Cadires Buides a Interior durant la Nevada

Manifest en motiu del Dia de la Dona

Avui és 8 de Març, dia Internacional de la dona treballadora. La celebració a nivell mundial d’aquesta data, rau en el fet que el 8 de Març de 1908, varen morir calcinades a la fàbrica Cotton de Nova York 146 dones treballadores en un incendi provocat per les bombes incendiàries que els van llançar davant la negativa d'abandonar la tancada en què protestaven pels baixos salaris i les infames condicions de treball que patien. A dia d’avui, en la segona dècada del Segle XXI i un cop transcorreguts més de 100 anys des de la fatídica efemèride, la Joventut Nacionalista de Catalunya i DONA-Joves Nacionalistes per a la Igualtat

M A N I F E S T E M

Que la dona segueix patint discriminacions en l’àmbit laboral. En el terreny salarial i si analitzem dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) es pot comprovar com encara, en els nostres temps, en el salari brut anual i guany per hora, per sexe i tipus d’ocupació, el salari de les dones és, per a la mateixa feina, un 5 inferior al de l’home, la qual cosa crea un greuge econòmic comparatiu.

Que la dona és el col·lectiu més vulnerable davant l’assetjament laboral (moobing) i en el terreny de l’assetjament sexual laboral.

Que la taxa d’ocupació femenina a Catalunya (59) és avui en dia inferior a la mitjana europea, per la qual cosa hi ha un elevat tant per cent de dones que depenen financerament de la seva parella o família. Cal esperonar a les empreses i als poder públics a que considerin aquesta dada i s’avanci en la plena inclusió de la dona en el mercat laboral.

Que en l’actual conjuntura de crisi, són les dones joves de 25 a 33 anys, conjuntament amb el col·lectiu nouvingut, les que, malgrat les seves capacitacions i el nivell d’estudis, es troben en el pitjor context social per tal de poder tenir una exitosa inserció en el mercat laboral. Tantmateix, dins de l’altíssim percentatge d’atur juvenil que registra el nostre país, les joves catalanes són les que més veuen acusat en elles la problemàtica laboral.

Que cal combatre la doble i triple jornada laboral que pateixen les dones, fent compatible el treball productiu i reproductiu, així com les tasques de cura i d’atenció a les persones, les quals no són considerades socialment

Que cal trencar amb la discriminació existent en el mercat laboral. Cal lluitar perquè les dones tinguin accés a una ocupació de qualitat i no basada en la temporalitat i en el treball a temps parcial, sens perjudici de la necessitat de superar, com a objectius prioritaris, la segregació laboral existent i la discriminació retributiva. Cal denunciar també les empreses que rebutgen contractar dones en edat fèrtil o les acomiaden per evitar el període de maternitat.

Que cal contribuir a que la igualtat paritària sigui una realitat en tots els processos de presa de decisions i que, per tant, es reconegui el paper fonamental que exerceixen les dones en tots els àmbits de la societat.

Que creiem en el sistema educatiu i en la educació, com a eines bàsiques per tal de conscienciar a la societat dels greuges exposats i com a mecanisme per treballar, de manera embrionària, contra tots els tòpics i les accions socialment acceptades que atempten i perjudiquen a les dones.

Que estem al costat de les dones d'arreu del món que s'oposen i resisteixen a les múltiples formes de la violència: la guerra, les migracions forçades, la depredació dels recursos naturals, la repressió social, política i religiosa, la familiar, les pràctiques d'exclusió econòmica, social i/o política per raons de sexe, ètnia, religió, orientació sexual, edat, etc.

Catalunya, 08 de març de 2010.

GUIÓ BÀSIC DE LA PLATAFORMA

Aquestes 10 frases o corol∙laris resumeixen les idees i valors fonamentals compartits per tots els membres de la Plataforma:

1. Som una organització ciutadana que exerceix la pràctica democràtica del dret a decidir el present i el futur del nostre poble.
2. La pràctica de la democràcia és sempre un èxit.
3. Estem organitzant, sota el valors de la cooperació i la llibertat d’expressió, una consulta popular per conèixer i escoltar l’opinió de la ciutadania.
4. La consulta és un exercici bàsic de democràcia: som societat civil que s'autoorganitza per demanar l'opinió a la ciutadania sobre qüestions socials rellevants.
5. Volem conèixer el nombre de ciutadans preocupats per qüestions socials i polítiques que afecten el funcionament del país.
6. El debat real és entre el concepte actual d'autonomia i laindependència de Catalunya.
7. Cal afavorir la lliure participació de la ciutadania, independentment de la seva opinió.
8. El repte és aconseguir la màxima participació ciutadana.
9. Entre tots reproduirem la il∙lusió dels milers de voluntaris i voluntàries que van treballar per Arenys de Munt i pel 13D, i dels gairebé 200.000 catalans i catalanes que van votar.
10. Cal reconèixer i valorar la tasca de generositat i esforç de tot el voluntariat.

