Sempre em quedava l’esperança que el terme (o adjectiu) “generació perduda” fos com a al•legoria al corrent literari d’autors dels Estats Units que van marxar a Paris després de la Primera guerra mundial.
Però no. Era una cosa més fàcil: una referència extreta de l’imaginari més bàsic i passional, de les pel•lícules de diumenge a la tarda. No us penseu que sigui manca d’originalitat, innovació, o cultura, és una fórmula senzilla per arribar a tothom (bé, o així es com ho justifiquen els creadors o creadores innovadors).
Agafen uns números (els que més els hi convenen), dos tesis d’alguns sociòlegs fastiguejats amb els seus veïns adolescents que els hi fan la vida impossible els caps de setmana, tres o quatre experiències de professors sense esma i les imatges d’algun programa a l’estil “Callejeros” o “Playeros” (o com es diguin) i ja ho tenen: GENERACIÓ PERDUDA. (Eh! I es queden tan amples).
Et parlen dels NINI, dels joves que no tenen feina, dels que viuen amb els pares, ... Però no et parlen de tots els que s’estan formant: universitats, mòduls professionals, acadèmies, etc. (O es que algú ha vist les universitats buides?) Tampoc parlen de tots els joves que treballen (i alguns d’ells en situacions precàries), ni dels que – de forma no remunerada- dediquen hores a projectes de voluntariat, ni dels que tiren endavant projectes polítics, i així, una inacabable llista d’exemples que ens trobem en el dia a dia.
Més que perduda, som la Generació latent: la que s’està formant, la que està coneixent noves corrents i idees, la que no para de treballar (molt sovint, silenciosament)... i que està a punt: a punt de tirar un país endavant. Una generació amb ganes, amb il•lusió, optimista, innovadora... Una generació – espero- amb més cultura i creativitat que la que ens precedeix i ens ha etiquetat com “la perduda”.
Ernest Hemingway (membre, aquest si, de la Generació perduda) va dir: “L’home no està fet per la derrota. Un home pot ser destruït, però no derrotat”. Som la generació que no deixarem de lluitar.
Eduard Zomeño
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada