàtic ja fa força temps que es practica: les coses senzillament s’expliquen perquè són a la Constitució i punt; ni es poden qüestionar, ni hi pot haver debat de cap mena. Es tracta la Carta Magna com un llibre sagrat, com un mur insalvable que ningú no pot saltar. No obstant això, és cert que en tot estat de dret les lleis hi són per acatar-les, ara bé, aquestes també s’han de presentar com eines al servei del poble, flexibles i adaptables a la realitat existent; és a dir, les lleis han d’estar al servei del poble i no el poble al servei de les lleis. A més a més, per molt incorrecte que pugui ser saltar-se la llei, aquesta no és correcta de facto pel simple fet de ser-ho. Altrament dit, legalitat i moralitat no van sempre juntes de la mà. Aquí s’ha arribat a l’absurd de transmetre la idea o imatge que només el que està escrit a la Constitució és correcte o moral, senzillament perquè és el pilar de l’Estat de dret. A veure si ho entenem, cap llei no pot negar el principi fonamental de la democràcia que garanteix que els pobles decideixin el seu futur dins d’un context de llibertat, pacífic i transparent. Per tant, la Carta Magna actual presenta la immoralitat de negar part de la democràcia en si mateixa, una democràcia que, vist el resultat de les últimes eleccions, el poble de Catalunya ha reclamat d’exercir.

Vista aquesta situació, de moment no sembla que hi hagi massa moviments per renovar-la i no cal dir el complicat procés que això suposaria tal com el sistema està establert. Tanmateix, es tracta d’un text que en molts àmbits necessitaria una renovació, no només en el tema que ens ocupa, i el temps juga contra seu ja que fa cert temps que pateix de legitimitat democràtica. Només cal recordar que aproximadament el 55% dels votants actuals de l’Estat espanyol no van poder votar el text el 1978 i des d’ençà no se’n ha fet cap ratificació ni cap canvi a fons. Ja ho sabem, una llei assoleix la màxima legitimitat democràtica quan s’hi ha votat afirmativament pel màxim nombre de ciutadans actuals, o dit d’una altra manera, quan hi ha la constatació clara que la societat actual, que és la que serveix, li confereix sense cap dubte el seu suport democràtic per ser aplicada. Evidentment, no es tracta que el que es va votar el 78 no fos vàlid, ni molt menys; senzillament, com tota eina que vulgui continuar sent útil, ha de millorar i avançar al costat de la societat i no quedar-se ancorada en el passat de la Transició. La solució a aquest problema per als qui defensen la constitució actual a tota ultrança és ben senzilla: ratifiqueu-la, si no és que això us molesta o que teniu por de les conseqüències que això pugui tenir a Catalunya vist el resultat de les últimes eleccions.



JACINT, militant de la JNC Sabadell.

dimarts, 4 de desembre del 2012

El cas Mercuri: Què ha passat?



El passat dimarts 27 de novembre a mig matí, tothom a Sabadell estava esverat amb la notícia que els Mossos d’Esquadra estaven escorcollant l’Ajuntament. El resultat: 12 detinguts i 26 imputats, incloent-hi el mateix batlle de la ciutat, Manuel Bustos i el secretari d’organització del PSC, Daniel Fernández. Al cap de poques hores, a la premsa de tot el país ja hi ressonava una nova nomenclatura: el cas Mercuri.

Segons la Fiscalia Anticorrupció, els membres de la trama, des de dins de l’Ajuntament de Sabadell, exigien un dipòsit previ mínim de 120.000 euros per autoritzar una obra en terreny municipal; la quantitat variava en funció del pressupost del projecte i, un cop tancades les negociacions, aquests diners es destinaven a un fons perdut que, segons la fiscalia, es repartien entre els polítics i funcionaris involucrats en la trama. L’operació també incloïa un pacte segons el qual, un cop acabades les obres, els empresaris pagaven als funcionaris un 3% del pressupost final de l’obra en negre.

Aquest cas ha esquitxat membres del PSC de Sabadell i també un del PP, l’exregidor i alcaldable Jordi Soriano, del qual va ser sospitós per a molta gent que el seu vot en els plens municipals anés sempre en una direcció favorable a l’alcalde Bustos, malgrat contravenir als postulats del PP en algunes ocasions. És precisament una denúncia per suborns presentada contra Soriano l’any 2010 el que ha destapat tota aquesta suposada trama de corrupció urbanística.

Encara queda molt per aclarir als jutjats i, evidentment, tothom és innocent fins que es demostri el contrari però no és la primera ni la segona vegada que l’ajuntament suposadament més transparent d’Espanya és esquitxat per negocis irregulars i és innegable que a Sabadell s’hi ha bastit una macroxarxa de corrupció urbanística molt complexa que s’ha nodrit de l’erari públic, és a dir, dels diners dels ciutadans. Això no és tolerable en cap circumstància però encara és més reprovable en plena crisi econòmica, quan la ciutadania pateix escassetats molt importants i s’han de fer dramàtics ajustaments en els pressupostos públics. Els ciutadans tenen el dret de reclamar que es faci justícia contra els culpables d’aquests crims. Siguin qui siguin.


Militant JNC Sabadell
J. Xavier Pradas

dimecres, 21 de novembre del 2012

CAP A L'ESTAT PROPI

El passat dijous 15 de novembre, Ramon Tremosa, eurodiputat al Parlament europeu, va visitar la Universitat Pompeu Fabra on dugué a terme un col.loqui sobre la situació actual del l'Estat espanyol i de Catalunya vista des d'una perspectiva Europea. La xerrada va girar al voltant de diversos aspectes de plena rellevància actual.


En primer lloc, començà fent una anàlisi dels greus problemes que arrossega l'Estat espanyol per poder sortir de la crisi.  Primerament, va fer esment a un alt grau de morositat i impagaments i un mercat laboral ineficient, passant per unes infraestructures deficitàries i un descrèdit del banc d'Espanya, fins arribar a un alt grau de fracàs escolar, una justícia molt lenta, un frau fiscal elevat, [...]entre altres.


Es va aturar per fer remarcar un dels problemes més greus: l'Estat centralitzat amb unes despeses descentralitzades. Tremosa va referir-s'hi així tot al.legant que: “si Catalunya s'independitza d'Espanya serà profitós per tothom, ja que el problema és l'Estat centralitzat.”

Tremosa  va augurar una situació encara més crítica que l'actual en els propers mesos, tot qüestionant-se si Espanya es dirigia cap a un rescat o una suspensió de pagaments.

És normal doncs, que després de tot, l'instint primer de qualsevol persona sigui“voler abandonar un vaixell que s'enfonsa.”

Al llarg de tota la xerrada es va transmetre un  missatge clar i concís:” Europa no ens creu.”  Fins ara la ineficàcia del govern espanyol, hagi estat del color que hagi estat, alhora de negar taxativament el fort impacte de la crisi al país i no saber-la gestionar, són ítems que no han passat desapercebuts per ningú. Ramon Tremosa ho exemplificava amb un:”no hi ha pitjor malalt que el que no es deixa curar,” fet ben cert. Tot això, sumat als factors esmentats amb anterioritat, provoca, que des d'Europa, Espanya sigui coneguda com a ''Toxic brand'', la marca tòxica.

Davant d'aquesta situació, la manca de confiança europea en Espanya sembla ser més que evident.

Ramon Tremosa també va referir-se a la Unió Europea com una organització supraestatal que ha de ser més ferma econòmicament però sobretot políticament, remarcant que ara tot just aquesta unió més forta està en procés de construcció.

Respecte a la relació entre UE i Catalunya hi havia una clara pregunta a realitzar: si es crea un Estat propi català, què passaria amb Catalunya i la UE?

L'eurodiputat, sense dubtar, va respondre de forma clara que, els catalans som ciutadans europeus i que “ En el cas que Catalunya tingués un Estat propi, la qüestió no és si l'Estat català passaria a estar a la cua dels països de la UE, sinó que el que hem de veure és que Espanya, ja, actualment, és un dels països més ineficient del món desenvolupat”.

Durant el desenvolupament de l'acte, una de les premisses més importants, potser la que més, que es van despendre del  seu discurs va ser que: “L'Estat català funcionarà si som capaços de fer-ho bé.” 

Catalunya ocupa un lloc preeminent al sud d'Europa i amb àmplies condicions favorables per tal de poder sortir de la crisi. Hem d'ésser conscients que el futur de Catalunya passa per estar ben connectats internacionalment. Per aquest motiu, cal defensar la gran importància de les infraestructures tant a nivell portuari i aeri com el corredor mediterrani, per afavorir-ne el desenvolupament. Actualment, la Catalunya autonòmica disposa d'unes infraestructures que tenen “una estructura soviètica.”

Aquest és un factor, entre molts d'altres, que fa palès la necessitat de canvi.

L'eurodiputat, va remarcat la legitimitat que té el poble català i la gran necessitat de poder decidir el seu propi destí lliurement. Això passa per ser conscients de saber què anem a votar aquest 25N. Aquest vot serà un vot històric i decisiu, un vot de canvi o de continuïtat amb un model, que per tot l'explicat sembla que no funcioni. Aquest diumenge hem de fer un vot a favor de la voluntat d'un poble. FEM-HO POSSIBLE.

Per més detalls sobre la seva conferència els podeu trobar a la seva web: http://www.ramontremosa.cat/ www.tremosa.cat

 
Militant JNC Sabadell
Ariadna Urroz Segura

dimarts, 6 de novembre del 2012

La JNC Sabadell present al col·loqui amb Vicenç Villatoro


Ahir dia 5 de novembre Convergència i Unió de Sabadell va organitzar un col•loqi amb Vicenç Villatoro, President de l'Institut Ramon Llull, acompanyat pel cap de llista de CiU per la nostra ciutat, Carles Rossinyol, per debatre sobre com tenir un Estat Propi beneficia de forma directa a la Cultura.
 
El recull de les millors frases que el ponent va dir i que permeten entendre la clau del missatge expressat serien:
 
"Em de tenir un estat propi perquè una cultura no pot sobreviure avui sense els mecanismes oficials de l'estat".
 
"Arribem a crear TV3 deu anys més tard i la cultura catalana ja no hi seria".
 
"Necessitem un estat propi perquè l'Estat espanyol no ha volgut ser el nostre estat, ha renunciat a ser-ho per raons ideològiques que rebutgen protegir la nostra cultura".
 
"Quan definim una cultura, pot fer-se de dues maneres, per la llengua o el territori, tot el que es faci a Catalunya o en català serà de la nostra cultura. Definim com la definim, Espanya com a estat s'hi ha negat, sent la nostra llengua l'exemple que més ho mostra".
 
 
"L'institut Ramon Llull ha demanat l'entrada a la EUnic però ens rebutgen per no ser un institut nacional, es veu que no tenim Estat. Què hem de fer? Doncs tenir un Estat ja que el Institut Cervantes tampoc vol cedir-nos una plaça i el que ha impedit la nostra entrada. Així que no només no ens hi porten sinó que ens hi veten."
 
 
"El català al món no aspira a que es faci cua per aprendre’l si no que els EUA es facin bons estudis de català per fer traduccions i investigacions de categoria a nivell acadèmic".
 
"La cultura es busca centralitzar a Madrid per acumular cap a la capital la recerca del talent per concentrar ells el capital humà, fet que perjudica als catalans en quant veiem la nostra vàlua discriminada per no ubicar-se al punt neuràlgic que ens han determinat".
 
"El poder polític català i les institucions catalanes en matèria de cultura tenen responsabilitat sobre la feta en català i també la feta a Catalunya, així doncs, una doble responsabilitat".
 
“És molt difícil fer el referèndum, però més encara no deixar fer-lo”.
 
"El President Mas va fer molt bé de dir-ho; això no té marxa enrere".
 
"No definim el nostre poble segons on es neix , el color que tens o la cultura que prediques sinó per la llengua que parles i com t'adaptes a aquesta. Aquí la llengua es tan importat que fa oblidar tot lo altre, és un gran actiu de Catalunya, un model que sempre pot incloure i pocs són els motius per excloure".
 
A nivell més personal, va expressar com es sent i el perjudici que pot generar amb la cultura política europea;
 
 
"El nom de nacionalisme a Europa vol dir una cosa que nosaltres no som. El que nosaltres som encara no té nom i és per això que fora de Catalunya evito dir que sóc nacionalista català".
 
 
"Em descric com a liberal-llibertari i veig la independència com a instrument i no com a objectiu".
 
I per últim va afegir: "Ens governarem molt millor nosaltres que no pas si ens ho fan des de fora".

