Algunes veus pregonen que han de tornar a aplicar-se les tesis marxistes del seu ideari del Manifest Comunista per tal d'afrontar les deficiències i precarietats del sistema capitalista i neoliberal.
Aquest discurs fàcil i barat de que el sistema econòmic basat en el capitalisme ha estat el causant de l'actual crisis econòmica i que, per això, la societat i els governs mundials han de deixar pas al marxisme i al comunisme per tal d'arreglar els desajustaments que ha provocat la crisis és del tot denigrant.
Tot això són disbarats. El sistema capitalista no ha causat la crisis econòmica i financera actual, sinò que les causants de la crisis han estat els models econòmics que han imposat els països. El sistema capitalista no diu pas que el sector de la construcció ha de ser el duc insígnia d'un país, i això és en el que s'ha basat l'Estat espanyol, i per això és el país europeu que més taxa d'atur té actualment, ja que centrar tots els esforços en un sector com és el de la construcció, que ha comportat tants beneficis i tantes oportunitats durant molts anys, té el perill de paralitzar-se frontalment i deixar molta part de la societat a les llistes de l'atur.
Jo no sóc pas economista, però quasibé tot està pautat i quasi mai res surt de la línia escrita. Tampoc sóc cap predicador ni cap diví que té la divinitat d'esbrinar el moment en què es produirà una crisis econòmica i financera a escala global i mundial. Per tot això, aquesta crisis ja estava prevista i entra dins l'òrbita current del sistema.
M'explicaré. En un mercat hostil, com ho són el de la telefonia mòbil, immobiliari, automobilístic i bancari, quan s'arriba al procés de la reducció de costos, en què les empreses lluiten per optimitzar costos i en busca de l'eficiència per tal de reduir el preu derivada de la competència, la següent fase (procés) en què ha d'incorre el mercat és la de consolidació i neteja. Aquest procés es basa en una depuració del mercat que culmina amb la seva optimització (mercat optimitzat). Amb això vol dir que les empreses més òptimes sobreviuen i les que no ho són desapareixen.
Això és el que està succeïnt en l'actualitat. El mercat està sobrepassant el procés de consolidació. Aquelles empreses que no han desenvolupat una gestió del seu capital i que no han sabut relacionar eficientment un bon repartiment de reserves i dividends no podrán continuar operant en el mercat, ja que la seva tasca haurà finalitzat.
Però que "no cunda el pánico". Tal i com està pautat, el següent procés és el de rescat. Són poques les empreses que sobreviuen i que controlen el mercat, encara que continuen operant petites i mitjanes empreses tant i tant necessàries pel funcionament del sector. Aquestes empreses que continuen operant i que sobreviuen de l'etapa anterior, tindran una estructura eficaç i eficent que faran que el mercat s'equilibri i torni a sorgir la bonança econòmica. A partir d'aquí el mercat cambiarà i serà un mercat de creixement.
Ara parlaré de l'obsessió de que té el comunisme en voler convertir en públic tots els sectors econòmics. De veritat que el sector de la telefonia, l'automòbil, l'aviació i el petrolífer quan estàven controlats per empreses públiques de forma monopolística, creuen que el sector era eficient i podia transcórrer una etapa de creixement? Doncs no va ésser així. Per sort, els sectors van transcórrer una etapa de creixement gràcies a l'introducció d'empreses privades en el sector.
També em fa molta gràcia quan parlen de la nacionalització de la banca. Com volen nacionalitzar la banca si ja són les caixes d'estalvis i pensions les que actuen de forma pública. Per a la vostra informació, a diferència de qualsevol empresa privada, les caixes no poden acumular beneficis, ja que els beneficis que obtenen durant l'exercici econòmic l'han de destinar a obra social. El banc no pot nacionalitzar, seria un greu error que els predicadors del comunisme (EUiA, PCE) es féssin amb la seva. Adquirir accions d'un banc seria com adquirir lletres del tresor o bons públics. No s'aguanten per enlloc les seves tesis.
El marxisme està mort i enterrat. No ressucitable.
Quan em vaig enterar que el Jaume Roures, propietari de MediaPro i La Sexta, farà certs anys va militar en un partit comunista i que encara continuava mantenint les tesis comunistes, em vaig fer un fart de riure. El multimillonari comunista. El que ha explotat com el que més el sector de la comunicació espanyola, aplicant una política del tot capitalista! Aquests són els veritables comunistes! Aquests són els que es passen pel forro la redistribució de la riquesa que pregona el marxisme, i que en bones paraules et responen que "lo mío es mío, y lo tuyo también es mío".
