"Ernest Maragall deixa de banda la disciplina
de partit i vota a favor del Pacte Fiscal, repte del govern català per assumir
el control dels diners produïts des de Catalunya i frenar el desmesurat espoli
del 10% que patim els catalans des dels inicis de la democràcia".
Aquesta va ser la segona gran notícia del dia del
Ple Extraordinari pel Pacte Fiscal. La primera va ser que el PSC, partit que ja
els hi ha sortit electoral i socialment prou car l'allunyament del catalanisme,
acabés votant en contra dels interessos dels catalans, els nostres diners. Els
que ens pertocarien.
Així doncs, un diputat va optar per no comptar amb
l'autoritat espanyola impulsada pel PSOE i decideix votar en nom del PSC i en
clau catalana, passant a ser aleshores el més popular a les xarxes i la viva
imatge de l'exemple que haurien de seguir els diputats del partit socialista
català, és a dir, la llibertat de vot. Llibertat respecte a qui? - Respecte el
PSOE, Madrid o Espanya, tant fa com vulguin dir-ho.
A més, ha obert també un gran debat respecte el que
és la disciplina de partit i el que hauria de ser la llibertat individual de
vot, generant d'aquesta manera opinions interessants entre la societat civil.
Com va preguntar-se Sala i Martín, "Si tots els diputats estan pressionats
a votar el mateix, perquè no tenir-ne un que ja voti per tots els altres i
seria més econòmic?".
Però com sempre, els més tancats de ment, els que
curiosament van de progressistes però acaben sent els més conservadors de tots,
frenen el debat i conviden a marxar del partit a aquells no disposats a acatar
la disciplina madrilenya. I qui és? Doncs l'Alcalde Bustos, el socialista que
porta 13 anys sent alcalde de Sabadell, pagant aperitius per tots aquells
d'edat avançada amb diner públic, construint una ciutat grisa plena de ciment i
places dures, abandonant el centre històric de la ciutat, col·locant com a
funcionaris a l'Ajuntament els seus militants del PSC, fent que la nostra
ciutat sigui la més contaminada de tot l'Estat, creant més de 25 milions d'euros
de deute només a proveïdors i convertint-nos així amb la quarta ciutat més
endeutada de Catalunya, volent superar la seva mala gestió a base d'augment
d'impostos municipals per acabar de frenar així tota possible reactivació
econòmica i comerç sabadellenc. Aquest és el nostre alcalde.
I s'atreveix a voler fer fora a algú altre? En
serio algú que porta aquest currículum a les esquenes està legitimat per
parlar?
Realment el PSC ha d'estar passant hores molt
baixes.
Per sort, algun que altre més sincer, el Joaquim
Nadal, ha reconegut avui al Forum Europa
allò que molts catalans necessitaven sentir, que 10 dels 28 diputats del grup
parlamentari del PSC haurien votat el 100% de la proposta del govern sense
condicions i a més, ell mateix ha afirmat que Maragall no ha d'abandonar
l'escó.
Carlota Macià i Fontanals
Militant JNC Sabadell