 

dilluns, 15 d’octubre del 2012

La JNC Sabadell tindrà un paper fonamental en el nou engranatge de l'organització

El passat cap de setmana la Joventut Nacionalista de Catalunya va celebrar sota el lema "Imparable" el seu Congrés Nacional per a modernitzar la seva estructura, renovar el discurs de l'organització així com traçar el full de ruta cap a la plena sobirania nacional. Al Congrés, celebrat a Girona els dies 5, 6 i 7 d'octubre, els gairebé 400 delegats i delegades d'arreu de Catalunya van escollir la Marta Pascal, de 29 anys i natural de Vic, com a nova presidenta de l'organització.

Cal destacar que tant l'agrupació comarcal del Vallès Occidental - Sabadell com el propi col.lectiu de la JNC Sabadell han esdevingut durant els darrers dos anys d'aquest mandat agrupacions referents a nivell nacional. És per això que ambdues han obtingut un paper important en la nova configuració de l'organització. L'Oriol Giménez i l'Oriol Ristol, ambdós militants del col.lectiu de la JNC Sabadell, seran respectivament els responsables de l'àrea de Polítiques de Joventut i l'àrea d'Empresa i Ocupació del Comitè Executiu Nacional de la JNC.

D'altra banda, l'actual cap local de la JNC Sabadell Josep Ibars i la militant del mateix col.lectiu Laura Gámiz, recentment escollida com a sots-cap comarcal, van ésser nomenats Consellers Nacionals de la JNC en el si del Congrés. Josep Ibars, a més a més, va ésser proclamat Vicepresident del Consell Nacional de la JNC al Consell Nacional celebrat el passat 12 d'octubre a Bellaterra. En la renovació comarcal de la darrera setmana en què Dani Viladot de Cerdanyola va ser proclamat nou cap comarcal en subtitució de l'Oriol Ristol, en Marc Barniol de la JNC Sabadell va ésser escollit com a Conseller Nacional de la JNC per comarca. A més a més, els militants Josep Xavier Pradas i Carlota Macià van ser escollits també Consellers Nacionals de la JNC als Grups d'Acció Universitària en els que estan implicats activament, el de la UAB i la UB respectivament.

Així doncs, l'agrupació comarcal del Vallès Occidental - Sabadell i en especial el col.lectiu de la JNC Sabadell encaren aquest nou mandat encapçalat per la Presidenta Marta Pascal amb noves responsabilitats i gran representativitat en els òrgans de decisió de l'organització. El primer objectiu serà treballar fort per tal que Convergència obtingui uns bons resultats a les eleccions del proper 25N i aconseguir ser més aprop de la llibertat nacional.





dimecres, 1 d’agost del 2012

Deslleialtat a Can PSC


"Ernest Maragall deixa de banda la disciplina de partit i vota a favor del Pacte Fiscal, repte del govern català per assumir el control dels diners produïts des de Catalunya i frenar el desmesurat espoli del 10% que patim els catalans des dels inicis de la democràcia".

Aquesta va ser la segona gran notícia del dia del Ple Extraordinari pel Pacte Fiscal. La primera va ser que el PSC, partit que ja els hi ha sortit electoral i socialment prou car l'allunyament del catalanisme, acabés votant en contra dels interessos dels catalans, els nostres diners. Els que ens pertocarien.

Així doncs, un diputat va optar per no comptar amb l'autoritat espanyola impulsada pel PSOE i decideix votar en nom del PSC i en clau catalana, passant a ser aleshores el més popular a les xarxes i la viva imatge de l'exemple que haurien de seguir els diputats del partit socialista català, és a dir, la llibertat de vot. Llibertat respecte a qui? - Respecte el PSOE, Madrid o Espanya, tant fa com vulguin dir-ho.
A més, ha obert també un gran debat respecte el que és la disciplina de partit i el que hauria de ser la llibertat individual de vot, generant d'aquesta manera opinions interessants entre la societat civil. Com va preguntar-se Sala i Martín, "Si tots els diputats estan pressionats a votar el mateix, perquè no tenir-ne un que ja voti per tots els altres i seria més econòmic?".

Però com sempre, els més tancats de ment, els que curiosament van de progressistes però acaben sent els més conservadors de tots, frenen el debat i conviden a marxar del partit a aquells no disposats a acatar la disciplina madrilenya. I qui és? Doncs l'Alcalde Bustos, el socialista que porta 13 anys sent alcalde de Sabadell, pagant aperitius per tots aquells d'edat avançada amb diner públic, construint una ciutat grisa plena de ciment i places dures, abandonant el centre històric de la ciutat, col·locant com a funcionaris a l'Ajuntament els seus militants del PSC, fent que la nostra ciutat sigui la més contaminada de tot l'Estat, creant més de 25 milions d'euros de deute només a proveïdors i convertint-nos així amb la quarta ciutat més endeutada de Catalunya, volent superar la seva mala gestió a base d'augment d'impostos municipals per acabar de frenar així tota possible reactivació econòmica i comerç sabadellenc. Aquest és el nostre alcalde.

I s'atreveix a voler fer fora a algú altre? En serio algú que porta aquest currículum a les esquenes està legitimat per parlar?
Realment el PSC ha d'estar passant hores molt baixes.

Per sort, algun que altre més sincer, el Joaquim Nadal, ha reconegut avui al Forum Europa allò que molts catalans necessitaven sentir, que 10 dels 28 diputats del grup parlamentari del PSC haurien votat el 100% de la proposta del govern sense condicions i a més, ell mateix ha afirmat que Maragall no ha d'abandonar l'escó.


Carlota Macià i Fontanals
Militant JNC Sabadell

diumenge, 29 de juliol del 2012


Llibertat, del llati libertas: Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat d'elecció entre diverses alternatives i una facultat per a transcendir aquelles determinacions que hom considera com a alienes, extrínseques i indegudes.

Com veieu cap d'aquests mots serien el que inclouríem per descriure res del que va passar el passat dijous 19 de juliol a la seu de CiU a Sabadell. Més aviat al contrari, algú que es fa dir representant del poble i garant de la llibertat, la va perpetrar, escapçant-la d'arrel, amb la coacció i la intimidació com a bandera. La manifestació prèvia al tradicional acte d'havaneres que tanca el curs polític a CiU no tenia com a objectiu principal la protesta (legitima) sinó l'impediment d'un acte d'aquells que no pensen com ells, senzillament totalitarista, dictatorial.

Les decisions de govern no sempre són fàcils, ni comprensibles, però no es pot coartar la llibertat d'uns militants que pacíficament anàvem a veure unes havaneres al nostre local. Aquest país va llençat cap a l’Estat Propi, es el moment d’agafar el tren i no deixar-lo passar per enèsima vegada. Ha arribat l’hora d’anar junts.

Podem arribar a entendre el malestar ocasionat per les detencions vinculades amb la vaga general del 29M, però el delicte és evident, i com a delicte té les seves conseqüències. Si algú espera trobar en la Joventut Nacionalista de Catalunya un indret de diàleg, on cercar oportunitats, teixir xarxa i construir un Sabadell millor, els hi garantim, ens trobaran. Si pel contrari algú espera trobar-nos/involucrar-nos en una espiral de violència i bandolerisme, amb l’amenaça com a argumentari principal s'ha equivocat amb nosaltres. La política de la por no porta enlloc.


Dit això, no callarem. I no ho farem pel respecte a les més de 12.000 persones que van introduir el vot del nostre partit mare, CiU, el passat 22 de maig de 2011. Com a joventut compromesa i que es vol implicar en la transformació d’aquesta societat per a un futur millor, no podem ser aliens a aquest tipus de vandalisme, que només ens desperta un sentiment, decepció. Decepció que la majoria dels joves volem mirar positivament endavant, construir i no destruir, mentre aquesta minoria només vol estendre una ràtzia de malestar.


Aquesta gent que diu representar al poble no va obtenir ni un sol regidor a les passades eleccions municipals, per tant, no sabem ben bé a quin poble representen. Per descomptat que al sabadellenc, no. Ens poden seguir pintant la façana, cremant la nostra porta, impedint els nostres actes, però totes i cadascuna de les vegades obtindran la mateix resposta, democràcia. Però no una democràcia com l'entenen alguns a l'estil de l'antic western, sinó com l'entenien els antics grecs. Són les urnes qui decideixen. Llibertat, del llati libertas: Possibilitat de decidir per si mateix.

Què és la Joventut Nacionalista de Catalunya?

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.