La JNC de Sabadell celebra un nou sopar col•loqui amb en Joaquim Forn.

El primer tinent d'alcalde de Barcelona va ser el protagonista d'un sopar centrat en el món municipal.

El passat dimecres 5 d'octubre, la JNC de Sabadell, acompanyada de la JNC d'arreu de la comarca del Vallès Occidental Sabadell, va celebrar el tercer sopar-col.loqui des que Josep Ibars va assolir la responsabilitat de cap local al capdavant d'un col•lectiu que no ha deixat de créixer en els últims mesos. En aquesta ocasió, els joves van poder compartir les seves inquietuds amb en Joaquim Forn, primer tinent d'alcalde de Barcelona, a la seu de Convergència de Sabadell. Tal i com va explicar Ibars, després d'agrair la gran assistència, "en aquesta ocasió es tractava d'aprofundir en el món municipal, després dels dos últims col•loquis, que eren de caire nacional, amb el conseller Felip Puig, i estatal, amb la cap de campanya per a les properes eleccions generals Marta Llorens".

Jordi Villanueva, secretari d'organització de la JNC, va ser l'encarregat d'obrir el debat agraint la feina feta pel col•lectiu de Sabadell i també per la comarca durant els darrers temps, una feina que va quedar reflectida un cop més amb un sopar que va comptar amb l'assistència de més de quaranta joves.

A continuació, Joaquim Forn va explicar com va transcórrer el traspàs a l'Ajuntament de Barcelona després de la victòria de CiU amb en Xavier Trias al capdavant. "El nostre candidat portava molts anys picant pedra, anant també als barris més difícils, generant credibilitat". També va explicar que s'han trobat amb un personal molt professional al consistori que ha fet possible que el traspàs fos positiu i relativament fàcil. "La gent esperava i ha agraït el canvi".

Forn també va aprofitar per a explicar les mesures d'estalvi que s'estan aplicant a l'ajuntament de la capital de catalana, així com les accions que s'estan duent a terme per tal de millorar la convivència i la seguretat a la ciutat, entre altres. El tinent d'alcalde també va respondre les preguntes dels joves nacionalistes referents a les possibles aliances dins del consistori o el paper de Barcelona en el camí cap a la transició nacional de Catalunya. "Hem d'evitar que enlloc de lluitar pel pacte fiscal, haguem de lluitar per mantenir les competències de les autonomies", va afirmar Forn referint-se al que podria ocórrer en cas que el PP obtingués majoria absoluta a les properes eleccions generals.

D'altra banda, Pere Ramon, cap de llista de CiU a Barberà del Vallès i quart tinent d'alcalde a l'Ajuntament de l'esmentada ciutat, també des de les passades eleccions municipals, va explicar la situació al consistori barberenc, on es governa amb coalició amb al partit socialista, per tal que els joves poguessin contraposar ambdues visions. Ramon va afirmar que "el futur és dels joves com vosaltres; ens trobem davant d'un repte i només els més valents seguiran endavant".

Generació perduda

Sempre em quedava l’esperança que el terme (o adjectiu) “generació perduda” fos com a al•legoria al corrent literari d’autors dels Estats Units que van marxar a Paris després de la Primera guerra mundial.

Però no. Era una cosa més fàcil: una referència extreta de l’imaginari més bàsic i passional, de les pel•lícules de diumenge a la tarda. No us penseu que sigui manca d’originalitat, innovació, o cultura, és una fórmula senzilla per arribar a tothom (bé, o així es com ho justifiquen els creadors o creadores innovadors).

Agafen uns números (els que més els hi convenen), dos tesis d’alguns sociòlegs fastiguejats amb els seus veïns adolescents que els hi fan la vida impossible els caps de setmana, tres o quatre experiències de professors sense esma i les imatges d’algun programa a l’estil “Callejeros” o “Playeros” (o com es diguin) i ja ho tenen: GENERACIÓ PERDUDA. (Eh! I es queden tan amples).

Et parlen dels NINI, dels joves que no tenen feina, dels que viuen amb els pares, ... Però no et parlen de tots els que s’estan formant: universitats, mòduls professionals, acadèmies, etc. (O es que algú ha vist les universitats buides?) Tampoc parlen de tots els joves que treballen (i alguns d’ells en situacions precàries), ni dels que – de forma no remunerada- dediquen hores a projectes de voluntariat, ni dels que tiren endavant projectes polítics, i així, una inacabable llista d’exemples que ens trobem en el dia a dia.

Més que perduda, som la Generació latent: la que s’està formant, la que està coneixent noves corrents i idees, la que no para de treballar (molt sovint, silenciosament)... i que està a punt: a punt de tirar un país endavant. Una generació amb ganes, amb il•lusió, optimista, innovadora... Una generació – espero- amb més cultura i creativitat que la que ens precedeix i ens ha etiquetat com “la perduda”.

Ernest Hemingway (membre, aquest si, de la Generació perduda) va dir: “L’home no està fet per la derrota. Un home pot ser destruït, però no derrotat”. Som la generació que no deixarem de lluitar.

Eduard Zomeño