Guió realitzat i consensuat per la Comissió de Comunicació, i aprovat a la Comissió Organitzativa de la PASSabadell, 20 de gener de 2010

“Decideix canviar el teu futur”, lema dels 30 anys de la JNC

La organització política juvenil commemorarà els seus 30 anys sota el paraigües de l’obertura al jovent del país i la feina feta per milers de militants.

El president de la JNC, Gerard Figueras, i Sílvia Giner, directora dels actes dels 30 anys, han presentat avui en roda de premsa la nova imatge i les diferents activitats que es faran per commemorar aquesta important efemèride.

Sílvia Giner ha parlat sobre el fet que “aquesta celebració és oberta a tothom i pretén ser un reconeixement a la feina feta per tantes i tantes persones durant aquests anys.” Pel que fa als propis actes, la directora ha explicat que “celebrarem actes arreu del territori però n’hi haurà un de conjunt: la gran festa dels 30 anys que tindrà lloc al juny a Platja d’Aro, on es va celebrar el congrés fundacional de la JNC l’any 1980.”

Giner ha destacat que “un dels plats forts d’aquesta celebració serà la presentació del llibre de la història de la JNC, que ha elaborat l’historiador Josep Lluís Martin Berbois; així com l’activitat 30 cims estelats, que consistirà en plantar una senyera estelada en 30 cims destacats del país.”

El disseny del nou logotip ha sorgit d’un procés participatiu entre tots els militants de la JNC, que han fet arribar les seves propostes. Les eines 2.0 també tindran un paper cabdal “el web www.jnc.cat/30anys recollirà les diferents activitats que es vagin desenvolupant, així com la possibilitat de participar-hi mitjançant comentaris; el facebook, el twitter i les xarxes socials també tindran un paper actiu.”

Situar els problemes dels joves a la centralitat del debat polític

El president de la JNC, Gerard Figueras, ha explicat que “en un moment on els joves se’ns acusa d’estar al centre de la desafecció, volem donar un missatge clar: fer política és útil i ens ha d’ajudar a canviar les coses, la JNC, durant aquests 30 anys, ho hem demostrat.”

Per Figueras “hi ha uns reptes que hem d’afrontar: hi ha un 43 d’atur juvenil, tenim dificultats per trobar sortides al món laboral després de formar-nos, l’emancipació segueix sent molt difícil, retrocedim en aspectes nacionals, com l’ús del català” però pel president de la JNC “volem tornar a tenir referents, i des de la JNC volem ser una eina útil per tenir-los, volem situar els problemes dels joves en la centralitat del debat polític.”

Les eleccions que es celebraran aquesta tardor faran que la JNC, quan commemora els seus 30 anys, sumi de nou esforços amb CDC i CiU, i amb el projecte que lidera Artur Mas “tal i com ens varem presentar al darrer congrés – explica Figueras – som la joventut decisiva, i aquest ha de ser el nostre missatge.”

Figueras ha llençat un missatge clar a la persona que governi el país a partir de les properes eleccions “aquell qui vulgui liderar el futur del país no ho podrà ser sense els joves, la JNC marcarà, de ben segur, el full de ruta de les polítiques de joventut del proper govern.”

SenseMili.Cat

" L’any passat va fer 10 anys que es va aprovar la llei que acabava amb el servei militar obligatori. Concretament va ser el maig de 1999. Des de llavors, cap més jove català s’ha vist obligat a perdre un període, més o menys llarg de la seva vida, fent la mili. A finals de l’any 2001 no quedava cap soldat de lleva. Més d’un milió de joves pendents de fer la mili d’arreu de l’Estat Espanyol quedaven alliberats d’aquesta obligació legal."

Així comença el blog, que us volem recomenar. Entreu i veieu tots els continguts que ofereix. Les experiències dels protagonistes que van fer possible, que els joves catalans i de la resta de l'estat, no haguessin de fer el servei militar, així com la valoració de líders catalans, Artur Mas, Jordi Pujol i el President de la JNC Gerard Figueras.

Una banda sonora que il·lusiona

Artur Mas a la UPF