dimarts, 30 de març del 2010

III Sopar Tertúlia amb Carles Campuzano

La JNC de Sabadell organitza una jornada informativa amb la Plataforma per l'Autodeterminació de Sabadell (PAS)


La JNC i CDC de Sabadell s'integren dins el llistat d'adhesions d'organitzacions que donen suport a la consulta popular sobre el referèndum independentista a Sabadell, i a més a més la JNC de Sabadell aporta una donació econòmica significativa en ajut a la gestió de la consulta.

El passat divendres 19 de març va tenir lloc a la seu local de CDC - JNC de Sabadell un acte convocat i organitzat per la JNC amb la col·laboració i adhesió de CDC de Sabadell en què es va convidar a participar a la comissió coordinadora de la Plataforma per l'Autodeterminació de Sabadell per tal d'informar a tots els assistents a l'acte de l'organització al voltant de la consulta sobiranista que es pretén celebrar a la ciutat de Sabadell.

La taula president estava formada per l'Antoni Dalmases, portaveu de la Consulta de Sabadell, el Josep Beltran, regidor de CiU a l'Ajuntament de Sabadell i ex-president local de CDC de Sabadell, i l'Oriol Ristol, president local de la JNC de Sabadell.

L'acte va començar amb la intervenció de l'Oriol Ristol, que va presentar el format de l'acte i el va moderar. Llavors va ser l'Antoni Dalmases qui va prendre la paraula per tal d'explicar tot allò referent a la consulta: temes d'organització, voluntariat, comunicació i expansió. Un dels temes més extensos a debatre va ser la decisió que va prendre la Plataforma per l'Autodeterminació de Sabadell justament el dia anterior de posposar la consulta el 30 de maig, en comptes del 25 d'abril que s'havia proposat inicialment. El motiu donat des de la plataforma va ser l'aposta per una millor preparació i difusió de l'esdeveniment.

Després de la seva intervenció es va obrir un torn obert de paraules entre els assistents, en què es va debatre abastament sobre diversos temes relacionats amb la consulta, i que va prendre la gran part temporal del debat, degut a l'efectiu intercanvi d'opinions dels presents. La majoria militants i simpatitzants de la JNC i CDC, i la resta assistents no adscrits a cap organització política o membres de la comissió coordinadora de la consulta.

Al finalitzar l'acte, l'Oriol Ristol va tornar a prendre la paraula juntament amb el Josep Beltran i van informar a la plataforma la decisió presa per la JNC i CDC de Sabadell de ser les primeres organitzacions polítiques amb representació municipal de integrar-se dins el llistat d'adhesions de les associaciones i organitzacions que donen suport a la celebració de la consulta popular a la ciutat de Sabadell. I després d'aquesta comunicació, l'Oriol Ristol actuant en nom de la JNC de Sabadell va entregar un sobre amb l'aportació econòmica que destinava a l'organització de la consulta directament a la presència de l'Antoni Dalmases.
 

dilluns, 8 de març del 2010

Manifest en motiu del Dia de la Dona


Avui és 8 de Març, dia Internacional de la dona treballadora. La celebració a nivell mundial d’aquesta data, rau en el fet que el 8 de Març de 1908, varen morir calcinades a la fàbrica Cotton de Nova York 146 dones treballadores en un incendi provocat per les bombes incendiàries que els van llançar davant la negativa d'abandonar la tancada en què protestaven pels baixos salaris i les infames condicions de treball que patien. A dia d’avui, en la segona dècada del Segle XXI i un cop transcorreguts més de 100 anys des de la fatídica efemèride, la Joventut Nacionalista de Catalunya i DONA-Joves Nacionalistes per a la Igualtat



M A N I F E S T E M


Que la dona segueix patint discriminacions en l’àmbit laboral. En el terreny salarial i si analitzem dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) es pot comprovar com encara, en els nostres temps, en el salari brut anual i guany per hora, per sexe i tipus d’ocupació, el salari de les dones és, per a la mateixa feina, un 5 inferior al de l’home, la qual cosa crea un greuge econòmic comparatiu.


Que la dona és el col·lectiu més vulnerable davant l’assetjament laboral (moobing) i en el terreny de l’assetjament sexual laboral.


Que la taxa d’ocupació femenina a Catalunya (59) és avui en dia inferior a la mitjana europea, per la qual cosa hi ha un elevat tant per cent de dones que depenen financerament de la seva parella o família. Cal esperonar a les empreses i als poder públics a que considerin aquesta dada i s’avanci en la plena inclusió de la dona en el mercat laboral.


Que en l’actual conjuntura de crisi, són les dones joves de 25 a 33 anys, conjuntament amb el col·lectiu nouvingut, les que, malgrat les seves capacitacions i el nivell d’estudis, es troben en el pitjor context social per tal de poder tenir una exitosa inserció en el mercat laboral. Tantmateix, dins de l’altíssim percentatge d’atur juvenil que registra el nostre país, les joves catalanes són les que més veuen acusat en elles la problemàtica laboral.


Que cal combatre la doble i triple jornada laboral que pateixen les dones, fent compatible el treball productiu i reproductiu, així com les tasques de cura i d’atenció a les persones, les quals no són considerades socialment


Que cal trencar amb la discriminació existent en el mercat laboral. Cal lluitar perquè les dones tinguin accés a una ocupació de qualitat i no basada en la temporalitat i en el treball a temps parcial, sens perjudici de la necessitat de superar, com a objectius prioritaris, la segregació laboral existent i la discriminació retributiva. Cal denunciar també les empreses que rebutgen contractar dones en edat fèrtil o les acomiaden per evitar el període de maternitat.


Que cal contribuir a que la igualtat paritària sigui una realitat en tots els processos de presa de decisions i que, per tant, es reconegui el paper fonamental que exerceixen les dones en tots els àmbits de la societat.


Que creiem en el sistema educatiu i en la educació, com a eines bàsiques per tal de conscienciar a la societat dels greuges exposats i com a mecanisme per treballar, de manera embrionària, contra tots els tòpics i les accions socialment acceptades que atempten i perjudiquen a les dones.


Que estem al costat de les dones d'arreu del món que s'oposen i resisteixen a les múltiples formes de la violència: la guerra, les migracions forçades, la depredació dels recursos naturals, la repressió social, política i religiosa, la familiar, les pràctiques d'exclusió econòmica, social i/o política per raons de sexe, ètnia, religió, orientació sexual, edat, etc.




Catalunya, 08 de març de 2010.


GUIÓ BÀSIC DE LA PLATAFORMA


Aquestes 10 frases o corol∙laris resumeixen les idees i valors fonamentals compartits per tots els membres de la Plataforma:

  1. Som una organització ciutadana que exerceix la pràctica democràtica del dret a decidir el present i el futur del nostre poble.
  2. La pràctica de la democràcia és sempre un èxit.
  3. Estem organitzant, sota el valors de la cooperació i la llibertat d’expressió, una consulta popular per conèixer i escoltar l’opinió de la ciutadania.
  4. La consulta és un exercici bàsic de democràcia: som societat civil que s'autoorganitza per demanar l'opinió a la ciutadania sobre qüestions socials rellevants.
  5. Volem conèixer el nombre de ciutadans preocupats per qüestions socials i polítiques que afecten el funcionament del país.
  6. El debat real és entre el concepte actual d'autonomia i laindependència de Catalunya.
  7. Cal afavorir la lliure participació de la ciutadania, independentment de la seva opinió.
  8. El repte és aconseguir la màxima participació ciutadana.
  9. Entre tots reproduirem la il∙lusió dels milers de voluntaris i voluntàries que van treballar per Arenys de Munt i pel 13D, i dels gairebé 200.000 catalans i catalanes que van votar.
  10. Cal reconèixer i valorar la tasca de generositat i esforç de tot el voluntariat.


Guió realitzat i consensuat per la Comissió de Comunicació, i aprovat a la Comissió Organitzativa de la PASSabadell, 20 de gener de 2010

Què és la Joventut Nacionalista de Catalunya?

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.