La gran politització i declinació clara i fervorosa dels mitjans de comunicació cap a un candidat i a un partit és tant elevada que a un servidor li fa dubtar d'aquell concepte d'equidistància política dels mitjans, que la seva feina és la d'informar.
No això és tot, tan de bo només fos això, i la informació que donéssim fos verídica en la seva totalitat i que no donguéssin mitges veritats, ja que estan mentint de forma descarnada, i això no es pot concentir. D'ara en endavant m'explicaré en detall.
Primerament, com sempre passa que s'etiqueta i es titlla de tal, com si una persona no fos prou llesta per tenir veu crítica i posicionar-se a favor de qui més desitgi en eleccions estrangeres, he de dir que jo era (i sóc) partidari de Hillary Clinton. Tot i la meva decantació cap al Partit Demòcrata, no em resto l'oportunitat de criticar certes estratègies i favors comunicatius que aquest partit posseeix.
Des de bon principi d'acostar candidats cap a certs segments de població, Barack Obama s'ha declinat cap a classes baixes, mitjanes-baixes i mitjanes. S'ha volgut mostrar com una persona lluitadora des de la seva joventut, i que havia viscut com tots els joves negres que es veuen desamparats en el seu futur i la seva funció social, tot elevant la seva condició d'afroamericà. Per posar-hi més èmfasis, els mitjans comunicatius han expansionat aquesta imatge i, fins i tot, l'han comparat reiteradament amb Martin Luther King. Cal dir que tot això no és del tot cert. Barack Obama va cursar la seva carrera universitària a Harvard, i cap d'aquests joves de pell negre que l'idoletregen i el veuen com a molt proper cursaran pas estudis a aquesta universitat, la més elitista i classista del món sencer.
En canvi, a John McCain, els mitjans de comunicació l'han volgut titllar de persona conservadora, defensor fervorós de la dreta evangelista americana, d'haver crescut còmodament, molt proper a l'extrema dreta, seguidor immediat de George Bush, i persona classista i distingidor de raça. I cal dir que tot això és mentida!
John McCain prové de família militar, on el seu avi i pare van arribar a ser almiralls de l'exèrcit americà, amb tot el que això comporta per a la familia. Ell de ben petit no tenia un lloc fix. Es movia d'un costat a un altre. Aquest fet no li permetia tenia amics ni persones confidents. No va créixer en un entorn massa proper, ans el contrari. Ja adolescent es va apuntar a l'exèrcit americà, i després de força temps servint es va allistar a la Guerra del Vietnam, on pilotava un F-14 (o altre nom). Mentres pilotava per la capital, Hanoi, va ser abatut, i no va morir de miracle. El seu caça-reactor va caure i ell va quedar moribund. Els vietnamistes el van arrestar, negant-li el tractament mèdic quan s'havia trencat dues costelles i una cama, i patint tortures succesives i diàries durant una permanència de cinc anys. Sí, sí, cinc anys! Aquest fet provoca que se'l consideri un veritable heroï americà, un supervivent. D'aquell segrest i negació de tractament i patidor de tortures provoca que camini forçadament coix i amb una gesticulació poc mòbil.
No entraré en el debat de propostes, ja que aquí em declino més a favor dels demòcrates, més concretament hillarista, però sí que volia contrarrestar la informació totalment i forçosament esviaixada del mitjans públics i no públics, però sobretot públics.
John McCain ha tingut una més difícil infantesa que Barack Obama, i això és indubtable! I els mitjans de comunicació han volgut dir el contrari. I això s'ha de denunciar i criticar.
És per això que vull fomentar a l'espectador el seu sorgiment o potenciació de la veu crítica sobre la informació dels mitjans, no sempre encertada.
Que guanyi el millor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada